EL PAN Y LA SAL (temp. 18/19 – espectacle nÂș 046)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Estrenem temporada al Teatre Lliure amb la lectura dramatitzada de “EL PAN Y LA SAL, JUICIO A LA MEMORIA HISTĂRICA”, de la companyia Teatro del Barrio, amb text de RaĂșl QuirĂłs i dirigida per AndrĂ©s Lima.
âEL PAN Y LA SALâ es va estrenar lâoctubre del 2015 al Teatro del Barrio de Madrid.
Estem davant d’un text sobre la MemĂČria HistĂČrica que ens parla dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. Un text al qual no s’ha afegit cap lĂnia de ficciĂł, el relat teatral de la causa en contra de la recuperaciĂł de la memĂČria histĂČrica, contra el jutge Baltasar GarzĂłn, que fou acusat de prevaricaciĂł i en el que els parents de les vĂctimes testimoniaven com van desaparĂšixer els seus familiars.
Al territori espanyol hi ha mĂ©s de dues mil fosses comunes, que contenen com a mĂnim les restes de mĂ©s de 114.000 desapareguts. El segon paĂs del mĂłn desprĂ©s de Cambodja.
Com diu el seu autor RaĂșl QuirĂłs, Ă©s una obra que vaig escriure perquĂš encara a dia d’avui se segueixen perpetuant els mites instal·lats pel franquisme sobre la Guerra Civil i del que va anar el franquisme. El text recull els testimoniatges directes de les persones que van haver d’asseure’s en una banqueta per defensar-se del fet de voler recuperar les restes dels seus éssers estimats, alguna cosa impensable en qualsevol democrĂ cia avançada.
Testimonis de familiars de vĂctimes i desapareguts que amb les seves paraules, amb les seves histĂČries, sĂłn un clam contra el silenci institucional, contra l’oblit.
Un espai escÚnic, de Beatriz San Juan, ple de fotografies de persones desaparegudes durant i després de la guerra civil.
Actors i actrius (Natalia DĂaz, MarĂa Galiana, Emilio GutiĂ©rrez Caba, Gloria Muñoz, Francesc Orella i José SacristĂĄn) parlen per boca de testimonis reals en una representaciĂł del judici on prenen especial protagonisme el president del Tribunal (AndrĂ©s Lima), l’acusat, Baltasar GarzĂłn (Mario Gas), el seu advocat defensor (GinĂ©s GarcĂa MillĂ n) i el representant del Grup Manos Limpias (Alberto San Juan) que és qui havia presentat la querella. L’actriu Laura GalĂĄn fa el paper d’assistent als testimonis en el judici.
Aquesta proposta forma part del recorregut “OBLIT ORGANITZAT” que integren tambĂ© les propostes “CronologĂa de las Bestias” (que es podrĂ veure a GrĂ cia al mes de novembre) i “Davant de la jubilaciĂł” que ja vam poder veure la temporada passada i que es tornarĂ a representar al mes de febrer de 2019.
EL PAN Y LA SAL Ă©s teatre documental que no vol deixar que el temps amagui allĂČ que una part de la societat no vol veure, teatre que convida al debat i que en reproduir testimonis reals fan pensar en quĂš ningĂș estĂ exempt que un fet aixĂ li pugui passar a ell, ja que la histĂČria, com sabem, es repeteix invariablement.
Ens preguntem el perquĂš s’ha optat per una “lectura dramatitzada” i no per una representaciĂł amb tots els ets i uts.
Malgrat l’absoluta necessitat d’aixecar obres com aquesta, creiem que en aquesta lectura dramatitzada ens ha mancat credibilitat en molts dels actors/actrius que s’han limitat a llegir un text, fent una lectura Ă rida i poc sentida, i amb continus errors en la lectura, exceptuant clarament a Mario Gas, que si s’ho va prendre seriosament.
Hem assistit a moltes lectures dramatitzades en petits teatres de casa nostra i sense tant presupost (actors samb menys renom i amb mĂ©s qualitat interpretativa); no tenim res en contra de les lectures dramatitzades (tot al contrari) … perĂČ la veritat és que la qualitat de les interpretacions el dia que vĂ rem assistir a veure EL PAN Y LA SAL deixaven molt que desitjar.
Potser alguns actors s’ho van agafar com un mer trĂ mit ???… o aquesta vegada com era simplement un “bolo a provĂncies” no estava prou assajat ???... de debĂČ, no s’ho haurien de preparar una mica millor ???
Ens ha faltat veritat escĂšnica. Una llĂ stima, perquÚ la proposta s’ho val.
Al final de la representaciĂł van voler dedicar la funciĂł a la memĂČria d’en Carles Canut …