Festival TNT – CIRCO DE PULGAS (temp. 18/19 – espectacle nº 041)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Després d’anar de nou a veure la instal·lació EL BOSQUE, i fer un petit tomb fins a la plaça Vella, ens dirigim de nou al Teatre Alegria per veure l’espectacle CIRCO DE PULGAS de la companyia Matarile Teatro.

Matarile Teatro és una companyia fundada en 1986 per Ana Vallés i Baltasar Patiño amb seu a Santiago de Compostela. Ha aixecat una trentena d’espectacles i és un referent de l’escena contemporània espanyola. Més de trenta anys treballant amb una línia molt clara difícilment classificable, els seus espectacles han estat etiquetats com a noves tendències, teatre performatiu, teatre visual, teatre post dramàtic, teatre-dansa, …. Amb els seus espectacles han guanyat més d’una vintena de premis a Espanya i Europa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En paraules de la seva directora, Ana Vallés :

“Nosaltres fem teatre, a seques. El fet que el nostre punt de partida no sigui un text escrit no significa que no fem teatre. No és una altra cosa, és simplement teatre contemporani; el resultat d’una evolució natural de les arts escèniques, de la mateixa forma que han evolucionat altres disciplines com les arts plàstiques”.

CIRCO DE PULGAS és una creació de la companyia presentada en el Festival Internacional de Teatro  Ourense (FITO) a l’octubre de 2017. Una proposta que es presenta en un escenari amb el públic a tres bandes, ja que la companyia busca sempre estar el més a prop possible del públic. Els artistes no busquen espectadors, sinó interlocutors.

Circo de Pulgas és una peça que es va gestar en un lloc únic, la Sala Montiel, una antiga lampisteria al centre de Compostela que ha estat convertida en un espai d’exhibició, trobada i creació per acollir una programació de teatre i dansa que no tenen acollida a les sales convencionals.

Un lloc gestionat per i per a l’art on cada projecte artístic es promou a partir de les persones que acudeixen a la trobada. Una nau industrial reconvertida en laboratori d’operacions artístiques lliure de directrius programàtiques. Aquesta iniciativa de Baltasar Patiño ha trobat reaccions negatives des de la premsa de dretes de Galícia que qualifica l’espai com un “antre” que cal tancar.

Circo de Pulgas utilitza la metàfora de què les persones som com a puces domesticades que recorrem el camí que ens han marcat uns altres, en el terreny personal i en el professional i fins i tot en el terreny afectiu.

Circo de Pulgas no presenta una narració lineal, al llarg de la representació (dura 90 minuts) es van succeint moments de dansa amb dissertacions “filosòfiques” de la mateixa Ana Vallés, ballarins i actors que parlen de la fascinació pel risc, de l’atracció pel que sembla monstruós, instal·lacions fugaces per parlar a través de les emocions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Partint d’una ambientació pròpia del circ on tenien lloc els sorprenents números de puces ensinistrades, l’obra pretén reflexionar sobre el risc i la necessitat de buscar a través de l’art el que no es pot trobar amb paraules. Unes puces que podríem ser nosaltres, als quals se’ns ha convidat a lluitar per somnis que potser no hem somiat realment.

Ana Vallés, Mónica García, Nuria Sotelo, Celeste González, Ricardo Santana i Óscar Codesido, ens ofereixen una mirada delicada i tendra sobre el circ, sobre la figura al·legòrica del monstre, del diferent, de l’anormal… Una mirada delicada i tendra, no exempta d’humor.

Circo de pulgas també fa referència a les “Càmaras de las maravillas” de l’edat mitjana, llocs on tot era possible, construint en escena “natures mortes” i “bodegons” com la fusta amb les peres obertes per la meitat, l’actor que amb la cara tapada sosté a les seves mans un plat de peres, o la representació del quadre de Rembrandt titulat Lección de Anatomía del Doctor Nicolaes Tulp.

Un espectacle ple d’imatges que es van succeint: Óscar Codesido disfressat de soldat amb l’Ana Vallés enganxada a la seva boca, Mónica García vestida de trapezista damunt una cadira que es desplaça sobre un pedestal mòbil, Ricardo Santana ballant vestit de negre amb perruca groga i barret que li tapen la cara, Celeste González passejant despullada amb el barret que li cobreix el sexe mentre pregunta ¿Que esconde el mago debajo de la chistera? ó la Nuria Sotelo desfilant sensualment per l’escenari o fent de mort amb Rembrandt …..

I al fons de l’escenari el camerino que atrau les nostres mirades per les seves parets vermelles i la porta i finestra obertes, que ens deixa veure en tot moment als actors i actrius, entre escenes, canviant el vestuari, les perruques o menjant galetes.

Una proposta sense dubte diferent, no convencional, sense un fil argumental que ens ajudi a entendre tot plegat i que al mateix temps desperta en nosaltres l’interès pel que és diferent.

Potser no estem acostumats a aquest llenguatge, o no sabíem ben bé que ens esperava, i a moments se’ns ha fet una mica feixuga i un pel llarga. Malgrat tot ens ha agradat viure aquesta experiència.

Direcció i creació: Ana Vallés

Intèrprets: Mónica García, Núria Sotelo, Celeste Gonzalez, Ricardo Santana, Oscar Codesido, Ana Vallés

Il•luminació i espai escènic: Baltasar Patiño \ Producció i Gestió: Juancho Gianzo \ Coreografies: Mónica García, Núria Sotelo, Celeste Gonzalez, Ricardo Santana \ Ajudant de direcció: Baltasar Patiño \ Assistents de direcció: Jacobo Bugarín i Alfonso Míguez \ Vídeo: EdiciónRusa \ Fotografia: Rubén Vilanova \ Fotos i vídeo documentació assajos: Alina Planait i Jacobo Bugarín \Vestuari: Matarile Teatre, Naftalina, banyador de Núria González \ Realització espai: José Far “Coti”, José López Quintela “Pepiño” \ Assistents: Alina planat i Ana Lorenzo \ Disseny xarxa: Baltasar Patiño \ Suport tècnic i logística: RTA

Una producció de Matarile Teatro amb la col·laboració de saLa Montiel AGADIC – Xunta de Galicia Consellería de Cultura, Educación e Ordenación Universitaria.

Idioma: castellà – Durada: 90 minuts