Festival TNT – A NATION IS BORN IN ME (temp. 18/19 – espectacle nº 039)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Divendres, després de dinar, teníem aquesta proposta de Soren Evinson a la Sala Maria Plans. Un de nosaltres estava en llista d’espera perquè només havíem aconseguit una localitat, i finalment només en Miquel va poder entrar a la sala. Una única representació d’un dels artistes guanyadors de la Caravana de Tràilers (GRUA) de la passada edició del TNT amb la peça “Kapital performance“.

L’any passat a la nostra ressenya dèiem això: Un espectacle amb un sol actor, que intenta ser provocador al màxim amb el públic. Ens ha semblat divertit i s’endevina com una de les millors propostes que s’han presentat i creiem que quan es desenvolupi podrà arribar a ser una proposta trencadora; malgrat tot, aquesta no va ser una de les dues que nosaltres vam escollir.

… Doncs malauradament al nostre entendre, estàvem totalment errats, perquè amb el resultat de la proposta en Miquel no ha connectat gairebé res, a banda dels primers 10 minuts quan l’actor interpreta a un “gos rabiós i emprenyat amb ell mateix”, que ens parla tot dient-nos que el públic “som les seves gosses“.

L’artista Soren Evinson es forma a l’Institut del Teatre de Barcelona i s’estableix a Londres per cursar un Màster en Performance en la Universitat de Londres. Allà va viure 6 anys col·laborant amb altres artistes i mostrant les seves peces.

A NATION IS BORN IN ME, és la primera peça que concep sol i suposa l’inici d’una nova etapa en la seva carrera escènica; és una exploració de com el plaer de la diversió, el plaer d’exercir el poder i el plaer de l’exclusió treballen entre ells per enfortir-se.

Una proposta que entenem, pretén provocar reaccions en el públic i que, segons ell, és el producte d’una obsessió personal per fer alguna cosa que s’ajusti perfectament a la trobada entre l’intèrpret i el seu públic.

Una cosa que tingués una forma irreemplaçable. Una cosa esmunyedissa a la mirada i confusa per a l’enteniment. Una cosa que desactivés qualsevol resistència. Una cosa contra la qual no es pogués lluitar. Una cosa per la qual valgués la pena rendir-se. Una cosa que arribés per quedar-se. Quan vaig començar a barrejar totes aquestes coses amb el meu gust pel teatre, em va alleujar veure que estava en el bon camí.

Em vaig dir: “Si de veritat vols canviar alguna cosa, involucra molta gent. I sobretot assegura’t d’estar al comandament. Una energia estava naixent dins meu”.

A través del cos, el text i l’espai genera situacions que el que pretenen és exercir el poder en el grup i excloure a uns i altres. Per a ell això és divertit.

“Mi odio y yo no paramos de follar“

Sincerament, no vaig poder captar la idea de por un volia portar-nos el seu creador i les seves “provocacions” a mi l’únic que em van provocar és un absolut avorriment la major part de la seva proposta. No dubto pas que darrere de tot plegat hi hagi un treball minuciós, però no el vaig saber captar.

En sortir pensava “quina sort ha tingut l’Imma en no poder entrar a la sala !!!“.

Nota: Avui 27 d’abril, set mesos després de la publicació d’aquesta ressenya, ens escriu en Soren Evinson, sol·licitant que esborrem totes les fotos d’aquesta entrada. Pel que sembla NO li ha agradat gaire la meva valoració. Encantat d’esborrar-les, perquè sincerament és dels pocs espectacles que voldria oblidar.

Idea, text, creació i interpretació: Soren Evinson
Música: Daniel Papell
Acompanyament dramaturgic: Florine Lindner \Vestuari i materials: Samara Scott \ Construcció de l’objecte escènic : Charlie Hope \ Disseny de llum: Julia Bauer \ Acompanyament de producció: Marine Budin \ Foto: Sarah Daumerie

Coproducció: Festival TNT, Le Phènix Valenciennes (FRANÇA), Antic Teatre (BARCELONA) i Kulturfabrik (LUXEMBURG).

Idioma: castellà

Durada: 60 minuts