UNA DONA D’AIGUA  de Núria Esponellà (temp. 18/19 – llibre nº 003)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Aquesta era una autora i un títol que tenia pendent de llegir de fa molt de temps. UNA DONA D’AIGUA és una història d’amor  ubicada a Banyoles en 1887, la història d’un amor clandestí entre Sara Prats i Miquel Camps, tots dos atrapats en matrimonis sense amor. Una relació que haurà de lluitar contra els rumors d’una ciutat petita com Banyoles.

Novel·la finalista del Premi Prudenci Bertrana 2012, té com a ingredients la intriga psicològica i la recreació de la vida social de finals de segle XIX. Personatges ficticis que es barregen amb personatges històrics vinculats als indrets geogràfics on es desenvolupa la història, Banyoles, París i Barcelona.

La mateixa autora indica, en el pròleg del llibre, l’esforç de documentació que li va exigir l’escriptura de la novel·la enquadrada entre les guerres carlines i la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Una època convulsa on, lligat al procés d’industrialització, sorgeixen les lluites entre treballadors i amos. Una obra que pren com a referent el mite d’Orfeu i Eurídice en què un home ajuda una dona a sortir de l’infern.

La protagonista és una dona d’una gran sensibilitat, una autèntica “dona d’aigua” capaç de percebre més enllà dels sentits físics i que, al llarg de la novel·la, experimenta una profunda transformació interior. És una dona que guarda un secret. El protagonista masculí se sent seduït per aquest enigma i intenta descobrir que amaga l’ànima de la dona.

Amb un llenguatge col·loquial i proper, la novel·la es nodreix de les llegendes que giren al voltant de l’estany de Banyoles i dels experiments pseudocientífics de l’època derivats del despertar científic de personatges com el veterinari Francesc Darder (1851-1918), que va exercir la seva professió complementant-la amb l’afició per la història natural, el col·leccionisme i la taxidèrmia i que acabarà obrint el primer museu d’història natural de l’estat, o del farmacèutic Pere Alsius (1839-1915), prehistoriador i conegut pel descobriment i primer estudi de la mandíbula de Banyoles.

Un llibre que he llegit pausadament i on m’ha interessat força l’evolució de la protagonista que pren consciència del seu paper de víctima i decideix fer front als seus enemics, incloent les seves emocions i els seus pensaments.

Núria Esponellà Puiggermanal (Celrà, Gironès, 1959). Actualment viu a l’Alt Empordà. És llicenciada en filologia catalana i professora d’ensenyament primari i secundari. Imparteix tallers d’escriptura per a joves i adults.

Inicia la seva trajectòria literària en la poesia i, anys més tard, en 1998 escriu una primera novel·la, “Gran Cafè”.

És col·laboradora habitual de premsa i ràdio. Ha treballat com a articulista a La Vanguardia, escriu per a El Punt diari i altres publicacions. Ha col·laborat amb Catalunya Ràdio i el 2002 va novel·lar la sèrie televisiva “Temps de silenci”.

Ha publicat entre d’altres, “Un moment a la vida” (1999), “El mateix vell amor” (2000) que va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona, “Temps de silenci” (2002), “Sunhita” (2003), “La Travessia” (2005), “Un any al camp” (2007), “Rere els murs” (2009) guanyadora del Premi Néstor Lujàn de novel.la històrica i “La filla de la neu” (2016).

Títol: Una dona d’aigua

Autora: Núria Esponellà

Editorial: Columna

Data de publicació: Febrer 2013

Pàgines: 494