– 042 – Voltar per la Literatura – I, DE SOBTE, EL PARADÍS de Núria Perpinyà (🐌🐌🐌🐌) – 2018.09.22 (temp. 18/19

I, DE SOBTE, EL PARADÍS de Núria Perpinyà (temp. 18/19 – llibre nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

L’Editorial Comanegra enceta, amb aquesta publicació, la col·lecció Narratives. “I, DE SOBTE, EL PARADÍS” és l’última novel·la de Núria Perpinyà.

Una novel·la que parla d’addiccions, i més concretament de l’addicció a internet, a les xarxes socials o a les sèries televisives. Una novel·la que posa sobre la taula la dualitat d’Internet, que d’una banda ens ofereix la llibertat més absoluta al mateix temps que provoca una servitud que, és potser, encara més absoluta.

L’Elexa és addicta a Internet. La perfecta hikikomori. Es fa dir Llunàtica, la música és la seva droga i el menjar li fa fàstic.

L’Índia, que és el més semblant que té a una amiga, es veu mig obligada a acompanyar-la a una clínica de desintoxicació digital, la Lúbol, aïllada de tot, en un paradís de muntanya.

Aquestes dues noies enganxades a Internet guien aquesta novel·la feta a partir de milers de tuits de desconeguts. Les històries estan basades en persones reals fascinades per Internet. Els addictes que es rehabiliten a la clínica son d’edats i professions diferents, uns virtualment enamorats, d’altres hipnotitzats pels videojocs o vivint únicament per YouTube.

Una novel·la estructurada en dues parts de dinou capítols cadascuna amb dues narradores, la Dra. Agnès Neuska i l’Índia.

Un llibre que realitza una anàlisi de la complexa realitat en la qual vivim, gairebé dependents del que “es cogui” a les xarxes o del mòbil, que ens dóna una major i rapida proximitat. Un fet que està provocant una transformació de l’ús del llenguatge, ja que tots acabem parlant amb frases curtes, o ni tan sols parlem, deixant un munt d’emoticones de m’agrada o no m’agrada arreu.

La història transcorre en un temps futurista en què hi ha mòbils i aparells més avançats.

L’autora valora la positivitat de les xarxes que unifiquen classes socials o permeten una recerca ràpida d’informació, i malgrat ser conscient dels perills que els comportaments addictius poden comportar, el llibre aposta pel món digital.

Un llibre que atrapa i ens neguiteja, amb un sorprenent final.

M’ha agradat molt llegir-ho.

Núria Perpinyà (Lleida, 1961). Prové d’una família matriarcal de comerciants de Lleida. Hereta de la seva mare la passió per la lectura. Combina la tasca docent com a professora de retòrica i literatura comparada a la Universitat de Lleida, la investigació i assaig sobre l’obra de Gabriel Ferrater i la creació literària. Un referent inclassificable de la literatura catalana.

De la seva escriptura se n’ha dit que és hipnòtica, radical, i que té una capacitat insòlita per construir mons narratius. Aquesta novel·la té al darrere quatre anys d’estudi minuciós dels nostres comportaments en línia i es va començar a escriure a la Villa Marguerite Youcenar.

Es pot fer una novel·la a partir de milers de tuits de desconeguts? L’autora ha publicat la versió teatral d’aquesta novel·la, anomenada “El vici”.

Les seves novel·les, molt ben valorades per la crítica, es caracteritzen per l’originalitat temàtica, la ironia intel·lectual i l’experimentalisme.

Autora d’assaigs, contes, relats i teatre ha publicat les següents novel·les: “Un bon error” (Empúries, 1998), “Una casa per compondre“(Empúries, 2001), “Mistana” (Proa, 2005), “Els privilegiats” (Empúries, 2007) i “Al vertigen” (Empúries, 2013).