SHIRLEY VALENTINE (temp. 18/19 – espectacle nº 029)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dimecres de la setmana passada va tenir lloc la roda de premsa de presentació d’aquesta SHIRLEY VALENTINE, la primera proposta teatral que inaugura la temporada al Teatre Goya.
SHIRLEY VALENTINE és un monòleg de Willy Russell, un encàrrec del Everyman Theatre de Liverpool que va ser estrenada en 1986, passant dos anys més tard al West End de Londres i estrenant-se a Broadway en 1989. Una peça que encara es continua representant al Regne Unit on l’any 2017 va fer gira per celebrar el seu 30e aniversari.
L’any 1994 (ja fa d’això 24 anys) aquesta mateixa obra es va poder veure a Barcelona, estrenada a la Sala Villarroel i protagonitzada per l’actriu Amparo Moreno, sota la direcció de Rosa María Sardà; va ser reposada 8 anys després al Teatre Goya.
La proposta que es presenta ara al Teatre Goya està dirigida per Miquel Gorriz i protagonitzada per Mercè Aránega.
Miquel Gorriz torna al Teatre Goya després de l’èxit de la seva versió d’ART, de Yasmina Reza, que nosaltres vam veure en 2016 en aquesta mateixa sala.
Segons manifesta el mateix Miquel Gorriz en el programa de mà, Shirley Valentine és un formidable monòleg còmic sobre l’empoderament d’una dona vençuda per les circumstàncies, menyspreada pel seu entorn familiar, mancada d’autoestima, la Shirley comença la seva particular revolució amb humor i tendresa.
Una dona de mitjana edat, de Liverpool, amb els fills ja grans i emancipats, parla amb la paret de la seva cuina i qüestiona que n’ha fet de la seva vida, que ha passat per trobar-se atrapada en una vida rutinària i amb un marit que li diu que l’estima sense cap gest d’afecte, sense cap carícia, sense ni tan sols, aixecar els ulls del diari. Una amiga, la seva única amiga, vol que l’acompanyi quinze dies a les illes gregues. Això implica deixar enrere, temporalment, marit i fills. Una proposta que trastoca tot el seu món, tota la seva aparent estabilitat.
…. “de petita, m’encantava saltar des de la teulada; ara, de pujar a la vorera ja em roda el cap”…
SHIRLEY VALENTINE és un monòleg centrat en la vida de la Shirley abans i desprès d’aquestes vacances transformadores. Un monòleg que ens parla de la possibilitat de canvi, de l’opció d’escollir la llibertat, del coratge de viure. De l’esperança.
Mercè Aránega ens ofereix una magnífica interpretació, amb una enorme varietat de registres, passant per la tendresa, la ironia, la intel·ligència, el drama i ho fa d’una manera tan vital i divertida alhora, que ens arrossega des del mateix moment que se serveix la primera copa de vi.
Aquesta és la tercera obra que interpreta en solitari després de “Neus Català. Un cel de plom” que vam veure a la Sala Muntaner en 2015 i “Viatge a la felicitat” al desaparegut Teatre Malic als anys 90. Una actriu que ens ha enamorat en papers com els que interpretava a “A tots els que heu vingut“, “Davant de la jubilació“, “Victoria” o “El somni d’una nit d’estiu” per esmentar els més recents, sense deixar de pensar en el seu paper de Doña Obdúlia a “Mort de dama“.
Una magnífica posada en escena amb escenografia de Jon Berrondo amb canvis a la vista del públic i amb un punt just de realisme. Ens ha sorprès i agradat molt la transformació de la cuina “acompanyant” a la protagonista fins a Grècia. Magnifica també la il·luminació de Jaume Ventura i el vestuari de César Olivar.
I com va dir la mateixa actriu a la roda de premsa “l’obra parla de l’alliberament d’una dona, però l’exemple és extensible a qualsevol persona. Molts de nosaltres ens hem posat traves per no avançar i no ens hem escoltat“.
Un teatre ple a vessar en nit d’estrena, ha aplaudit de valent una proposta, per nosaltres, molt recomanable.
De: Willy Russell
Versió: Joan Sellent i Ferran Toutain
Direcció: Miquel Gorriz
Amb: Mercè Aránega
Ajudant de direcció: Anna Maria Ricart \ Escenografia: Jon Berrondo \ Vestuari: César Olivar \ Il·luminació: Jaume Ventura \ Música: Miquel Gorriz \ Caracterització: Toni Santos\ Direcció de producció: Amparo Martínez i Anna Rius \ Cap de producció: Maite Pijuan \ Producció executiva: Raquel Doñoro\ Responsable tècnic: Moi Cuenca \ Ajudant de producció: Maria Muntané\ Regidoria: Elisabet Siles \ Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz \ Construcció d’escenografia: Arts-Cenics, S.L.U \ Confecció Vestuari: Brain & Beast \ Premsa: Anna Casasayas i Clara M. Clavell \ Màrqueting i comunicació: Publispec \ Reportatge fotogràfic: David Ruano \ Disseny gràfic: Santi&Kco
Idioma: català – Durada: 1 hora 15 minuts
Hola,
vam entrar al Teatre Goya segures que veuríem una bona interpretació de la Mercè Arànega, i així va ser: un monòleg amb un domini total de tots els registres,
Per mi l´Arànega només ho pot fer bé. La Shirley Valentine ha d´anar a Grècia per veure que si una vol sempre hi som a temps.
L escenografia ben trobada, la cuina tinc la impressió d´haver-la vista abans.
Avui l´espectacle inagural de la Fira Mediterrània us hagués agradat, la cia Kukai Dantza en un espai com la Seu de Manresa, espai gótic. Quin bon començament!!!!
Ens alegrem molt que també us hagi agradat la interpretació de Mercè Arànega. És sens dubte una de les millors actrius de casa nostre.
Fa un parell d’anys que rebem la informació per poder sol·licitar l’acreditació a La Fira Mediterrània de Manresa, però sincerament anem força desbordats i no donem a l’abast amb la publicació de les ressenyes de tot el que tenim la sort de poder veure.
Malauradament coincideix amb dates properes, dos esdeveniments d’arts escèniques que se celebren setmanes abans, la Fira de Tàrrega i el Festival TNT de Terrassa. Ens agradaria assistir també a aquesta Fira Mediterrània i intentarem fer el possible perquè la temporada vinent estiguem presents.