– 037 –  Teatre – AQUÍ “de Santander a NY” (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium  – 2018.09.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 026)

AQUÍ “de Santander a NY” (temp. 18/19 – espectacle nº 026)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I continuem “reestrenant” temporada, aquesta nit a la Sala Atrium on arribem després del concert de Flamenco BCN, i on tot just arribar ens quedem a les fosques, una avaria sobtada que farà endarrerir el començament de l’obra uns vint minuts. Finalment, torna la llum i entrem a la sala.

AQUÍ “de Santander a NY”, és un monòleg amb direcció i dramatúrgia de Queralt Riera, interpretat a tres veus per Annabel Castan, Patrícia Mendoza i Núria Tomás. Totes elles són la Lis, una supervivent, una dona d’una sensibilitat extrema, però també dura i resistent.

AQUÍ és un assaig sobre la bogeria d’un personatge dividit en dos grans línies emocionals, la de l’amor i la de la mort.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una peça estructurada en dos actes, on en el primer acte la Lis apareix a l’estació de tren Grand Central Station de Nova York. Està commocionada. Va vestida de núvia i porta un ram de flors a la mà. Al vestit una gran taca de sang. En el seu monòleg, la Lis ens explicarà com ha arribat fins allà, qui és i d’on ve, i el que incomprensiblement li ha passat en el dia del seu casament.

Annabel Castán, Patricia Mendoza i Núria Tomàs són tres veus d’una sola veu. A estones parlen les tres alhora amb una coordinació espectacular, a estones conversen entre elles recordant els moments viscuts amb altres persones. En tot moment es dirigeixen al públic en un intent desesperat de fer-nos entendre que li ha passat i perquè és allà.

Tres dones que són una mateixa dona.

Tots nosaltres estem fets de múltiples “nosaltres”, som el que hem estat, els infants, els adolescents, els feliços, els solitaris… I tots els “nosaltres” que ja som, segueixen formant part del nostre ésser en l’aquí i l’ara.

Un fos de llum i una filmació que ens mostra com elles passegen per les vies del tren, ens marca que ha passat un any. La Lis segueix a la Grand Central Station de Nova York, d’on no ha sortit d’ençà que va arribar. Ella viu al marge de la societat, una societat que la ignora, que ni tan sols la veu. És el dia 23 d’abril i ha de prendre una decisió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mostrar la vida d’una persona sola, sense casa, sense sostre, sense res, només amb idees al cap i una veu. Aquest és el punt de partida artístic d’aquesta peça dramàtica.

AQUÍ és l’ànima de la protagonista, AQUÍ és el seu cor, AQUÍ és la New York Grand Central Station, AQUÍ és un cervell tossut, AQUÍ és l’espai que s’ocupa al món. AQUÍ és l’ara, però també el “va ser”. AQUÍ és tot el que hi ha. Tot el que s’és. Tot el que es recorda i tot el què s’oblida.

Un text que ens vol mostrar la capacitat de l’ésser humà d’encadenar pensaments, de vegades de forma atropellada. Un garbuix d’idees, de records, de divagacions que conformen la personalitat de la Lis. Un text on les paraules, les construccions gramaticals, el lèxic i el ritme en l’escriptura estan al servei de la recreació de l’interior del personatge.

Una magnífica posada en escena amb unes interpretacions extraordinàries plenes de sensibilitat i on, les tres actrius ens porten del present al passat d’una dona que no ha tingut una infantesa fàcil i a la que li espera un futur més que incert.

Una primera part que ha arrancat riallades, evolucionant fins a l’amargor d’una dura realitat, en una història que ens ha atrapat fins al final.

Brutalitat i dolor. Amor i compassió. Aquesta dona, que viu i diu el que vol. Perquè ningú l’escolta. Perquè de vegades, al fugir del món, és quan millor podem explicar-ne la seva grandesa.

Totalment recomanable, i sense dubte un magnífic inici de temporada a la Sala Atrium.

Direcció i dramatúrgia: Queralt Riera
Intèrprets: Annabel Castan, Patrícia Mendoza i Núria Tomás
Ajudant de direcció: Cesc Sabater \ Escenografia i disseny d’il·luminació: José Menchero \ Ambientació sonora: Joan Alabedra \ Assessoria de vestuari i caracterització: Txus González \ Fotografia cartell: Mercè Ramirez \ Fotografies promoció: Mercè Ramirez i Maria Jesús Mulà \ Gravació vídeo: Diego Rosa \ Edició i muntatge de vídeo: Núria Tomás \ Producció i comunicació: NUQART \ Producció executiva: Raül Perales \ Col·laboracions en la producció: Sala Atrium i Eòlia \ Cap tècnic Sala Atrium: Mattia Russo \ Disseny gràfic Sala Atrium: Ariadna Figols
Idioma: castellà
Durada: 70 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.