CROADES (temp. 18/19 -RdP 005 i espectacle nÂș 022)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
I desprĂ©s de la “bogeria” de Fira TĂ rrega i les activitats al voltant de la Diada, reprenem la nostra activitat teatral “normal” i dimecres anem a l’estrena de CROADES a El MaldĂ .
Dilluns dia 10 va tenir lloc la roda de premsa de presentaciĂł de la proposta de la que com Ă©s habitual, us deixem l’Ă udio, malgrat que aquesta vegada el so no Ă©s massa bo, perquĂš la RdP es va celebrar en la croissanteria, davant de la sala de teatre.
CROADES és una obra escrita el 1989 per Michel Azama nascut a Vilallonga de la Salanca (Rosselló) en 1947, fill de mare espanyola parla perfectament el castellà i el català .
Aquesta peça estĂ dirigida per Jordi VilĂ , del que nosaltres recordem âBOMBER(S)â una magnĂfica proposta que vam poder veure a la Mostra dâIgualada i que sâestrenarĂ al mes dâabril al Teatre AkĂ demia.
CROADES Ă©s un text que parla de molts conflictes vigents avui en dia i parla en genĂšric d’una guerra que posa davant de nosaltres la pregunta de si realment els conflictes armats tenen algun sentit. Un cant bellĂssim a lâestupidesa de la guerra i un qĂŒestionament a lâĂšpica bĂšl·lica, lâheroisme i el patriotisme. Ens endinsa en una realitat que ens commou.
Una obra que parla de l’horror de la guerra. Circumscrita al mediterrani barreja temps i Ăšpoques, personatges de fa mĂ©s de cent anys amb personatges contemporanis. Sense citar-ho explĂcitament parla del conflicte histĂČric entre israelians i palestins, i Ă©s un retrat que deixa poc espai a l’esperança.
La guerra situa a dos joves amics a bĂ ndols contraris perquĂš tenen religions diferents. Tot aixĂČ, els evocarĂ en un lloc on els innocents es converteixen en assassins, les fronteres perden sentit i el caos, la violĂšncia, la tristesa, la bellesa i lâamor envaeixen lâespai. Un espai on els vius i els morts hi conviuen per parlar sobre lâabsurditat de les guerres, lâodi i la violĂšncia que pot arribar a generar lâĂ©sser humĂ . La guerra Ă©s la pĂšrdua de fe absoluta en la humanitat. LâĂ©sser humĂ Ă©s poĂštic i la peça teatral no ho deixa escapar, som frĂ gils i en la fragilitat trobem la nostra cara mĂ©s honesta, generosa i bella.
Fotografies d’Anna VilarruÌ
La companyia La RĂ tzia estĂ integrada per sis joves actors de la mateixa promociĂł de lâInstitut del Teatre, Pere AgullĂł, Laura Piñeiro, JosĂ© Luis Oliver, Marta Nicon, Marc Tarrida Aribau i Gerard Vidal. Croades va nĂ©ixer com a projecte de final de quart curs, un taller que va començar al mes d’octubre amb aquest text d’Azama proposat per Jordi VilĂ , coincidint amb els fets de la tardor passada a Catalunya, fets que van acompanyar i marcar aquest procĂ©s de creaciĂł escĂšnica.
Es va estrenar al mes de desembre a l’Institut del Teatre, i l’acollida del pĂșblic va fer que els sis actors es constituĂŻssin en companyia per poder representar la proposta a sales comercials.
El text i la companyiaLa RĂ tzia, han aconseguit una quĂmica especial.
No sabem quĂš Ă©s la guerra, en sabem la teoria, el que ens han ensenyat perĂČ realment el que es viu, el que es pot arribar a sentir no ho sabem, ni ho volem saber. No volem mostrar quĂš Ă©s la guerra perquĂš Ă©s massa horrorĂłs, no ho podem explicar. El que sĂ que podem representar Ă©s la persona dins la guerra, la solitud, demostrar com depenent de quines situacions lâĂ©sser humĂ queda totalment despullat i indefens.
Fotografies d’Anna VilarruÌ
Quinze escenes amb un fil conceptual que comença amb una escena d’uns nens jugant a la guerra i observem com van passant per la infĂ ncia, l’adolescĂšncia, la joventut, i es van acostumant a conviure amb la guerra. Dos amics de la infĂ ncia separats per la religiĂł, un d’ells esdevĂ©, en nom de la guerra, un assassĂ implacable.
Disset personatges ben caracteritzats interpretats pels sis actors que mostren una gran versatilitat, energia i il·lusiĂł. Els ha acompanyat, a banda de l’acurada direcciĂł, una magnĂfica escenografia i vestuari de Caterina Bonet i Helena Torres, una esplĂšndida il·luminaciĂł de MemĂ© Boya i un espai sonor d’Ălex Polls que ens ha fet estremir i sentir les bombes a flor de pell.
Magnifica proposta, brutalment esfereĂŻdora i que tal com ens va comentar el director, a la roda de premsa, sâadiu perfectament amb les frases de dos dels gravats de Goya, de la sĂšrie los desastres de la guerra: “No se puede mirar” i “yo lo vi“….. que l’autor inclou en el prĂČleg de la publicació del text.
No se puede mirar
Yo lo vi
La vitalitat i l’entrega que demostren aquests joves actors Ă©s un dels grans encerts d’aquesta proposta, perquĂš ho donen tot a escena; ens ha agradat el treball de tots sis, perĂČ s’ha de reconĂšixer que el paper del personatge protagonista (IsmaĂŻl), Ă©s difĂcil i complicat d’interpretar perquĂš durant la representaciĂł tĂ© una evoluciĂł que va de la innocĂšncia a la maldat …. i en José LuĂs Oliver ho sap resoldre a la perfecciĂł.
TambĂ© ens ha sorprĂšs molt, moltĂssim … la gran interpretaciĂł d’en Marc Tarrida Aribau, que interpreta diferents papers, perĂČ principalment en el de Yonathan, l’amic inseparable d’IsmaĂŻl.
Totalment recomanable.