– 029 – Teatre – CROADES (🐌🐌🐌🐌) – El MaldĂ  – 2018.09.10 i 12 (temp. 18/19 -RdP 005 i espect.  nÂș 022)

CROADES (temp. 18/19 -RdP 005 i espectacle  nÂș 022)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

I desprĂ©s de la “bogeria” de Fira TĂ rrega i les activitats al voltant de la Diada, reprenem la nostra activitat teatral “normal” i dimecres anem a l’estrena de CROADES a El MaldĂ .

This slideshow requires JavaScript.

Dilluns dia 10 va tenir lloc la roda de premsa de presentaciĂł de la proposta de la que com Ă©s habitual, us deixem l’Ă udio, malgrat que aquesta vegada el so no Ă©s massa bo, perquĂš la RdP es va celebrar en la croissanteria, davant de la sala de teatre.

CROADES és una obra escrita el 1989 per Michel Azama nascut a Vilallonga de la Salanca (Rosselló) en 1947, fill de mare espanyola parla perfectament el castellà i el català.

Aquesta peça està dirigida per Jordi Vilà, del que nosaltres recordem “BOMBER(S)” una magnífica proposta que vam poder veure a la Mostra d’Igualada i que s’estrenarà al mes d’abril al Teatre Akàdemia.

CROADES Ă©s un text que parla de molts conflictes vigents avui en dia i parla en genĂšric d’una guerra que posa davant de nosaltres la pregunta de si realment els conflictes armats tenen algun sentit. Un cant bellĂ­ssim a l’estupidesa de la guerra i un qĂŒestionament a l’ùpica bĂšl·lica, l’heroisme i el patriotisme. Ens endinsa en una realitat que ens commou.

This slideshow requires JavaScript.

Una obra que parla de l’horror de la guerra. Circumscrita al mediterrani barreja temps i Ăšpoques, personatges de fa mĂ©s de cent anys amb personatges contemporanis. Sense citar-ho explĂ­citament parla del conflicte histĂČric entre israelians i palestins, i Ă©s un retrat que deixa poc espai a l’esperança.

La guerra situa a dos joves amics a bĂ ndols contraris perquĂš tenen religions diferents. Tot aixĂČ, els evocarĂ  en un lloc on els innocents es converteixen en assassins, les fronteres perden sentit i el caos, la violĂšncia, la tristesa, la bellesa i l’amor envaeixen l’espai. Un espai on els vius i els morts hi conviuen per parlar sobre l’absurditat de les guerres, l’odi i la violĂšncia que pot arribar a generar l’ésser humĂ . La guerra Ă©s la pĂšrdua de fe absoluta en la humanitat. L’ésser humĂ  Ă©s poĂštic i la peça teatral no ho deixa escapar, som frĂ gils i en la fragilitat trobem la nostra cara mĂ©s honesta, generosa i bella.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies d’Anna Vilarrú

La companyia La RĂ tzia estĂ  integrada per sis joves actors de la mateixa promociĂł de l’Institut del Teatre, Pere AgullĂł, Laura Piñeiro, JosĂ© Luis Oliver, Marta Nicon, Marc Tarrida Aribau i Gerard Vidal. Croades va nĂ©ixer com a projecte de final de quart curs, un taller que va començar al mes d’octubre amb aquest text d’Azama proposat per Jordi VilĂ , coincidint amb els fets de la tardor passada a Catalunya, fets que van acompanyar i marcar aquest procĂ©s de creaciĂł escĂšnica.

Es va estrenar al mes de desembre a l’Institut del Teatre, i l’acollida del pĂșblic va fer que els sis actors es constituĂŻssin en companyia per poder representar la proposta a sales comercials.

El text i la companyiaLa RĂ tzia, han aconseguit una quĂ­mica especial.

No sabem quĂš Ă©s la guerra, en sabem la teoria, el que ens han ensenyat perĂČ realment el que es viu, el que es pot arribar a sentir no ho sabem, ni ho volem saber. No volem mostrar quĂš Ă©s la guerra perquĂš Ă©s massa horrorĂłs, no ho podem explicar. El que sĂ­ que podem representar Ă©s la persona dins la guerra, la solitud, demostrar com depenent de quines situacions l’ésser humĂ  queda totalment despullat i indefens.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies d’Anna Vilarrú

Quinze escenes amb un fil conceptual que comença amb una escena d’uns nens jugant a la guerra i observem com van passant per la infĂ ncia, l’adolescĂšncia, la joventut, i es van acostumant a conviure amb la guerra. Dos amics de la infĂ ncia separats per la religiĂł, un d’ells esdevĂ©, en nom de la guerra, un assassĂ­ implacable.

Disset personatges ben caracteritzats interpretats pels sis actors que mostren una gran versatilitat, energia i il·lusiĂł. Els ha acompanyat, a banda de l’acurada direcciĂł, una magnĂ­fica escenografia i vestuari de Caterina Bonet i Helena Torres, una esplĂšndida il·luminaciĂł de MemĂ© Boya i un espai sonor d’Àlex Polls que ens ha fet estremir i sentir les bombes a flor de pell.

Magnifica proposta, brutalment esfereĂŻdora i que tal com ens va comentar el director, a la roda de premsa, s’adiu perfectament amb les frases de dos dels gravats de Goya, de la sĂšrie los desastres de la guerra: “No se puede mirar” i “yo lo vi“….. que l’autor inclou en el prĂČleg de la publicació del text.

No se puede mirar

Yo lo vi

La vitalitat i l’entrega que demostren aquests joves actors Ă©s un dels grans encerts d’aquesta proposta, perquĂš ho donen tot a escena; ens ha agradat el treball de tots sis, perĂČ s’ha de reconĂšixer que el paper del personatge protagonista (IsmaĂŻl), Ă©s difĂ­cil i complicat d’interpretar perquĂš durant la representaciĂł tĂ© una evoluciĂł que va de la innocĂšncia a la maldat …. i en José LuĂ­s Oliver ho sap resoldre a la perfecciĂł.

TambĂ© ens ha sorprĂšs molt, moltĂ­ssim … la gran interpretaciĂł d’en Marc Tarrida Aribau, que interpreta diferents papers, perĂČ principalment en el de Yonathan, l’amic inseparable d’IsmaĂŻl.

Totalment recomanable.

This slideshow requires JavaScript.

Autor: ​Michel Azama
Adaptació i traducció: ​Santiago Sans
Direcció:​ Jordi Vilà
IntĂšrprets: ​Pere AguilĂł, Laura Piñeiro, JosĂ© Luis Oliver, Marta Nicon, Marc Tarrida Aribau i Gerard Vidal
Escenografia i vestuari: ​Caterina Bonet i Helena Torres \ Moviment: ​Andreu Raich \ Veu: ​Esther BovĂ© \ Disseny d’il·luminaciĂł: ​MemĂ© Boya \ Espai sonor: ​Àlex Polls \ Fotografia: ​Carlos Benito Ballester \ Disseny grĂ fic: ​Guillem Moreno \ TĂšcnics d’il·luminaciĂł: ​Àlex Felip, Guillem Moreno, Jaume Vidal \ TĂšcnics de so: ​Guillem FernĂĄndez, Lluc MartĂ­
Idioma: catalĂ  – Durada: 110 minuts

Leave a Reply