Fira Tàrrega – ESPERA (temp. 18/19 – espectacle nº 019)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Després de dinar una mica, escriure un parell d’entrades al blog, deixar les maletes al cotxe, i sota l’amenaça de pluja, ens dirigim al Poliesportiu per tal de veure la proposta de la companyia PSIRC, EL MEU NOM ES HOR.
Nosaltres havíem vist un fragment de la peça a la Mostra CROQUIS BCN 2016 a la Sala Beckett i ens va agradar molt. Ara, un cop acabada (ha estat estrenada a l’abril de 2018 al Mercat de les Flors), podem dir que és una proposta magnifica, un espectacle on es barregen les titelles, l’acrobàcia i la poesia visual i on el tractament de la llum és fonamental. S’han inventat el “luminòfon” una guitarra elèctrica que en lloc d’emetre sons, activa les llums.
Wanja Kahlert i Adrià Montaña van crear la companyia PSIRC en 2011 i el seu primer espectacle va ser “Acrometria”, amb el que han girat des del 2013 i on també participava Anna Pascual, que ara no els ha pogut acompanyar. Han comptat amb la col·laboració en dramatúrgia i amb la direcció de Rolando San Martin.
Una història basada en fets reals. Durant el procés de creació de l’espectacle, van fer una excursió on van trobar una cova immensa. La foscor, la pèrdua del sentit de l’espai i el temps, el silenci més absolut i la sensació de deliri van fer de la seva experiència en la cova una vivència única que difícilment poden explicar amb paraules.
A la peça EL MEU NOM ÉS HOR, a través del cos, acrobàcies de risc, titelles inacabats, objectes, surrealisme i un inquietant joc de llums i ombres dirigit amb un luminòfon, dos artistes de circ expliquen una història basada en fets reals: un viatge a una cova desconeguda farcit d’humor àcid i d’imatges belles i sinistres que colpegen directament l’inconscient de l’espectador.
Immersos en la foscor, el silenci i en una inquietant sensació de deliri, la cova es converteix en un temple, un teatre, un garatge, una pantalla, un mirall dins el mirall. Un espai on els protagonistes desdibuixen les fronteres del que són per lliurar-se generosament al públic, en un simulacre més de la seva existència.
Una peça de llarga durada amb un gran treball creatiu al darrere basat en la poètica de la imatge que s’articula a través de les tècniques de circ i les titelles, que són coprotagonistes de l’espectacle. Unes titelles que són com l’alter ego dels dos protagonistes. Són objectes que necessiten ser manipulats per existir. I un cop prenen vida, existeixen, poden ser manipulats.
Reflexions serioses tractades amb humor, un espectacle ple de sensibilitat, molt original i amb moments molt colpidors.
Intèrprets: Wanja Kahlert, Adrià Montaña
Idea original: Wanja Kahlert, Adrià Montaña
Creació i dramatúrgia: Wanja Kahlert, Adrià Montaña, Rolando San Martín
Direcció: Rolando San Martin
Titelles: Wanja Kahlert \ Disseny de so: Wanja Kahlert, Adrià Montaña, Rolando San Martín \ Muntatge de so: Wanja Kahlert \ Il·luminació: Carlos Ferrer, Wanja Kahlert, Adrià Montaña, Rolando San Martín \ Escenografia: Adrià Montaña i Wanja Kahlert \Tècnic de so i llums: Guillem Gelabert \ Distribució: Amèlia Bautista \ Coproductor: Mercat de les Flors.
Idioma: català – Durada: 70 minuts
