– 022 – Fira Tàrrega – Dansa/Teatre – LA BRISA (🐚) – Teatro linea de sombra i Tamara Cubas – Col.legi Sant Josep – 2018.09.08 (temp. 18/19

Fira Tàrrega – LA BRISA (temp. 18/19 – espectacle nº 016)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Vam arribar al Col·legi Sant Josep esbufegant i vam seure grades amunt. Poc sabíem que des d’on estàvem no escoltaríem res del que deien les tres actrius a l’escenari.

La companyia mexicana Teatro Línea de Sombra i Tamara Cubas presentaven la seva proposta, LA BRISA. Es tracta d’un exercici de memòria i recuperació d’un lloc de Resistència cultural a Ciudad Juárez. La Brisa era un bar, un local amb una clientela heterogènia que va ser cremat sense que mai s’arribes a saber els motius. Les dones que el van fundar estan en parador desconegut.

I fins aquí el que hem pogut llegir al programa de mà. La representació ha estat fallida, absoluta i totalment fallida. Un autèntic nyap !!!

This slideshow requires JavaScript.

De fet, no recordem cap espectacle teatral en què la gent hagi anat sortint ininterrompudament, sense importar si feien soroll o no i fins i tot llençant algun crit de queixa en sortir. Calculem que una quarta part de l’aforament va anant abandonant el recinte on es representava.

Començant per les interpretacions de les tres actrius que ens han semblat mancades de sentiment i sense fer cap esforç per superar els problemes de so que hi havia i del que elles havien de ser coneixedores per FORÇA. Crits de “NO SE OYE” van ressonar des de les grades.

El tècnic de so, Francisco Lapetina ens ha ofert un autèntic nyap, d’una banda les veus no arribaven més enllà de la tercera filera en tant que el so dels incomptables bafles que s’instal·len a l’escenari, la majoria del temps, emetien uns sons molt i molt desagradables intencionadament provocats.

Tampoc ha estat encertada la il·luminació de Jesús Hernández que sovint deixava a les actrius sense focus i especialment en els minuts finals quan elles surten de l’espai escènic i a les fosques, monologuen pels espectadors de la primera fila.

This slideshow requires JavaScript.

La dramatúrgia de Zudd Atala, Alicia Laguna i Tamara Cubas que també assumeix la direcció, no ha aconseguit aixecar una peça “amb cara i ulls”, moltes escenes, accions de les quals no vàrem poder entendre el seu significant i de les que no pensem perdre ni un minut més del nostre temps, intentant explicar el que vam veure, ….. i una percussionista, Kanga Trujillo, que ha estat, potser, la que ha aconseguit que no marxéssim de la sala al cap de deu minuts de començada la representació.

…… Això i la curiositat per veure quants espectadors quedaven al final ….

Com és evident, per a nosaltres ha estat la pitjor proposta d’aquesta Fira Tàrrega 2018 i una de les pitjors que hem vist en el transcurs de tota la nostra vida.

Almenys ens ho hem passat divertit, perquè a les grades cap a la meitat de la representació, s’han començat a escoltar rialles sonores desacomplexades, provocades pel nyap que estàvem presenciant i també per la desastrosa posada en escena.