Fira Tàrrega – THA TZPAR (L’ESPERA (temp. 18/19 – espectacle nº 012)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Comencem la jornada de dissabte amb una de les propostes que ens feia més il·lusió de veure, THA TZPAR (L’ESPERA), amb dramatúrgia de Pau Matas i Lali Álvarez, i direcció de Lali Álvarez, a la que seguim d’ençà que ens va deixar bocabadats en 2015, amb “Ragazzo” i de la que després hem vist “Barcelona (contra la paret)”.

Aquesta és una creació de Hui Basa, l’agrupació formada per la mateixa Lali Álvarez, Pau Matas, Aina Juanet i David Teixidó com a artistes residents a la Nau Ivanow.  Seguint la línia dels treballs anteriors, investiguen i porten a escena aquest projecte basat en la supervivència en situacions de guerra, la resistència a la violència en un context de conflicte.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle que reflexiona sobre la gestió individual i col·lectiva de la por.

THA TZPAR (L’ESPERA) ens presenta un grup d’estranys que comparteixen refugi, nosaltres, els espectadors formem part d’aquest grup en l’espai màgic de Les Sitges, asseguts a l’exterior, envoltant en dos grups el particular i enorme espai escènic.

Identificats amb un llaç negre lligat al braç, veiem com aquests “refugiats” conviuen entre ells i comparteixen el que tenen i el que no tenen. Interaccionen amb nosaltres i semblen tranquils. De cop, un element estrany al grup irromp en aquest refugi (impactant i suggestiva aparició al costat de les vies del tren), i la mateixa por al desconegut genera un canvi d’actituds, el rebuig i la violència en el grup.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A fora, l’amenaça. A dins, l’espera. I la temença d’allò que hagi d’arribar. En aquest parèntesi pot néixer la tendresa, la capacitat d’organitzar-se, la bellesa… Què hi ha dins de cadascú —i entre nosaltres— més enllà de la por?

A la peça s’utilitza un idioma que és una barreja de llengües europees, i tot que està conceptuat com a teatre, nosaltres l’entenem més com un projecte multidisciplinari on s’utilitza el moviment, la música en directe i el circ.

Pensem que l’espectacle necessita una mica més de rodatge i alguns ajustaments de “tempos”, perquè amb la dramatúrgia actual creiem que li sobren almenys uns 20 minuts. L’espai immens on es va desenvolupar l’acció ens feia perdre part de les interpretacions quan els artistes estaven en punts extrems de l’espai.

També creiem que la reiteració dels exercicis de la barra fixa no lliguen gaire amb la dramatúrgia més enllà de posar o retirar la bandera blanca un parell de cops, ja que de fet l’espai escènic vol representar un camp de refugiats; de ben segur es podran trobar exercicis acrobàtics sense necessitat d’utilitzar constantment la barra fixa vertical.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però també volem reconèixer que la idea d’aquesta proposta es força potent i que la representació posseeix imatges realment impactants. Volem destacar un espectacular i excel·lent espai sonor, responsabilitat de Pau Matas i Tute Salazar.

Estem convençuts que d’aquí a un temps, quan veiem de nou la proposta, ens satisfarà molt més.

Dramatúrgia: Lali Álvarez i Pau Matas

Direcció Escènica: Lali Álvarez

Ajudantia de direcció: Clara Garcés

Intèrprets: Sasha Agranov, Jorge Albuerne, Lola Gonzalez, Alba Saez, David Teixidó

Composició de l’espai sonor i disseny de so: Pau Matas i Tute Salazar \ Composició musical: Sasha Agranov \ Assessoria de moviment i coreografia: Quim Bigas \ Producció: Aina Juanet / Hui Basa \ Vestuari: Ivet Remacha

Durada: 75 minuts