Fira Tàrrega – UN. HABITANTS TO MAKE ROOM FOR US (temp. 18/19 – espectacle nº 010)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
I del Poliesportiu ens desplacem fins al Cementiri de Tàrrega on tenen lloc dos dels espectacles del Festival, un portes endins, l’altra per problemes amb el veïnatge, s’ha traslladat portes enfora.
Hem comprat les entrades consecutivament per evitar encara més desplaçaments, i tenim en primer lloc l’espectacle UN.HABITANTS_TO MAKE ROOM FOR US (Hacer espacio para nosotros) de Caterina Moroni.
Una performance en forma de passejada exploratòria dins de la part antiga del cementiri. Una proposta que ens convida a enfrontar-nos amb la mort, una crida a considerar el tabú de la mort des d’un altre punt de vista i a percebre de forma diferent el recinte del cementiri.
Caterina Moroni, vol amb la seva proposta provocar un esclat de sensacions de l’ànima i ens convida a ballar el rock entre les tombes compartint el silenci i la soledat de l’espai.
“L’art als espais públics ens permet recordar la màgia, la possibilitat i el misteri enmig de les coses quotidianes”
Els cossos queden, però la vida d’avui és conseqüència de la vida d’ahir.
Un espectacle concebut per a ser seguit amb auriculars de forma individual i amb un aforament limitat a 20 persones, fet que va fer exhaurir localitats de seguida. En accedir al cementiri ens donen els auriculars i un plànol amb el circuit que hem de seguir.
Cada participant te el seu circuit, de manera que l’aïllament és immediat, fet que facilita la concentració en allò que ens estan dient i ens fa reflexionar sobre el rastre que ens agradaria deixar al nostre pas per aquesta vida.
Una experiència alhora estètica i emocional que ens acosta a la percepció de la nostra finitud, fent-nos assaborir la necessitat i el potencial creatiu que comporta.
Una proposta que a la fi pretén tractar amb naturalitat un tema que a la nostra societat sovint s’elimina, s’ignora o és considerat com un tabú. Una proposta que cadascú fa seva de manera particular, i que t’obliga a pensar en quina seria la resposta a la pregunta plantejada: perquè t’agradaria ser recordat? I com ens recorden al final “si ja ho tens clar, treballa per fer-ho possible”.
Una proposta que permet tenir una visió del nostre present i pot permetre un canvi de perspectiva respecte del nostre futur.
Una experiència nova, diferent, que ens ha agradat.