Fira Tàrrega – BRUT (temp. 18/19 – espectacle nº 009)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
A les portes del Poliesportiu de Tàrrega, una enorme cua per entrar a veure l’espectacle de dansa-teatre amb direcció de Marta Torrents, BRUT, un viatge físic a través de les emocions.
BRUT és una carrera emocional que es vehicula entre la dansa, el teatre i el circ, on la paraula és pràcticament substituïda pels moviments dels cossos. Dos homes, Jonathan Frau i Nicolas Queterland i dues dones, Gina Vila Bruch i Anna von Grünigen, quatre personatges solitaris que necessiten estimar i ser estimats però que són reticents als gestos físics, les abraçades els hi fa mandra.
Algunes trobades accidentals entre els seus cossos manifesten la complexitat de les relacions, de les sensacions, els conflictes, els desitjos, els misteris. Moviments conceptuats per l’autora com a microrelats de vida i desfilades del comportament humà.
Marta Torrents és una artista de circ espanyola que viu a Toulouse. Provinent del món de la dansa es va formar a l’escola de circ Rogelio Rivel de Barcelona i al Lido de Toulouse. BRUT és el seu primer projecte personal que va ser presentat al Sismògraf d’enguany.
L’amor, la por, les contradiccions. La comunicació- qualsevol de les seves formes possibles: un gest, un moviment, un so, una mirada- és el punt de partida de la condició humana. Un exercici de sinceritat i de visceralitat.
La dramatúrgia incardina una seqüència d’escenes que en alguns moments són còmiques i arrenquen la riallada, una dona que busca la col·locació perfecta en una cadira i fa amb les seves cames el que sembla impossible, un home que ens parla de com construir una casa, una dona i el seu abric, un home al qual tothom estomaca, …..
Una posada en escena que ens ha ofert escenes estèticament bellíssimes, però que en alguns moments han semblat perdudes en la immensitat de l’espai escènic on només dues cadires i els intèrprets l’ocupaven. El ritme, a estones molt lent acaba d’accentuar aquesta incapacitat dels personatges per interactuar entre ells.
Una proposta que ens ha agradat per la gestualitat i el moviment dels artistes, l’il·luminació de Coralie Trousselle i la creació sonora de Boris Billier ….
… però en la que trobem a faltar una mica més de ritme i una continuïtat argumental entre escenes.