Fira Tàrrega – +CASES (temp. 18/19 – espectacle nº 008)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Comencem la tarda de nou al Museu Comarcal, aquesta vegada per veure la proposta de Xesca Salvà anomenada +CASES i que no vam aconseguir veure al Festival TNT (en aquella ocasió encara eren tres cases, ara en son quatre).
Esperem al vestíbul del Museu una cinquantena de persones, a fora, al carrer espera encara més gent. Sabem que l’espectacle és únicament per a vuit persones. Tenim prioritat els que hem pagat entrada que resulta que som únicament sis. La resta són programadors que tenen accés gratuït a tots els espectacles si l’aforament ho permet. Dada curiosa.
CASES són quatre microespais emocionals femenins al descobert
La primera casa “Allibereu-vos del mal“, és la casa d’una dona gran que viu sola, un arxiu de la memòria de les àvies i dels objectes.
La segona “Entre totes les dones” és la casa d’unes prostitutes, que gira al voltant del cos, de l’amor, de la llibertat i del sexe.
La tercera “Ya no tengo corazón” la casa de dones que viuen al carrer que mostra el fred de viure sense casa i l’abandonament social.
L’última casa que s’ha estrenat a Tàrrega, és la casa de les bruixes.
Hem d’escollir dues de les quatre instal·lacions perquè la mitja hora que dura la visita no don per mes. Escollim la casa de les prostitutes i la de les bruixes.
Fotografies de Núria Boleda
És una proposta interactiva concebuda com un joc infantil a mig camí entre la casa de nines i un joc de construcció. Dos espectadors per casa que amb auriculars escolten els àudios fets a partir d’entrevistes a dones a la recerca del seu relat íntim. Amb aquests relats s’intercalen una sèrie d’instruccions que condueixen a l’espectador a interactuar amb els elements de la casa.
Unes cases concebudes com una reivindicació de la intimitat, un petit homenatge al que, sent quotidià, conforma i condiciona la vida de les persones. Una reflexió sobre la memòria dels objectes i l’espai.
L’oportunitat perfecta per deambular en la fina línia que separa la realitat de la ficció.
Xesca Salvà, escenògrafa de professió s’ha llençat a aquest projecte d’experiències sensorials per provocar emocions, que són diferents en cada una de les persones que hi participa.
Nosaltres, potser veníem cansats d’un matí bastant extenuant i això va fer que no fóssim receptius al que ens estava oferint.
Potser esperàvem més de tot plegat i poder veure les quatre cases, potser és que la nostra capacitat imaginativa és més limitada o potser no vam encertar del tot amb les dues cases escollides, però el cert és que “ens la imaginàvem més gran” i encara que ens va interessar per tractar-se d’una dramatúrgia totalment diferent del que havíem vist fins ara, no vam gaudir tant com esperàvem i tot plegat ens va decebre una mica.