– 013 – Fira Tàrrega – Instal·lació performàtica – SIN ITACA – Pendiente Teatro i Eduardo Bernal (🐌🐌+🐚) – Museu comarcal – 2018.09.07 (temp. 18/19

Fira Tàrrega – SIN ITACA (temp. 18/19 – espectacle nº 007)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I ja un altra vegada al centre del poble, aixó si, cansats de bon matí, ens dirigim al Museu Comarcal on tindrà lloc el proper espectacle SIN ITACA, de la companyia Mexicana Pendiente Teatro i Eduardo Bernal.

Una companyia que aposta pel teatre com a vehicle de transformació social, dirigida per Tania Barrientos i Sergio Jair.

Ells dos i Eduardo Bernal són els autors de la proposta.

This slideshow requires JavaScript.

SIN ÍTACA parla del trencament dels vincles entre una persona i el seu territori. A Mèxic hi ha catorze milions d’apàtrides, més de dos-cents vuitanta mil desplaçats per la violència i gairebé trenta mil desapareguts.

Persones que han estat obligades a marxar de la seva llar, deixant enrere tot el que constitueix el seu signe identitari, casa, terra i família i en part una mica d’ell mateix. Persones que han patit violència física i han estat socialment marginades. Persones que han estat assassinades.

Un muntatge concebut com instal·lació i que ens parla de les problemàtiques derivades del desarrelament en qualsevol de les seves formes. Un recorregut solament per quatre sales del museu que es repeteix tres vegades, la qual cosa ens obliga a restar dempeus durant una hora mes i gairebé immòbils …. i això ens acaba de matxacar. Un cansament que arrossegarem la resta de la jornada.

El discurs de l’actor present a cada sala és el mateix cada vegada, l’únic que difereix són les imatges que ens mostren.

This slideshow requires JavaScript.

A la primera sala ens parlen del desplaçament forçat d’un grup de grangers obligats a sortir del seu territori per convertir les terres en cultius de opi.

A la segona sala ens parlen dels apàtrides, les persones que tot i haver nascut dins del territori no han estat reconegudes per l’estat i han de lluitar per aconseguir “comprar” el reconeixement com a ciutadans.

A la tercera sala ens parlen dels desapareguts, milers de persones que com a Espanya han estat enterrats en fosses comuns i del desemparament dels familiars que ni tan sols tenen confirmació de la mort de la persona desapareguda.

I finalment, a la quarta sala ens mostren els documents recopilats en el procés d’investigació que la companyia ha dut a terme per aixecar la proposta.

La identitat social, la identitat personal i la identitat real és el trinomi indissoluble que permet a l’individu esdevenir un ciutadà, una persona i un ésser viu. El desarrelament d’Ulisses amb Itaca és només el pretext per a revisar les formes de relació d’alguns personatges menys heroics amb el seu territori.

Una proposta interessant en si mateixa i ben plantejada pel que fa a la posada en escena en els diferents supòsits, però que es torna llarga i tediosa amb tanta repetició tenint en compte que tot el recorregut és a peu dret, sense possibilitat de recolzar l’esquena enlloc (recordem que estem en un Museu amb pintures a les parets) i amb massa espectadors que fan incòmodes i llargs els desplaçaments entre sales i la ubicació dins de cada un dels espais.

Donen l’oportunitat de tornar a la tarda per veure les sales de manera lliure i amb un audiovisual que recull els diferents discursos però nosaltres ho tenim clar … no tornarem.