– 011 – Fira Tàrrega – Teatre – HIJA DE TIGRE (🐌🐌🐌🐌) – La Laura Palmer – Teatre Ateneu – 2018.09.06 (temp. 18/19

Fira Tàrrega – HIJA DE TIGRE (temp. 18/19 – espectacle nº 005)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I tot baixant de Sant Eloi fem parada a la pastisseria L’Antull que hem redescobert, a fer un “talladet” i menjar un dels xuxos més bons que hem tastat mai… abans d’anar fins al Teatre Ateneu on tenim l’última proposta d’avui, primer dia de Fira Tàrrega. Es tracta de la peça HIJA DE TIGRE de la companyia xilena La Laura Palmer.

HIJA DE TIGRE és una peça de teatre documental i biogràfic, que com a totes les seves propostes vol posar en evidència tot allò que sovint amaga la història, la història personal de cadascú que sovint adaptem a la història que ens agradaria haver viscut.

This slideshow requires JavaScript.

Una proposta en què a través de records, fotografies, cartes, pintures, … recerquen en els records per mirar des de la distància amb la mirada d’avui, allò que va marcar la seva infantesa o joventut.

Tres històries individuals que s’entrellacen i on Daniela, Ébana i Carolina ens parlen de les seves famílies i del trencament que va significar l’absència o llunyania del pare.

La Laura Palmer és una companyia amb deu anys de trajectòria que ha creat, amb aquesta, vuit propostes i que s’ha convertit en un dels col·lectius més rellevants de l’escena xilena.

HIJA DE TIGRE és una peça amb dramatúrgia i direcció de Pilar Ronderos que parla en el moment inicial com introducció de la peça, repetint intervencions entre històries. Ens parla de les fotografies i vídeos, imatges que són records de vida, de tal manera que allò del que no ha quedat constància és com si mai hagués passat.

La fotografia és la porta d’entrada al passat, no és el passat. A través de la reconstrucció que fem d’aquest passat construïm el nostre present.

This slideshow requires JavaScript.

Daniela Jofré parla del seu pare, Humberto Baeza amb el que va establir una relació des de la pregunta: qui era? on està ?, perque va marxar?

Ebana Garín ens explica la història del seu pare Cristian Garín, un home que va decidir morir però no es va suïcidar, només va decidir abandonar la vida. Enamorat profundament de la seva mare no va poder superar la separació i es va deixar morir de mica en mica.

I finalment Carolina Díaz que ens parla de Cristian Diaz una figura paterna que sempre li havia donat seguretat, que sempre pensava que trobaria quan el necessités.

… la família és el nostre primer contacte amb el món exterior. És el nostre primer refugi i la nostra primera ferida. És el lloc al que eternament volem tornar i del que eternament volem fugir ….

Una peça que ens ha agradat molt i on les tres històries, diferenciades, s’entrellacen. Al nostre entendre ha “pecat” una mica, sobretot en els cinc minuts inicials, d’un bombardeix d’imatges a una velocitat tan gran que feia difícil prestar atenció a la paraula en no poder treure la vista de la pantalla gran, intentant “veure” el que ens volien mostrar.

El disseny d’espai i la il·luminació de Rodrigo Ruiz està ben resolt, i les interpretacions han estat molt acurades i sinceres.