Fira Tàrrega – LA TORTUE DE GAUGUIN (temp. 18/19 – espectacle nº 004)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
I de la tranquil·litat i la pausa del món dels cargols ens desplacem per anar al Pla del Dipòsit en el Parc de St. Eloi on tindrà lloc l’espectacle inaugural de Fira Tàrrega que presenta la Compagnie Luc Amoros.
Fem parada a l’Ateneu per menjar un entrepà i quan arribem al Pla del Dipòsit ja està ple de gom a gom i ens és impossible trobar una cadira per seure, ja que totes (hi ha moltes) estan ocupades o reservades …. Que hi farem ….
LA TORTUE DE GAUGUIN és un retaule contemporani que reivindica la màgia de la creació efímera.
Una enorme estructura vertical de 9 metres, s’alça dalt l’escenari, sis espais diferenciats on sis membres de la companyia construiran el retaule a ulls de tothom, amb pinzells, llums i ombres. Una narradora i un músic condueixen els diferents quadres que conformaran el retaule.
La compagnie Luc Amoros construeix amb ombres, pinzells o càmeres els límits d’un teatre surrealista, un teatre d’il·lusions realitzat en directe, entre el bricolatge i l’alta tecnologia. Luc Amoros lidera aquesta companyia francesa des del 2009 havent estat en 1976 cofundador de la companyia Amoros i Agustin.
Una proposta que ens mostra el procés de producció de l’obra, la màgia que implica la creació i la condició efímera de tot plegat.
Sis pintors, Lou Amoros Augustin, Sylvie Eder, Léa Noygues, Itzel Palomo, Emmanuel Perez i Thomas Rebischung ens tenen atrapats amb els seus moviments i la creació d’imatges que de manera continuada i imparable van generant davant nostre.
L’actriu narradora és Brigitte Gonzalez, i l’intèrpret musical Ignacio Plaza Ponce. La composició musical és d’Alexis Thépot.
Els textos ens parlen dels silencis i de les paraules, del món en què vivim que s’ha convertit en un camp de concentració globalitzat on cal acabar amb les paraules estridents i estereotipades buides de contingut.
Plàsticament molt bell ens manté, en uns primers moments, magnèticament atrapats, però també hem de dir que tot plegat ens resulta una mica repetitiu i un cop vist el procés de creació de les primeres imatges comencem a desconnectar visualment de l’escena i aclaparats per la quantitat de gent que contemplem l’espectacle drets a un dels laterals, decidim iniciar la retirada abans del final.