– Teatre Musical – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudí – 2018.08.12  (temp. 17/18 – espect. nº 381)

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (temp. 17/18 – espectacle nº 381)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Malgrat que segurament no serà el nostre últim espectacle de la temporada, aquest Musical, EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), si que serà l’última representació teatral que veurem en aquesta temporada 2017-2018.

Un Musical de petit format que ens va ser presentada en roda de premsa fa un parell de setmanes, i on vam constatar de nou que el Teatre Gaudí torna a apostar i arriscar-se econòmicament (sense subvencions públiques) per tirar endavant Musicals fets a casa nostra, en català i amb música en directe.

Un teatre que a més a més és un dels escassos espais que resten oberts durant el mes d’agost, quan la ciutat de Barcelona sembla més aviat un desert, culturalment parlant.

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és una peça creada i produïda per la companyia Generació de merda als qui vam conèixer fa un parell d’anys amb un altre espectacle que amb el mateix nom van presentar en aquesta sala en 2014 i que nosaltres vam “repescar” al Teatre Poliorama en 2016.

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és un musical que parla bàsicament del tractament de l’homosexualitat en el món del futbol.

A la lliga espanyola no hi ha un sol futbolista homosexual? Això no només és sorprenent, sinó estadísticament impossible. Sis-cents futbolistes hi juguen a la lliga espanyola i cap jugador ha declarat públicament la seva homosexualitat. Precisament, la llei del silenci que recorre com un fantasma el món del futbol, ha estat la raó per la qual han decidit posar en peu aquesta proposta.

Un text de Xavi Morató dirigit per ell mateix i en Gerard Sesé, autor de la música i intèrpret. La coreografia és de Guille Vidal-Ribas. Una proposta que retrata el món del futbol i el seu entorn des d’un sentit crític i humorístic.

Ens pensem que ho sabem tot dels futbolistes, però tan sols veiem allò que ens volen ensenyar. Ha arribat el moment de conèixer el que ens amaguen, i de riure’ns de les seves misèries.

Un tema punyent tractat en clau de comèdia, sí, però sense caure en els tòpics barruers de sempre, en els que malauradament s’acostuma a tractar l’homosexualitat en el món de les arts escèniques. Aquesta vegada creiem que s’ha aconseguit fer-ho rigorosament amb força sensibilitat, sense tampoc evitar l’humor.

Però és que, a banda de la sexualitat dels futbolistes, també es parla de la corrupció que els envolta, amb les xifres astronòmiques que es paguen per alguns jugadors, el joc brut dels representants, la invisibilitat del futbol femení, les decisions arbitràries dels entrenadors a l’hora de fer jugar a un jugador o un altre, les lluites d’egos, les veritables motivacions dels propietaris dels equips, la premsa esportiva i el seu paper còmplice …..

Una ironització del món del futbol i una visió crítica i divertida del mercantilisme que l’envolta. El nom escollit per l’equip de futbol ja és indicador del camí que recorre l’espectacle, Mercuri, el deu del comerç …..

Tota la ciutat salta d’alegria quan el Mercuri Futbol Club fitxa el Maxi, un dels futbolistes més famosos del planeta. El crac arriba amb ganes de fer una confessió insòlita: li agraden els homes. Des del club, però, no l’hi posaran fàcil.

La senzilla escenografía de Jordi Bulbena, ha transformat la sala del Teatre Gaudí en un estadi de futbol,  amb grades a quatre bandes, la gespa del terreny de joc, les tanques publicitaries i la ràdio que va “escalfant” l’ambient.

La veu del periodista esportiu Bernat Soler ens acompanya abans, durant el descans, i en finalitzar la representació. Serà en la veu d’aquest locutor que la companyia aprofita per reivindicar la situació laboral dels professionals de les arts escèniques,  introduint, a manera d’acudits, algunes falques, i establint un paral·lelisme entre ambdós mons.

La música en directe interpretada per Berenguer Aina o Miquel Portet a la bateria, Narcís Perich a la guitarra, Manel Romero al baix i Gonçal Perales al piano. Uns músics que formen part també de l’equip actoral amb intervencions puntuals molt divertides.

El text i les 15 cançons que integren l’espectacle, estan magníficament interpretades per Adrià Ardila (Maxi), Bernat Mestre (Cèsar), Berta Peñalver, Joan Oliver, Mónica Macfer, Joan Sáez i Gerard Sesé, que assoleixen diferents papers. Cançons que ben aviat les fan seves els espectadors, perquè algunes d’aquestes són molt encomanadisses i en sortir t’adones que les vas tatarejant.

La il·luminació de Daniel Gener propicia els canvis de personatge dels actors i recolza el moviment dels elements escenogràfics que transformen el camp de futbol en un vestuari, en una sala de premsa o en el despatx de la directora del Mercuri Futbol Club.

El so, més acurat que en altres musicals de la sala, és de Rai Segura, malgrat que tots sabem que l’acústica no és el fort d’aquesta sala.

Una proposta que ens ha divertit, ens ha sorprès per la seva enorme qualitat tant pel que fa a la seva dramatúrgia com a les seves músiques de diferents estils, però també pel seu dinamisme i la seva frescor. Com veieu hem sortit del Teatre, molt i molt satisfets.

Estarà fins al 2 de setembre en aquesta sala i esperem que pugui prorrogar i tingui una llarga vida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text i direcció: Xavi Morató
Música i direcció: Gerard Sesé
Coreografia: Guille Vidal-Ribas
Narrador: Bernat Soler
Repartiment: Adrià Ardila, Bernat Mestre, Berta Peñalver, Joan Olivé, Mònica Macfer, Joan Sáez, Gerard Sesé
Músics: Bateria: Berenguer Aina / Miquel Portet, Baix: Manel Romero, Piano: Gonçal Perales,  Guitarra: Narcís Perich
Escenografia i vestuari: Jordi Bulbena \ Disseny d’il·luminació: Daniel Gener \ So: Rai Segura \ Escut Mercuri: Jordi March \ Disseny: Ander Soto \Fotografies: Aitor Rodero
Amb la col·laboració de Magalí Sare (interpreta l’himne del club en el CD)
Companyia: Generació de merda
Idioma: català
Durada: 120 minuts amb entreacte

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre, Teatre Musical i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Teatre Musical – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudí – 2018.08.12  (temp. 17/18 – espect. nº 381)

  1. Anna ha dit:

    És divertida,fresca,una actors i actrius espectaculars!!! És mereixerien promoció a la TV i a tots els mitjans i un teatre més gran i no tenen res a envejar a molts musicals!!! Espero que algú els hi doni una oportunitat!!! Aneu-hi de debò!!!

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Com a Musical de petit format, es un dels mes reixits que hem vist els darrers anys. Potser caldria millorar l’acustica del Teatre Gaudí, peró aixo es força dificil sense rebre subvencions. Un llàstima que almenys el departament de Cultura de la Generalitat, no recolzi aquestes iniciatives fetes a casa nostre i en català.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.