CABARET TROPICANA (temp. 17/18 – espectacle nÂș 379)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Amb una actitud expectant vam anar al Teatre Apolo per veure “el autĂšntico cabaret Tropicana” que ha tornat a Barcelona desprĂ©s de 26 anys d’absĂšncia.
El CABARET TROPICANA de Cuba va iniciar en el mes de juliol una gira per Espanya “Gira ’18” amb els artistes titulars de l’espectacle a Cuba dirigits per Juan Armando PĂ©rez “Jimagua”. La gira hauria d’haver començat a Santa Cruz de Tenerife al mes de juny, perĂČ problemes burocrĂ tics ho van impedir, i van començar al Gran Casino Costa Brava de Lloret de Mar, posposant al mes d’octubre l’estada a Tenerife.
Aquesta gira presenta un espectacle que fa un recorregut per l’essĂšncia de l’illa a travĂ©s de la seva mĂșsica.
Tropicana Ă©s un famĂłs cabaret cubĂ creat l’any 1939 a La Habana i va ser construĂŻt a l’aire lliure, en una zona boscosa, sent conegut com “un paradĂs sota els estels“. El seu autor va ser Max Borges i el seu promotor Victor Correa. L’any 1952 Martin Fox va renovar i gestionar el Tropicana i Ă©s en aquesta dĂšcada, que va assolir el seu mĂ xim esplendor.
El joc, l’alcohol i les dones quasi nues, van fer desfilar pel cabaret polĂtics, mafiosos, artistes de Hollywood i mariners nord-americans. La revoluciĂł castrista i el bloqueig econĂČmic a quĂš els nord-americans van sotmetre a l’illa, va condemnar-la a l’aĂŻllament i va aparĂšixer la censura com a revulsiu del sistema capitalista. La direcciĂł del Tropicana va ser assumida pel govern revolucionari des de l’any 1959 erradicant el joc.
Un cabaret que ha subsistit malgrat el pas del temps i conserva una plantilla de 300 artistes i mĂ©s de 200 treballadors. Un reclam turĂstic de l’illa que ofereix sopar, espectacle i rom amb preus que oscil·len entre els 75 i els 300 euros. Declarat Monument Nacional en 2002 han obert dos establiments mĂ©s en el paĂs.
Cabaret Tropicana en gira per Espanya porta un equip de 50 persones (40 a sobre l’escenari), un cos de ball de 24 persones, 6 cantants i una orquestra de 10 mĂșsics dirigida per Horacio GonzĂĄlez Cabrera.
Hem llegit que amb ells viatgen, mĂ©s de 1.000 kg de vestuari i attrezzo amb una posada en escena absolutament electritzant. MĂ©s de 100 minuts de ritme i ball, mambo, salsa, cĂșmbia, chachachĂ Â ….. Lluentons, plomalls, i uns inversemblants tocats que feien tĂ©mer per l’equilibri dels artistes …..
Un espectacle que podrĂem qualificar d’anacrĂČnic i que ens ajuda a entreveure en quĂš consistien els cabarets mĂ©s esplendorosos i glamurosos del segle XX.
Malgrat que pot semblar en alguns moments un espectacle “carrinclĂł”, la veritat és que s’ha de reconĂšixer que expressament no ha volgut evolucionar, precisament per representar una Ăšpoca i un tipus de mĂșsica molt concret.
L’espectacle Ă©s fascinant, des del punt de vista del ritme desbocat, perĂČ molt especialment pel seu continuo i espectacular canvi de vestuari, a quin mĂ©s acolorit. Aconsegueix rĂ pidament provocar a bona part del pĂșblic per tal que tingui ganes de participar d’aquesta festa, tambĂ© a la platea, bé tatarejant les cançons, donant palmes a ritme de la mĂșsica o inclĂșs atrevint-se a posar-se a ballar als passadissos.
Segurament no sĂłn els millors ballarins ni els millors mĂșsics del seu paĂs i tampoc pretenen competir amb el “ballet Nacional de Cuba”, perquĂš es tracta d’una formaciĂł pensada i lligada al cabaret i la mĂșsica tradicional de l’illa. Malgrat algun desajust en l’afinaciĂł d’un dels seus cantants i en algun “solo” instrumental de l’orquestra, s’ha de reconĂšixer que tots ells sĂłn grans professionals i que porten el ritme cubĂ a la seva sang, fet que transmeten rapidament als espectadors.
Nosaltres ens hem volgut deixat portar pel ritme, els moviments dels ballarins, la llum i el color del vestuari i la veritat és que hem gaudit d’un espectacle Ășnic i diferent.
Una llĂ stima la poca ocupaciĂł de la platea.