JAPÓN PERDIDO d’Alex Kerr – (temp. 17/18 – llibre nº 048)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba
JAPÓN PERDIDO és un llibre barreja de memòria personal, assaig sobre la cultura japonesa i guia de viatges. Un llibre nascut d’una obsessió de l’autor pel Japó ancestral, un llibre que retrata una societat en extinció i al mateix temps ens explica l’evolució de les societats en Extrem Orient, abandonant les tradicions pròpies per acollir les alienes i abandonant la delicadesa enmig de jungles de formigó.
Un llibre que transmet una immensa nostàlgia per una cultura en retrocés.
JAPÓN PERDIDO ens parla d’un poble que no és respectuós amb el seu passat i el seu entorn natural i que s’encamina a la destrucció de la naturalesa, l’arquitectura tradicional, les antiguitats i les tradicions. Una societat que imparteix una educació sense emocions i on és bastant difícil establir relacions d’amistat, en edat adulta.
L’autor, fill d’un militar nord-americà va tenir la fortuna de conèixer Japó a mitjans dels seixanta, quan ell encara era un nen, i mai ha pogut oblidar la bellesa d’un país embolicat en el misteri de la boira de les seves valls. Va descobrir la vida rural, el secretisme sintoista, els jardins zen de Kyoto, els tatamis, la cerimònia del te, el teatre Kabuki, la cal·ligrafia, els mandales …
Les seves visites posteriors van fer augmentar el seu interès per un país en el qual viu des de 1977 i on ha desenvolupat un treball de recuperació i conservació del vell Japó, per evitar, en el possible que la modernitat acabi amb el que queda de la tradició. Ha treballat en programes per a la restauració de cases rurals, i ha fomentat el cultiu d’arts com la cal·ligrafia o el teatre Kabuki. Ha dedicat bona part dels seus recursos al col·leccionisme d’art i objectes tradicionals japonesos.
Japón perdido va ser escrit en japonès en 1993 i va ser guardonat amb el premi Shincho Gakugei al millor assaig de no ficció en 1994. El mateix Kerr el va revisar i traduir a l’anglès en 2015. La traducció al castellà l’ha realitzat amb molta cura, Núria Molines.
Amb un llenguatge molt proper i una prosa exquisida que ens porta ràpidament a desitjar conèixer un país on, segons ens explica, les tradicions i la natura, de mica en mica van desapareixent. Un país ultramodern que vol desfer-se de les seves arrels i al mateix temps conserva rituals antiquíssims com el de la cerimònia del te. Estructurat de manera que cada capítol del llibre ens parla d’un fenomen cultural diferent, la seva lectura és engrescadora i de lectura ràpida.
Alex Kerr va néixer a Maryland (Estats Units) en 1952 i actualment viu entre Kyoto i Bangkok. És escriptor i col·leccionista d’antiguitats.
Com a estudiós del Japó es va formar en cultura i llengües orientals a les universitats de Yale i Oxford sent en l’actualitat un expert en Àsia Oriental.
És autor de cinc llibres: “Japón perdido” (1993-2015), “Dogs and Demons: the Fall of Modern Japan” (2002), “Living in Japan” (2006), “Bangkok Found: Reflections on the City” (2010) i “Another Kyoto” (2016).
Què bé! Ara mateix estic a Japó de vacances i ja us puc ben assegurar que serà el primer llibre que aniré a comprar! Tinc ganes de veure el seu punt de vista! Gràcies!
Un llibre molt interessant que ens fa veure d’una altra manera una societat educada, amable, respectuosa i extremadament puntual. Com pot ser que conservant cerimònies ancestrals com la del te, no valorin prou el seu patrimoni artístic?
Nosaltres anirem al Japó al octubre …
Gràcies per comentar i que gaudexis del viatge !!!!
Precisament per això el vull llegir, perquè no tinc pas aquesta sensació! Però, és clar, com a turista no copso ni la meitat de coses (deixant de banda la barrera cultural) que aquest senyor ens pot explicar, com a “local”. Gràcies de nou i que tingueu un bon estiu!