JAPĂN PERDIDO dâAlex Kerr – (temp. 17/18 – llibre nÂș 048)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba
JAPĂN PERDIDO és un llibre barreja de memĂČria personal, assaig sobre la cultura japonesa i guia de viatges. Un llibre nascut d’una obsessió de l’autor pel JapĂł ancestral, un llibre que retrata una societat en extinciĂł i al mateix temps ens explica l’evoluciĂł de les societats en Extrem Orient, abandonant les tradicions prĂČpies per acollir les alienes i abandonant la delicadesa enmig de jungles de formigĂł.
Un llibre que transmet una immensa nostà lgia per una cultura en retrocés.
JAPĂN PERDIDO ens parla d’un poble que no Ă©s respectuĂłs amb el seu passat i el seu entorn natural i que s’encamina a la destrucciĂł de la naturalesa, l’arquitectura tradicional, les antiguitats i les tradicions. Una societat que imparteix una educaciĂł sense emocions i on Ă©s bastant difĂcil establir relacions d’amistat, en edat adulta.
L’autor, fill d’un militar nord-americĂ va tenir la fortuna de conĂšixer Japó a mitjans dels seixanta, quan ell encara era un nen, i mai ha pogut oblidar la bellesa d’un paĂs embolicat en el misteri de la boira de les seves valls. Va descobrir la vida rural, el secretisme sintoista, els jardins zen de Kyoto, els tatamis, la cerimĂČnia del te, el teatre Kabuki, la cal·ligrafia, els mandales … Â
Les seves visites posteriors van fer augmentar el seu interĂšs per un paĂs en el qual viu des de 1977 i on ha desenvolupat un treball de recuperaciĂł i conservaciĂł del vell JapĂł, per evitar, en el possible que la modernitat acabi amb el que queda de la tradiciĂł. Ha treballat en programes per a la restauraciĂł de cases rurals, i ha fomentat el cultiu d’arts com la cal·ligrafia o el teatre Kabuki. Ha dedicat bona part dels seus recursos al col·leccionisme d’art i objectes tradicionals japonesos.
JapĂłn perdido va ser escrit en japonĂšs en 1993 i va ser guardonat amb el premi Shincho Gakugei al millor assaig de no ficciĂł en 1994. El mateix Kerr el va revisar i traduir a l’anglĂšs en 2015. La traducciĂł al castellĂ l’ha realitzat amb molta cura, NĂșria Molines.
Amb un llenguatge molt proper i una prosa exquisida que ens porta rĂ pidament a desitjar conĂšixer un paĂs on, segons ens explica, les tradicions i la natura, de mica en mica van desapareixent. Un paĂs ultramodern que vol desfer-se de les seves arrels i al mateix temps conserva rituals antiquĂssims com el de la cerimĂČnia del te. Estructurat de manera que cada capĂtol del llibre ens parla dâun fenomen cultural diferent, la seva lectura Ă©s engrescadora i de lectura rĂ pida.
Â
Alex Kerr va nĂ©ixer a Maryland (Estats Units) en 1952 i actualment viu entre Kyoto i Bangkok. Ăs escriptor i col·leccionista dâantiguitats.
Com a estudiĂłs del JapĂł es va formar en cultura i llengĂŒes orientals a les universitats de Yale i Oxford sent en l’actualitat un expert en Ăsia Oriental.
Ăs autor de cinc llibres: âJapĂłn perdidoâ (1993-2015), âDogs and Demons: the Fall of Modern Japanâ (2002), âLiving in Japanâ (2006), âBangkok Found: Reflections on the Cityâ (2010) i âAnother Kyotoâ (2016).
QuÚ bé! Ara mateix estic a Japó de vacances i ja us puc ben assegurar que serà el primer llibre que aniré a comprar! Tinc ganes de veure el seu punt de vista! Grà cies!
Un llibre molt interessant que ens fa veure d’una altra manera una societat educada, amable, respectuosa i extremadament puntual. Com pot ser que conservant cerimĂČnies ancestrals com la del te, no valorin prou el seu patrimoni artĂstic?
Nosaltres anirem al JapĂł al octubre …
GrĂ cies per comentar i que gaudexis del viatge !!!!
Precisament per aixĂČ el vull llegir, perquĂš no tinc pas aquesta sensaciĂł! PerĂČ, Ă©s clar, com a turista no copso ni la meitat de coses (deixant de banda la barrera cultural) que aquest senyor ens pot explicar, com a âlocalâ. GrĂ cies de nou i que tingueu un bon estiu!