– Teatre – Abrossa’m ESTRIP-TESI (🐌🐌+🐚) – La Seca – 2018.08.05 (temp. 17/18 – espect. nº 377)

Abrossa’m ESTRIP-TESI (temp. 17/18 – espectacle nº 377)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al límit del temps, ahir era l’últim dia de representació, vam poder veure aquest projecte guanyador de les residències ABROSSA’M. La Càtedra Brossa 2018 ha estat impulsada per la Seca Espai Brossa amb la complicitat de l’Institut del Teatre, tal com ens van explicar a la roda de premsa on van presentar els dos projectes guanyadors, BROSSAT, una creació col·lectiva coordinada per Catalina Florit i aquest ESTRIP-TESI.

ESTRIP-TESI escrita i dirigida per Roger Torns és el tercer projecte de la companyia productora H.I.I.I.T. Una companyia nascuda amb l’ambició de crear cops a l’estat d’ànim i sinergies i de les que les seves primeres produccions han estat “Distància” que vam veure a la Sala Beckett i “Hàbitat (Doble penetració)” que vam veure a la Sala Atrium.

Per la seva part, Estrip-tesi és un collage de qüestions i llenguatges escènics. El seu creador, Roger Torns, explica que «l’espectador es troba un espai molt dividit amb escenes de diferents tons, amb una pel·lícula en directe, un documental, objectes i òpera per parlar de l’expropiació de la cultura per instal·lar-hi la por».

La llàstima ha estat, en el nostre cas, que una errada en les connexions de la càmera de vídeo no ha fet possible veure la creació de la pel·lícula en directe a la que fa referència. Ho han resolt amb humor però certament ens hem quedat amb una proposta incompleta tal com havia estat concebuda.

Segons manifesta Roger Torns han aprofitat l’oportunitat per endinsar-se en l’univers del poeta, Joan Brossa, tant pel que fa a la seva obra com en el seu estil tan particular de generar interrogants amb la seva especial poesia.

Ja sabem que qualsevol intent d’explicar l’obra d’en Brossa és inútil, ja que era una persona que no distingia entre gèneres o disciplines i tenia una visió transgressora d’absolutament tot. L’absurd està present a tota la proposta.

Estrip-tesi es tracta d’un viatge analèptic que ens permetrà tenir alguna cosa a dir entre el que hi ha abans i el que hi ha desprès, que sempre haurà d’estar comprès en un espai, que en aquest cas serà l’espai de la por, si n’hi ha, per tal d’evitar-la i no habitar-la. Imagineu-vos què passaria si tinguéssim por a la poesia, si volguéssim empresonar-la per por a si hi hagués res que pogués embrutar i empastifar l’ordre i les coses al seu lloc.

Una proposta que ens inclou en tot moment, ja abans d’entrar a la sala el mateix Roger Torns ens explica les tesis, prolepsis, analepsis, de la seva proposta …  en un joc de paraules tan enrevessat com és la poesia del “poeta en qüestió”.

Un espectacle que vol parlar de l’expropiació de la cultura en tots els seus sentits, i que partint del món de Brossa i el seu univers plural vol aconseguir fer volar coloms i conquerir la imaginació.

Ens parla de la por de l’artista a mostrar les seves pròpies pors. Dels interessos polítics que primen la rendibilitat per sobre de tot. De la persecució artística. Dels artistes als quals se’ls nega la capacitat de parlar. Dels artistes que busquen incansablement la seva inspiració. De la burocràcia paralitzant de l’administració. I tot això dotat d’una unitat dramàtica.

Una estructura dramàtica basada en el desordre però amb una línia argumental clara: els que manen volen construir un parc d’atraccions on abans hi havia l’espai del poeta en qüestió.

Una proposta on tres amics presenten una tesi sobre l’essència del poeta. Dues cantatrius que alhora podrien ser dues sirenes grosses o dues velles intentant pescar alguna cosa, preparen un acte esotèric per invocar l’esperit del poeta.

Anna Herebia, Laura Daza i Roger Torns juguen amb nosaltres i parlen, canten o manipulen objectes, mostrant la seva capacitat de canviar de registre, de veu o de vestuari en un moment.

L’espai creat per Albert Ventura, ocupa tot el llarg de la sala Palau i Fabra on els espectadors seiem en dues fileres a banda i banda. Un divertit vestuari de Núria Milà i la música composta i arranjada pels mateixos protagonistes de la peça.

Una proposta on tornem a tenir disparitat d’opinions, ja que a l’Imma li ha agradat força i s’ha sentit atrapada des del primer moment, en tant que el Miquel, no ha connectat gaire amb la proposta, malgrat que en un inici l’ha arribat a interessar, però malauradament a poc a poc ha anat perdent aquest interès, molt possiblement provocat per la incidència tècnica que no ha permès veure l’espectacle en la seva plenitud, però també per la dificultat d’entendre on volia arribar el seu autor.

En tot cas, contents d’haver decidit anar a veure-la, ni que sigui en l’últim dia de representació.

Dramatúrgia i direcció: Roger Torns
Repartiment: Anna Herebia, Laura Daza, Roger Torns
Escenografia: Albert Ventura \ Vestuari: Núria Milà \ Composició musical i arranjaments: Laura Daza, Anna Herebia, Roger Torns
Producció: H.I.I.I.T.
Idioma: català – Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.