– Teatre – Abrossa’m ESTRIP-TESI (🐌🐌+🐚) – La Seca – 2018.08.05 (temp. 17/18 – espect. nÂș 377)

Abrossa’m ESTRIP-TESI (temp. 17/18 – espectacle nÂș 377)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Al lĂ­mit del temps, ahir era l’Ășltim dia de representaciĂł, vam poder veure aquest projecte guanyador de les residĂšncies ABROSSA’M. La CĂ tedra Brossa 2018 ha estat impulsada per la Seca Espai Brossa amb la complicitat de l’Institut del Teatre, tal com ens van explicar a la roda de premsa on van presentar els dos projectes guanyadors, BROSSAT, una creació col·lectiva coordinada per Catalina Florit i aquest ESTRIP-TESI.

ESTRIP-TESI escrita i dirigida per Roger Torns Ă©s el tercer projecte de la companyia productora H.I.I.I.T. Una companyia nascuda amb l’ambiciĂł de crear cops a l’estat d’Ă nim i sinergies i de les que les seves primeres produccions han estat “DistĂ ncia” que vam veure a la Sala Beckett i “HĂ bitat (Doble penetraciĂł)” que vam veure a la Sala Atrium.

Per la seva part, Estrip-tesi és un collage de qĂŒestions i llenguatges escĂšnics. El seu creador, Roger Torns, explica que «l’espectador es troba un espai molt dividit amb escenes de diferents tons, amb una pel·lĂ­cula en directe, un documental, objectes i ĂČpera per parlar de l’expropiaciĂł de la cultura per instal·lar-hi la por».

La llĂ stima ha estat, en el nostre cas, que una errada en les connexions de la cĂ mera de vĂ­deo no ha fet possible veure la creaciĂł de la pel·lĂ­cula en directe a la que fa referĂšncia. Ho han resolt amb humor perĂČ certament ens hem quedat amb una proposta incompleta tal com havia estat concebuda.

Segons manifesta Roger Torns han aprofitat l’oportunitat per endinsar-se en l’univers del poeta, Joan Brossa, tant pel que fa a la seva obra com en el seu estil tan particular de generar interrogants amb la seva especial poesia.

Ja sabem que qualsevol intent d’explicar l’obra d’en Brossa Ă©s inĂștil, ja que era una persona que no distingia entre gĂšneres o disciplines i tenia una visiĂł transgressora d’absolutament tot. L’absurd estĂ  present a tota la proposta.

Estrip-tesi es tracta d’un viatge analĂšptic que ens permetrĂ  tenir alguna cosa a dir entre el que hi ha abans i el que hi ha desprĂšs, que sempre haurĂ  d’estar comprĂšs en un espai, que en aquest cas serà l’espai de la por, si n’hi ha, per tal d’evitar-la i no habitar-la. Imagineu-vos quĂš passaria si tinguĂ©ssim por a la poesia, si volguĂ©ssim empresonar-la per por a si hi haguĂ©s res que poguĂ©s embrutar i empastifar l’ordre i les coses al seu lloc.

Una proposta que ens inclou en tot moment, ja abans d’entrar a la sala el mateix Roger Torns ens explica les tesis, prolepsis, analepsis, de la seva proposta 
  en un joc de paraules tan enrevessat com Ă©s la poesia del “poeta en qĂŒestiĂł”.

Un espectacle que vol parlar de l’expropiació de la cultura en tots els seus sentits, i que partint del món de Brossa i el seu univers plural vol aconseguir fer volar coloms i conquerir la imaginació.

Ens parla de la por de l’artista a mostrar les seves prĂČpies pors. Dels interessos polĂ­tics que primen la rendibilitat per sobre de tot. De la persecuciĂł artĂ­stica. Dels artistes als quals se’ls nega la capacitat de parlar. Dels artistes que busquen incansablement la seva inspiraciĂł. De la burocrĂ cia paralitzant de l’administraciĂł. I tot aixĂČ dotat d’una unitat dramĂ tica.

Una estructura dramĂ tica basada en el desordre perĂČ amb una lĂ­nia argumental clara: els que manen volen construir un parc d’atraccions on abans hi havia l’espai del poeta en qĂŒestiĂł.

Una proposta on tres amics presenten una tesi sobre l’essĂšncia del poeta. Dues cantatrius que alhora podrien ser dues sirenes grosses o dues velles intentant pescar alguna cosa, preparen un acte esotĂšric per invocar l’esperit del poeta.

Anna Herebia, Laura Daza i Roger Torns juguen amb nosaltres i parlen, canten o manipulen objectes, mostrant la seva capacitat de canviar de registre, de veu o de vestuari en un moment.

L’espai creat per Albert Ventura, ocupa tot el llarg de la sala Palau i Fabra on els espectadors seiem en dues fileres a banda i banda. Un divertit vestuari de NĂșria MilĂ  i la mĂșsica composta i arranjada pels mateixos protagonistes de la peça.

Una proposta on tornem a tenir disparitat d’opinions, ja que a l’Imma li ha agradat força i s’ha sentit atrapada des del primer moment, en tant que el Miquel, no ha connectat gaire amb la proposta, malgrat que en un inici l’ha arribat a interessar, perĂČ malauradament a poc a poc ha anat perdent aquest interĂšs, molt possiblement provocat per la incidĂšncia tĂšcnica que no ha permĂšs veure l’espectacle en la seva plenitud, perĂČ tambĂ© per la dificultat d’entendre on volia arribar el seu autor.

En tot cas, contents d’haver decidit anar a veure-la, ni que sigui en l’Ășltim dia de representaciĂł.

DramatĂșrgia i direcciĂł: Roger Torns
Repartiment: Anna Herebia, Laura Daza, Roger Torns
Escenografia: Albert Ventura \ Vestuari: NĂșria MilĂ  \ ComposiciĂł musical i arranjaments: Laura Daza, Anna Herebia, Roger Torns
ProducciĂł: H.I.I.I.T.
Idioma: catalĂ  – Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

ViatgermanĂ­ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al mĂ xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, mĂșsica, ĂČpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interÚs l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.