Concert – INCOGNITO (temp. 17/18 – espectacle nÂș 378)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Ahir diumenge vam saltar de la Seca Espai Brossa al Teatre Coliseum per tal d’escoltar el concert de INCOGNITO, una de les millors bandes de jazz funk (i una de les pioneres del Ă cid jazz), que va venir a clausurar l’anterior ediciĂł del MasiMas Festival, desprĂ©s d’un perĂode de deu anys d’absĂšncia als escenaris catalans.
EstĂ clar que ens vam equivocar de concert; ahir sota el paraigua del Festival MasiMas es podien veure 2 concerts ben diferents i a la mateixa hora, un de jazz protagonitzat per la cantant René Marie Stevens a la Sala Jamboree i aquest de Incognito, una Banda molt popular per la seva mescla d’estils, que van des del Jazz, al Funk i el Soul. Crec que aquesta vegada, almenys per nosaltres, hauria estat mes encertat escollir a René Marie, sense cap mena de dubte.
Incognito és un projecte personal de Jean-Paul ‘Bluey’ Maunick, el seu fundador i guitarrista i l’autor de la majoria de les composicions de la banda. Un grup creat en 1980 amb la complicitat del baixista Paul âTubbsâ Williams sota la influĂšncia dâartistes com Stevie Wonder, Marvin Gaye, Santana, Earth Wind and Fire o Kool & The Gang. El grup britĂ nic va configurar-se com una progressiĂł del funk, el soul i el jazz dels setanta.
Des d’aleshores el grup ha estat integrat per diferents mĂșsics que han anat abandonant la banda per emprendre les seves carreres en solitari. Ănicament Jean-Paul “Bluey” Maunick continua liderant el grup.
Ahir van integrar el grup:Â Jean-Paul âBlueyâ Maunick a la guitarra i veu, Joy Rose veu, Imaani veu, Mo Brandis veu, Matt Cooper teclat, Francis Hylton baix, Sid Gauld trompeta, Patrick Clahar saxĂłfon, Alistair White trombĂł, Francesco Mendolia bateria, Francisco Sales guitarra i Joao Caetano percussiĂł.
Jean-Paul “Bluey” Maunick, mĂșsic, compositor i productor va nĂ©ixer a Illa Maurici en 1957 i és fill del poeta Edouard Maunick. L’any 1981 van gravar el primer Ă lbum de la banda, Ăntegrament instrumental, titulat “Jazz Funk”, i no seria fins al 1991 que gravarien el segon Ă lbum “Inside Life” i on Ășnicament Maunick continuava a la formaciĂł. En aquest segon à lbum va participar la diva del soul Jocelyn Brown, i va esdevenir un Úxit.
Amb disset discos editats la banda celebrarĂ lâany vinent els 40 anys dâexistĂšncia.
Un Teatre Coliseum ple, plenĂssim de fans incondicionals que ballaven asseguts al ritme de la mĂșsica, i que gairebĂ© no s’han aixecat dels seients per ballar fins als Ășltims temes.
AixĂČ sĂ, els espectadors han entrat i sortit de la sala tantes vegades com han volgut, amb els mĂČbils encesos amb tota la seva intensitatd lumĂnica i escrivint com si res a les xarxes socials, fent fotografies amb flaix, tornant al seu seient amb begudes i crispetes que oferien tant al vestĂbul com en una petita barra al costat mateix de l’escenari!!!!
Segurament serĂ de les millors bandes d’Ăcid-Jazz/ Soul de la histĂČria de la mĂșsica, perĂČ ahir vam comprovar que no Ă©s el nostre tipus de concert; massa barreja d’instruments a gran volum, que produĂŻen aixĂČ si … molt soroll perĂČ molt poc virtuosisme en cada un dels seus instruments.
En cap cas dubtem de la qualitat d’aquesta banda, perĂČ si hem de ser sincers, no ens vam trobar gens cĂČmodes durant la seva actuaciĂł i en comptadĂssims moments vam vibrar amb la seva mĂșsica, com sĂ que veiem que ho feien bona part del pĂșblic.
Ens van agradar alguns moments on els mĂșsics interpretaven per separat alguns temes i especialment en un moment mĂ gic on les dues bateries (percussiĂł i bateria) van fer un “solo” que va fer aixecar al pĂșblic de les seves cadires, entre ells tambĂ© nosaltres. Potser aquest moment va ser dels pocs que reconeixem que vam connectar amb la seva mĂșsica.
En sortir, un quart d’hora abans del final del concert (ja en tenĂem mes que suficient), ho hem comentat, decididament, ens hem equivocat de concert.
Us deixem l’Ă udio de bona part del concert …