Concert – INCOGNITO (temp. 17/18 – espectacle nº 378)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge vam saltar de la Seca Espai Brossa al Teatre Coliseum per tal d’escoltar el concert de INCOGNITO, una de les millors bandes de jazz funk (i una de les pioneres del àcid jazz), que va venir a clausurar l’anterior edició del MasiMas Festival, després d’un període de deu anys d’absència als escenaris catalans.

Està clar que ens vam equivocar de concert; ahir sota el paraigua del Festival MasiMas es podien veure 2 concerts ben diferents i a la mateixa hora, un de jazz protagonitzat per la cantant René Marie Stevens a la Sala Jamboree i aquest de Incognito, una Banda molt popular per la seva mescla d’estils, que van des del Jazz, al Funk i el Soul. Crec que aquesta vegada, almenys per nosaltres, hauria estat mes encertat escollir a René Marie, sense cap mena de dubte.

Incognito és un projecte personal de Jean-Paul ‘Bluey’ Maunick, el seu fundador i guitarrista i l’autor de la majoria de les composicions de la banda. Un grup creat en 1980 amb la complicitat del baixista Paul “Tubbs” Williams sota la influència d’artistes com Stevie Wonder, Marvin Gaye, Santana, Earth Wind and Fire o Kool & The Gang. El grup britànic va configurar-se com una progressió del funk, el soul i el jazz dels setanta.

Des d’aleshores el grup ha estat integrat per diferents músics que han anat abandonant la banda per emprendre les seves carreres en solitari. Únicament Jean-Paul “Bluey” Maunick continua liderant el grup.

Ahir van integrar el grup:  Jean-Paul “Bluey” Maunick a la guitarra i veu, Joy Rose veu, Imaani veu, Mo Brandis veu, Matt Cooper teclat, Francis Hylton baix, Sid Gauld trompeta, Patrick Clahar saxófon, Alistair White trombó, Francesco Mendolia bateria, Francisco Sales guitarra i Joao Caetano percussió.

Jean-Paul “Bluey” Maunick, músic, compositor i productor va néixer a Illa Maurici en 1957 i és fill del poeta Edouard Maunick. L’any 1981 van gravar el primer àlbum de la banda, íntegrament instrumental, titulat “Jazz Funk”, i no seria fins al 1991 que gravarien el segon àlbum “Inside Life” i on únicament Maunick continuava a la formació. En aquest segon àlbum va participar la diva del soul Jocelyn Brown, i va esdevenir un èxit.

Amb disset discos editats la banda celebrarà l’any vinent els 40 anys d’existència.

Un Teatre Coliseum ple, pleníssim de fans incondicionals que ballaven asseguts al ritme de la música, i que gairebé no s’han aixecat dels seients per ballar fins als últims temes.

Això sí, els espectadors han entrat i sortit de la sala tantes vegades com han volgut, amb els mòbils encesos amb tota la seva intensitatd lumínica i escrivint com si res a les xarxes socials, fent fotografies amb flaix, tornant al seu seient amb begudes i crispetes que oferien tant al vestíbul com en una petita barra al costat mateix de l’escenari!!!!

Segurament serà de les millors bandes d’Àcid-Jazz/ Soul de la història de la música, però ahir vam comprovar que no és el nostre tipus de concert; massa barreja d’instruments a gran volum, que produïen això si … molt soroll però molt poc virtuosisme en cada un dels seus instruments.

En cap cas dubtem de la qualitat d’aquesta banda, però si hem de ser sincers, no ens vam trobar gens còmodes durant la seva actuació i en comptadíssims moments vam vibrar amb la seva música, com sí que veiem que ho feien bona part del públic.

Ens van agradar alguns moments on els músics interpretaven per separat alguns temes i especialment en un moment màgic on les dues bateries (percussió i bateria) van fer un “solo” que va fer aixecar al públic de les seves cadires, entre ells també nosaltres. Potser aquest moment va ser dels pocs que reconeixem que vam connectar amb la seva música.

En sortir, un quart d’hora abans del final del concert (ja en teníem mes que suficient), ho hem comentat, decididament, ens hem equivocat de concert.

Us deixem l’àudio de bona part del concert …

Intèrprets: Jean-Paul “Bluey” Maunick, Joy Rose, Imaani, Mo Brandis, Matt Cooper, Francis Hylton, Sid Gauld, Patrick Clahar, Alistair White, Francesco Mendolia, Francisco Sales i Joao Caetano.

Durada: 120 minuts