RdP – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (temp. 17/18 – RdP nº 117)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir al matí vaig assistir potser a una de les darreres Rodes de premsa de la temporada. El Teatre Gaudí és una de les poques sales de teatre a Barcelona, que no tancarà durant el mes d’agost; la ciutat de Barcelona es queda amb un trist panorama gairebé desèrtic pel que fa al món de les Arts Escèniques.
El Teatre Gaudí a més a més continua apostant i arriscant pels Musicals de petit format. Precisament ahir es va presentar un de nou, amb el provocador títol de “EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai)“, una producció de “Generació de merda”, que s’estrenarà demà dia 2 d’agost i es podrà veure fins al 2 de setembre.
Va començar la presentació amb unes paraules del director artístic d’aquest teatre, Ever Blanchet, que va voler reivindicar un millor suport a la cultura, principalment l’econòmic, per part de la Generalitat i de l’ajuntament de Barcelona; “es trist que no es recolzin propostes escèniques amb texts en català o musicals creats totalment a casa nostra i en català“.
Pel que fa a aquest nou espectacle, EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), segons els seus creadors “és una comèdia esbojarrada però construïda des de la veritat“.
A la lliga espanyola hi juguen uns sis-cents futbolistes, però no hi ha cap jugador que s’hagi declarat públicament homosexual, un fet que, estadísticament, és impossible que no es doni entre els esportistes d’elit. “Evidentment que hi ha jugadors gais, però el problema és que s’amaguen”, diuen els seus directors, Xavier Morató i Gerard Sesé. Precisament, la llei del silenci que recorre com un fantasma el món del futbol ha estat la raó per la qual han decidit estrenar aquesta proposta.
Cal recordar, per posar un exemple, que fa pocs anys un jugador de futbol de la selecció nacional de Nigèria, va sortir de l’armari i va fer saber que ell era gai… el buit que se li va arribar a fer va set tan gran, que va provocar que l’any següent acabes per provocar el seu suïcidi.
Un total de set actors i actrius i quatre músics han treballat durant els últims mesos per presentar un espectacle que fa un retrat del món del futbol i del seu entorn, perquè segons els creadors del musical “ha arribat el moment de conèixer el que ens amaguen els nostres grans ídols, de riure’ns de les seves misèries”. Per Sesé i Morató el musical és una oportunitat per “denunciar la corrupció que envolta les grans lligues, així com les xifres astronòmiques que els clubs hi gasten, totalment immorals”.
També volen donar visibilitat a les seccions femenines, “les grans oblidades” de l’univers futbolístic.
El Teatre Gaudí es convertirà per 5 setmanes en un estadi de futbol: amb grades a quatre bandes, terreny de joc, pancartes, tanques de publicitat, àudio de benvinguda a càrrec del periodista esportiu Bernat Soler, per tal que l’entorn condueixi a l’espectador a la reflexió, en clau d’humor.
Els intèrprets, Adrià Ardila, Bernat Mestre, Berta Peñalver, Joan Oliver, Mónica Macfer, Joan Sáez i el mateix Gerard Sesé el protagonitzaran.
Durant la representació hi haurà un descans, on els espectadors podran bescanviar-se entre ells els cromos dels jugadors de l’equip de futbol “MERCURI”; cromos que se’ls hi haurà entregat a l’estrada del teatre, i que potser bescanviant els “repes” podran aconseguir completar la col·lecció.
Durant l’espectacle no únicament es podrà veure el camp de futbol, sinó també l’ambient del vestidor o inclús el despatx de la direcció, on es couen afers inconfessables. Curiosament s’ha volgut posar una dona en la direcció del club, per intentar compensar l’excés de testosterona que traspua l’espectacle.
L’espectacle com tots els Musicals que es fan al Teatre Gaudí, hi haurà música en directe i comptarà amb 15 cançons, de la que ja s’ha editat un CD que es podrà adquirir en el mateix teatre.
En finalitzar els parlaments, se’ns va oferir un petit passi de gràfics, amb un parell d’aquestes cançons, que vaig poder gravar per afegir-les a aquesta ressenya.
També us deixo l’àudio de la presentació …
