– Festival GREC 2018 – Dansa- PASIONARIA (🐌🐌🐌🐌🐌) de La Veronal – Teatre liure – 2018.07.26 (temp. 17/18 – espect. nÂș 367)

PASIONARIA de La Veronal (temp. 17/18 – espectacle nÂș 367)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón 

Aquest mateix dimarts, Marcos Morau (Ontinyent 1982) director de la companyia “La Veronal“, ens presentava en roda de premsa al Palau de la Virreina, el seu nou espectacle de dansa, PASIONARIA; en aquella RdP, Marcos Morau, ens explicava que han volgut fer una reflexiĂł sobre la idea de progrĂ©s que se’ns imposa, i ho fan parlant del present i del nostre futur com a societat.

Aquest espectacle, curiosament i per primera vegada, es va estrenar a Madrid al mes de juny als Teatres del Canal i farà temporada en el Mercat de les Flors al març de l’any vinent.

Malgrat que estĂ vem molt expectants per veure el resultat, poc ens imaginĂ vem que la nit d’ahir dijous, veurĂ­em un dels espectacles de dansa mĂ©s fascinants que hem vist mai, incloent-hi tambĂ© els que hem vist de qualsevol formaciĂł nacional o internacional.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Ahir dijous de nou Festival Grec (el 30é espectacle que hem pogut veure dins del Festival), i de nou asseguts a la Sala FabiĂ  Puigserver del Teatre Lliure, per veure l’estrena a Barcelona d’aquesta meravella que Ă©s PASIONARIA, un tĂ­tol que arrenca, justament de la manca de passiĂł dels habitants d’un planeta imaginari, que podria ser el nostre en un futur, on els homes i dones que sĂłn com els humans, perĂČ que ja no experimenten sentiments i es comporten per tant, com si fossin mĂ quines o robots sense sentiments.

La Veronal és una companyia de Barcelona nascuda en 2005, amb un gran Ăšxit arreu del mĂłn, i nosaltres en som seguidors d’ençà que els vam conĂšixer, hem pogut veure “Siena” en 2013, “VorĂČnia” l’espectacle inaugural del Grec 2015 i “Bologna:Pasolini” a la Fira de TĂ rrega 2017.

En aquest nou treball de dansa-teatre, amb assessorament dramatĂșrgic de Roberto Fratini i Celso GimĂ©nez, no hi ha paraula, tan sols alguns sons estranys que no tenen cap significant i l’individualisme i la covardia sĂłn els valors que imperen en aquest mĂłn imaginari.

La fredor de la tecnologia ha tallat les relacions humanes. La deshumanitzaciĂł de la nostra societat, on les persones defugen el contacte amb els altres, no ens estan convertint a tots plegats en Ă©ssers robotitzats?

Ens presenten un futur inquietant, gairebĂ© terrorĂ­fic, on l’Ășnica esperança, o no?, que s’entreveu, Ă©s un bebĂš que va de ma en ma, com si fos l’Ășnica llum entre tanta foscor.

Un mĂłn aparentment perfecte, ordenat, antisĂšptic, perĂČ que amaga Ă©ssers mancats de sentiments, d’il·lusions, de vida.

Les magnĂ­fiques interpretacions que ens han enlluernat pel seu domini del cos i la seva forta presĂšncia escĂšnica han estat a cĂ rrec d’Àngela Boix, Jon LĂłpez, Ariadna Montfort, NĂșria Navarra, Lorena Nogal, Shay Partush, Marina RodrĂ­guez i Sau Ching Wong.

Una forma de ballar, que ells han batejat com a kova, on veiem gestos desarticulats i espasmĂČdics que sembla que individualitzin cames i braços de la resta del cos. En alguns moments mĂ scares, prĂČtesis, i esferes s’incorporen en els seus moviments remarcant encara mes la seva deshumanitzaciĂł, l’absĂšncia total d’emocions.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Una inquietant escenografia de Max Glaenzel, amb una escala i un gran finestral des d’on veiem unes magnĂ­fiques imatges de Joan Rodon i Esterina Zarrillo amb planetes, estels, fenĂČmens atmosfĂšrics, …. Un telĂšfon que els connecta amb el mĂłn exterior?, i una porta de fugida? L’aparent normalitat de la escenografĂ­a, contrasta rotundament amb els moviments de les persones que l’habiten, tornant-la encara mĂ©s inquietant.

Una posada en escena aclaparadora, inquietant, que va prenent un caire cada cop mĂ©s asfixiant i ens fa preveure un final terrorĂ­fic. L’apariciĂł de caixes de cartĂł que no sabem que contenen, l’embarassada lluminosa, la persona que baixa una vegada i una altra per l’escala, la copula a distĂ ncia amb uns Ă©ssers emmascarats, el nino-bebĂš, els ballarins que de cop s‘han transformat en monstres amb quatre cames o quatre braços, ….

Sense dubte, la mĂșsica seleccionada Ă©s tambĂ© un dels encerts indiscutibles de la proposta.

Una proposta que convida a la reflexiĂł, Ă©s millor aquest mĂłn net i asĂšptic on tot sembla perfecte, l’ordre s’ha imposat i han desaparegut el dolor i la misĂšria? O potser aquest mĂłn sense passions ha perdut precisament allĂČ que mĂ©s valorem, la humanitat?

En acabar la representaciĂł i encara amb les mans adolorides i vermelles dels nostres aplaudiments entusiastes, va tenir lloc un col·loqui organitzat per “dramatĂșrgies del debat” d’Agost produccions, que novament va ser totalment fora del que Ă©s habitual. En aquest cas es va utilitzar el que ells anomenen “protocol Ontinyent”, que es basa en la inversiĂł del format habitual d’un col·loqui entre el pĂșblic i l’artista.

Davant nostre amb el telĂł del Teatre Lliure baixat, el moderador i el director de “La Veronal”, Marcos Morau. En aquest protocol Marcos Morau havia d’actuar com de pĂșblic i ell era el que llançava les preguntes a l’aire; els espectadors que volguĂ©ssim podĂ­em contestar les seves preguntes.

Una manera especial de debatre una proposta escĂšnica, que pot ser divertida, perĂČ que en aquest cas, nosaltres creiem no va resultar massa efectiva, perquĂš els molts dubtes que tenĂ­em els espectadors no van quedar resolts i en canvi aquesta mena de col·loqui a l’inrevĂ©s, va servir perquĂš la companyia obtingues l’opiniĂł del pĂșblic del que aquest creien havien vist i entĂšs. En cap cas el director va confirmar o negar els supĂČsits dels espectadors.

Us deixo l’Ă udio del col·loqui …

Idea i direcció artística: Marcos Morau
Coreografia:  Marcos Morau en col·laboració amb els intÚrprets
Assistent coreografia: Lorena Nogal \ Assessorament artistic i dramatĂșrgic: Roberto Fratini, Celso GimĂ©nez \ Repetidora: Estela Merlos
IntĂšrprets: Àngela Boix, Ariadna Montfort, NĂșria Navarra, Lorena Nogal, Shay Partush, Marina RodrĂ­guez, Sau Ching Wong
EscenografĂ­a: Max Glaenzel \ Vestuari: Silvia Delagneau \ ConfecciĂł del vestuari: M.Carmen Soriano \ MĂ scares i atrezzo: Gadget i efectos especiales \ Cascs: Ricardo Vergne \ PrĂČtesis: MartĂ­ Doy \ ConstrucciĂł i confecciĂł de les esferes: Goretti Puente \ Calçat : Natalio MartĂ­n \ So: Juan Cristobal Saavedra \ Video: Joan Rodos, Esterina Zarrillo \ Il.luminaciĂł i direcciĂł TĂ©cnica: Bernat JansĂ  \ AssistĂšncia tĂ©cnica i efectes especials: David Pascual \ ProducciĂł executiva: Juan Manuel Gil Galindo, Cristina Goñi Adot \ Video promocional: Edu PĂ©rez \ FotografĂ­a: Àlex Font
Durada: 75 minuts

Quant a Miquel Gascon

ViatgermanĂ­ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al mĂ xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, mĂșsica, ĂČpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Dansa i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interÚs l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.