– Festival GREC 2018 – Dansa – GALA – JÈROME BEL (🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2018.07.23 (temp. 17/18 – espect. nº 363)

GALA – JÈROME BEL (temp. 17/18 – espectac. nº 363)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir el Festival Grec ens va dur a la Sala MAC del Mercat de les Flors per veure una proposta de dansa diferent, GALA concebut per Jérôme Bel i que compta amb la participació d’un grup de persones unides per les ganes de ballar.

Hem de reconèixer que ens vam equivocar d’espectacle, ja que no sabíem ben bé el que anàvem a veure; creiem erròniament que es tractava d’una barreja de dansa amb ballarins professionals, amb una petita participació d’algunes persones que no tenien coneixement de dansa. Va ser tota una sorpresa per nosaltres, descobrir que en realitat els únics que ballaven eren aquests darrers. Per tant, va ser culpa nostra no informar-nos com calia, perquè de ben segur haguéssim escollit una altra proposta del Festival Grec.

La cosa no va començar amb bon peu, evidentment segons el nostre punt de vista. En absolut silenci veiem projectades una llarga seqüència d’imatges d’escenaris teatrals d’arreu del món, totes diferents, potser volent mostrar la pluralitat de llocs on es pot veure dansa. Una forma d’afirmar de què el teatre i la dansa és comunitat, tant a l’escenari com a fora. El problema és que la projecció va durar ni més ni menys que 8 llarguíssims minuts.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

GALA és un treball de dansa d’un col·lectiu de vint persones, que en cap cas són professionals de la dansa, i que ha estat seleccionat a partir d’un càsting celebrat a la ciutat de Barcelona. Persones de diferents edats, sexes, races, condició física o psíquica, que no dubten a ballar lliurement davant d’un auditori pendent dels seus moviments.

Un workshop organitzat als afores de París va ser la llavor d’aquest espectacle, que retorna al moviment la seva condició política i social i posa de relleu el caràcter intuïtiu i natural de la dansa com a mecanisme d’expressió dels cossos, més enllà de l’art, del virtuosisme i de les tècniques amb què sovint l’identifiquem. 

Jérôme Bel (Montpelier 1964) està reconegut, arreu, com el coreògraf al qual l’interessa la dansa que s’allunya de les convencions i el virtuosisme. La no dansa canònica. La seva concepció de la dansa és, que ha de ser la que permeti alliberar-se, gaudir del moment en què un dansa i sentir-se feliç.

Aquest muntatge pren la forma d’una gala, un concurs de talents on diversos personatges presenten les seves habilitats particulars, on els “ballarins i ballarines” porten el seu propi vestuari. La “gala” està estructurada en diferents seqüències que es van indicant en un lateral de l’escenari: Ballet – Vals – 3 minuts d’improvisació en silenci – Michael Jackson – Salutació – Solo i Companyia Companyia.

El primer grup de ball, sota el rètol de “ballet”, és on tots els participants efectuen el mateix moviment, un a un, a manera de presentació individual. Ells i nosaltres encara seriosos, freds.

Al segon, “valsos en parella” on ja hem començat a somriure i observar les ganes, la bona predisposició i el desig de ballar dels protagonistes. Anem endevinant els que tenen alguna formació en dansa clàssica, els que provenen del món del circ, els gimnastes, o els que senzillament només són amants del ball.

L’espectacle ha anat avançant a diferents ritmes fins al “companyia companyia” on tots ballen seguint les indicacions d’un d’ells, segons la música que aquest ha escollit. Un mana, els altres intenten seguir-lo. Entre ells han intercanviat les peces de vestuari oferint algunes imatges divertides. Un final apoteòsic on al ritme de New York, New York que ells canten “Barcelona, Barcelona”, acaben deixant els vestits de banda en un striptease col·lectiu.

Amb aquesta proposta Jérôme Bel aprofita per seguir deconstruint, com en propostes anteriors, la representació institucional de la dansa. Després de “Disabled Theater” (2012), una peça representada per una troupe d’actors que patien alguna discapacitat mental, i de “Cour d’honneur” (2013), que posava al centre de l’escena un grup d’espectadors, Gala (2015) torna a partir d’una mateixa qüestió: com podem portar al camp de la representació escènica d’individus i cossos que sovint són automàticament descartats per a aquesta funció?

Com podem fer servir millor els recursos d’aquest aparell únic, el teatre –amb els seus codis, escenaris, gèneres i professionals– per tal d’eixamplar el perímetre del que pot ser mostrat? No es tracta de jutjar les diferents actuacions, sinó d’adonar-se com el bagatge cultural de cada persona propicia una relació singular amb aquest desig d’alguna cosa més que representa la dansa.

Una proposta diferent, interessant pel que representa de deshinibidora per a les persones que hi participen i on el plaer per la dansa és l’únic objectiu. Persones que no ballen per diners ni per fer avançar una carrera, sinó pel simple plaer de fer-ho.

En cap cas dubtem de les ganes de fer-ho bé per part dels que han volgut participar en aquesta proposta; reconeixem i admirem la gosadia de persones normals com nosaltres, que poc tenen a veure amb el món de la dansa, per atrevir-se a pujar a un escenari i mostrar les seves habilitats.

 

El problema que nosaltres veiem d’aquesta proposta és que, ni la dramatúrgia ni la posada en escena (… i sempre referint-nos a la direcció del projecte), NO han aconseguit portar-la a uns mínims de qualitat, per poder-la presentar davant d’un públic que ha pagat la seva entrada.

Hem vist suficients projectes de teatre “inclusiu” en els que hem arribat a gaudir plenament i el resultat l’hem valorat molt positivament. Hem de dir que en aquest cas, els “parons” i brusques arrancades entre les diferents seqüències de la proposta, …. i també bona part de la dramatúrgia, ens han recordat força a la funció d’un fi de curs escolar.

Malgrat tot també hem de reconèixer que l’entrega total de tots el “ballarins” no professionals, ens ha fet passar alguns moments divertits, que valorem molt positivament. En cap cas ells tenen la culpa de la nostra baixa valoració.

Concepció: Jérôme Bel
Ajudantia de direcció: Maxime Kurvers
Ajudantía a càrrec de la posada en escena a Barcelona: Frédéric Seguette, Chiara Gallerani
A càrrec de: Ariel Blanco, Maria Fans, Concepció Jimeno, Ioar Labat Berrio, Susana López, Paula López, Youssef Murcia Aarab, Félix Navarro, Sofia Niubó, Iliana Nsoka, Olívia Olivé, Miguel Angel Puy, Miquel Ripeu, Helio Roraima de Magalhaes, Manel Salas, Antonella Sampieri, Marta Sans, Lluís Santiago, Cathy Stuyt, Koichi Sugihara.
Vestuari: els mateixos ballarins
Producció Executiva: Mercat de les Flors
Durada: 90 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Dansa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.