TANTS INTERLOCUTORS A BASSERA de Manuel de Pedrolo – (temp. 17/18 – llibre nº 046)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Aquest és el llibre publicat per l’Editorial Llibres del Delicte en commemoració de l’any Pedrolo amb motiu del centenari del seu naixement. Aquesta celebració està comportant reedicions de la seva obra i em provoca enormes ganes de llegir-les. En els últims dies he rellegit “Milions d’ampolles buides” i el “Mecanoscrit del segon origen” i he llegit per primera vegada aquest llibre.

TANTS INTERLOCUTORS A BASSERA és un títol poc conegut, desestimat en el seu moment pel seu propi autor i que va ser publicat pòstumament l’any 1992. Aquesta edició està prologada per Anna Maria Villalonga, comissària de l’any Pedrolo i que s’autodeclara entusiasta admiradora de l’escriptor.

La investigació del rapte d’un nen, vint anys enrere, condueix el periodista Joan Porta fins a la petita població de Bassera, on espera descobrir què va passar i, sobretot, esvair la sospita que té sobre els seus pares com a segrestadors.

Joan està decidit a trobar la veritat, i, la novel·la segueix al protagonista, que en primera persona ens va narrant les seves converses amb les persones del poble, estirant de fils amagats i separant la veritat de la mentida. El que comença sent una recerca individual acaba involucrant a molta gent del poble.

La trama inclou dos personatges femenins, l’Alícia i la Roser, dues noies que treballen juntes i que com en Joan Porta, no estan confortables amb la vida tal com l’estan vivint. Junts buscaran resoldre el misteri i al mateix temps una sortida a les seves insatisfaccions vitals.

Bassera és un poble petit, tots els moviments dels veïns estan controlats pels altres veïns, les enveges, les rancúnies, les amistats i les enemistats marquen la vida d’aquest lloc on tothom es coneix i tothom té secrets a amagar.

Un estil narratiu molt àgil amb molt diàleg i escenes molt concretes, on de la mà del protagonista entrem a botigues, bars, o cases, passegem pels carrers, anem al cementiri, a la pedrera o al riu i descobrim un munt de personatges que recelen de la persona forana que vol saber coses del passat.

Un llibre que m’ha agradat molt llegir i que m’empeny a continuar buscant i llegint títols d’aquest magnífic autor.

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina va néixer a l’Aranyó l’1 d’abril de 1918 i va morir a Barcelona el 26 de juny de 1990. Poeta, dramaturg, contista, articulista i traductor és un dels escriptors més prolífics de la història de la literatura catalana.

Conreà tots els gèneres literaris: teatre, poesia, narrativa, novel·la, articles de premsa i contes. Va escriure més de 120 obres.

Com indica Anna Maria Villalonga en el pròleg del llibre, Manuel de Pedrolo és un gran escriptor, crític, lluitador per la llibertat, modern, experimentador i innovador. Un clàssic de les nostres lletres que va arriscar-se com ningú.

De fermes conviccions ideològiques, Manuel de Pedrolo va posar l’escriptura al servei del país, volia normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, alhora que confegia una obra innovadora, valenta i transgressora que mai no va ajustar-se als cànons establerts. Els seus problemes amb la censura van ser greus i constants, i un bon nombre de les seves novel·les van veure la llum amb molts anys de retard.

Va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Títol: Tants interlocutors a Bassera

Autor: Manuel de Pedrolo

Pròleg : Anna Maria Villalonga

Editorial: Llibres del Delicte

Data de publicació: Juny de 2018

Pàgines: 290