– Festival GREC 2018 – Teatre – BELGIAN RULES (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2018.07.21 (temp. 17/18 – espect. nº 361)

BELGIAN RULES / BELGIUM RULES (temp. 17/18 – espectac. nº 361)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, nova nit de Festival Grec a la Fabià Puigserver del Teatre Lliure, per tal de veure aquesta proposta d’un dels creadors més avantguardistes del teatre europeu, JAN FABRE i la seva producció BELGIAN RULES. 

Un espectacle dedicat a Bèlgica, el seu país, una reflexió crítica sobre la identitat nacional. Durant quatre hores Jan Fabre ens parla de Bèlgica, i parla, també, de teatre.

El teatre és a l’origen mateix del naixement d’aquest petit país. I aquest petit país és, encara avui, un teatre en si mateix. Bèlgica és un país farcit de burocràcia i de tràmits innecessaris. Un Estat artificial i inestable que els altres utilitzen com a plataforma per a les seves guerres. Tothom (i ningú) parla tres llengües. Tres regions abasten i divideixen fins al no-res aquest minúscul territori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 2003, Jan Fabre, va dur al Grec “Je suis sang”, definit com “un conte de fades medieval”, que va sorprendre a tots i va fascinar a molts. La temporada passada Àlex Rigola programava a Madrid “Mount Olympus“, 24 hores de tragèdies gregues, que nosaltres podrem gaudir a Barcelona el juny de l’any vinent.

BELGIAN RULES l’espectacle és coral. Quinze intèrprets a escena en una barreja de teatre, dansa i plàstica on es parla de ballets roses, eriçons, coloms, balls de carnaval …. Ens parla d’un país que, sent bressol de la burocràcia europea, constitueix un estat artificial que el mateix Fabra no dubta a rebatejar com “Absurdistan“.

La música composta per Raymond Van Het Groenewoud i Andrew James Van Ostade, és fonamental, molt sovint absolutament hipnòtica. El text és de Johan de Boose i la dramatúrgia de Miet Martens.

Tres banderes conflueixen en un petit país com és Bèlgica: has d’anar amb cura si vas conduint perquè a lo millor, passes de llarg, els valons, els flamencs i els alemanys. Tres identitats, tres maneres de ser i fer, tres llengües, que ja a la primera escena ens explica un borratxo tot prenent una cervesa darrera l’altra.

Una obra estructurada en escenes, amb una primera part on Fabre recorre als pintors flamencs com El Bosco, RubensBrueghel o Magritte, i se serveix dels seus quadres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una altra part està dedicada a la metàfora de l’eriçó belga, que parla del caràcter reservat dels belgues que són com eriçons, al que és difícil acostar-se, ja que darrere de les seves “punxes” protectores, intenten amagar els seus pensaments i la seva intimitat. Tot això parlant també de la funció social del Teatre i amanit amb sis danses inspirades en els balls de carnaval del seu país.

Fabre es riu de si mateix i del seu país, l’afició a la cervesa, els musclos, les bandes i agrupacions musicals, les majorets, els balls amb la mort, l’afició als coloms, les patates fregides, la xocolata, les curses ciclistes, la boira, la pluja, el cel gris que ells diuen blau, la pipa de Magritte, el Manneken Pis, … tot amarat d’un esperit de carnaval, festiu.

Però tampoc falten referències a la corrupció, el diner negre, la ineficàcia política, la pedofília, la indústria al voltant del negoci de les armes…

Una obra onírica, critica i totalment surrealista on el que sembla una barreja caòtica de temes i escenes es va succeint ordenadament, amb una gran precisió. De fet el títol de la proposta ja parla de les regles (les rules). Al llarg de la proposta es parla del que està prohibit, del que és obligat i de què desitjaria que es fes.

Una proposta desconcertant, a moments avassalladora, que genera moltes emocions, amb imatges impactants i amb la ironia com a un personatge mes de l’espectacle.

Imatges d’una enorme bellesa plàstica que poques vegades podrem veure en escenaris de Teatre, per la seva acurada tècnica i segurament pel seu elevat cost, que únicament determinats teatres com el Lliure poden oferir… com per exemple, per anomenar un, l’escena de la tempesta on un ciclista intenta creuar-la, en mig d’una barreja de sons, fum que surt per sobre de l’espai escènic i una il·luminació  realment espectacular.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una bona forma de parlar de la història, els costums i les tradicions d’aquest petit país ubicat al mig d’Europa.

Una posada en escena mil·limetrada, amb uns intèrprets multidisciplinaris que sembla no tinguin límit físic i que desborden energia en tot moment, com si fossin incansables.

No us deixeu enganyar per les banderes i els eslògans, per aquesta festa sorollosa a la qual us conviden a afegir-vos. La paràbola d’aquest estrany reialme no explica cap història sobre el nacionalisme sinó més aviat una història sobre l’absència de nacionalisme. Els belgues estan orgullosos de la seva manca d’orgull.

Avui hem arribat molt d’hora a la plaça Margarida Xirgu, hora i mitja abans de l’inici de la representació i hem aprofitat per xerrar amb els amics i per llegir un interessant glossari que facilitàvem amb el programa de mà, on expliquen alguns dels termes que escoltaríem durant la representació (Fermette, Flandrein, Gilles de Binche, FN, Koterij, ….), i la veritat és que la seva lectura ens ha facilitat molt la comprensió del que hem vist. Malgrat que hem viatjat diverses vegades a Bèlgica, una de molt recent, ens ha sorprès el desconeixement profund que nosaltres teníem de les seves tradicions i costums.

En el programa de mà s’indicava que la durada aproximada és de 3 h 45 minuts i que es permetria al públic entrar i sortir de la sala durant la funció.

Nosaltres, i com nosaltres la majoria dels espectadors, hem restat enganxats a la cadira, hipnotitzats i pendents del que veiem a escena.

Brutal !!!

Llàstima que falti tant de temps, gairebé un any, per poder veure “Mount Olympus”, en aquest mateix espai. Ja en tenim ganes !!!

Concepte i direcció: Jan Fabre
Autoria: Johan de Boose
Dramatúrgia: Miet Martens – Ajudantia de dramatúrgia: Edith Cassiers
Composició musical: Raymond Van Het Groenewoud (Belgian Rules i Vlaanderen Boven/Wallonie d’Abord), Andrew James Van Ostade (Música de festa, Paisatges sonors i Noirap)
Intèrprets: Lore Borremans, Annabelle Chambon, Cédric Charron, Anny Czupper, Conor Thomas Doherty, Stella Höttler, Ivana Jozic, Gustav Koenigs, Chiara Monteverde, Mariateresa Notarangelo, Çigdem Polat, Annabel Reid, Ursel Tilk, Irene Urciuoli, Kasper Vanderberghe, Andrew James Van Ostade.
Disseny de vestuari: Kasia Mielczareck i Jonne Sikkema, Les Ateliers du Théâtre de Liège, Catherine Somers (barrets de carnestoltes) \ Ajudantia de direcció: Nina Certyn \ Ajudantia de disseny de vestuari: Monika Nyckowska \ Direcció técnica: André Schneider \ Direcció de producció: Sebastiaan Peeters \ Il.luminació: Wout Janssens \ Tècnics: Randy Tielemans, Kevin Deckers \ So: Howard Heckers \ Premsa i comunicació: Edith Cassiers \ Direcció de la companyia: Mark Geurden \ Coordinació empresarial: Joost Claes \ Distribució internacional: Sophie Vanden Broeck \ Traducció del sobretitulat: Oriol Valls i Lola Aymerich \ Fotografia: Wonge Bergmann
Producció: Troubleyn / Jan Fabre
Idioma: anglès, francès, alemany, neerlandès i italià amb sobretitulació en català i anglès.
Durada: 3h 45 min

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cargol que ens va regalar moments abans d’entrar a la representació el nostre amic Liborio Sánchez

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Dansa, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a – Festival GREC 2018 – Teatre – BELGIAN RULES (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2018.07.21 (temp. 17/18 – espect. nº 361)

  1. Liborio ha dit:

    Gracias.
    Queda muy chula la foto del Cargol.
    Y es cierto lo que dices que ya tengo ganas de ver el Mount Olympus.

    Saludos y buen verano.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Gràcies a tu, Liborio !!!

      Va ser tota una sorpresa, l’obsequi que ens vas oferir moments abans d’entrar a la Sala del Teatre Lliure per veure aquest espectacle meravellós. Ens ha semblat que aquest post precisament, era el millor per penjar el teu cargol, que incrementa la nostra ja amplia col·lació cargolaire a casa nostre.

      Et desitgem també a tu i als teus, un molt bon estiu.

      Una forta abraçada

      M'agrada

  2. Imma C. ha dit:

    Hooola,
    contents de veure Belgian Rules a la sala Fabià Puigserver, teatre que aposta per la forma,l´escenografia, la repetició, fer un repàs de totes les tradicions,les normes belgues, totes passen per la mirada crítica del polifacètic director Jan Fabre.
    I darrera de tot hi veig una estima per Bèlgica.

    El Grec fa possible que espectacles internacionals siguin vistos a Bcn,

    M'agrada

  3. Miquel Gascon ha dit:

    Aquesta vegada sembla que coincidim novament. Espectacle meravellós que recordarem per molts anys !!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.