RHUMANS (temp. 17/18 – espectac. nº 359)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
A l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc i dins del Festival Grec hem pogut gaudir de RHUMANS, l’obra de la companyia “Rhum & Cia” que tanca la trilogia iniciada l’any 2014. En aquesta ocasió és Jordi Aspa, cofundador de la companyia “Escarlata Circus”, qui dirigeix l’espectacle.
Aquesta trilogia clownesca es va iniciar amb RHUM (2014) que va ser un homenatge a Joan Montanyés i Martínez ‘Monti’ (1965-2013), que amb la seva mort prematura havia deixat inacabat el projecte sobre la figura del mític pallasso Enrico Jacinto Sprocani, ‘Rhum‘ (1904-1953), i que els seus companys van decidir acabar.
La segona de la trilogia va ser RHÜMIA (2016), segurament la més esbojarrada i cridanera on el públic participava activament.
I ara es tanca amb aquesta proposta, RHUMANS, molt més reflexiva (per nosaltres la més rodona i aconseguida de la trilogia), que qüestiona el paper del pallasso en la societat actual. Un muntatge amb música interpretat per Joan Arqué, Roger Julià, Piero Steiner, Pep Pascual i Mauro Paganini.
L’espectacle reforça el seu tarannà reflexiu, amb unes enquestes a peu de carrer, que es projecten durant la representació, sobre la figura del pallasso i el que representa per a les persones interrogades. Algunes de les respostes han estat absolutament sorprenents:
“El pallasso està empolsegat“, “El pallasso és un actor fracassat“, “El pallasso no és contemporani” ……
Podem llegir en el programa de mà el que en Jordi Aspa diu:
El pallasso busca, i gairebé sempre troba, les fissures en la raó i en els seus semblants. El savi tremola, quan riu. Perquè sovint la matèria del riure, la vida de l’home, és feta de tristesa, deia Baudelaire. Quan els pallassos són capaços de fer números amb les lletres i de vestir els fets de nuesa, la llibertat és la seva presó.
… no ens agrada riure’ns de ningú sinó amb tothom… perquè el riure ho cura gairebé tot!
L’espectacle s’inicia amb l’aparició de Roger Julià, el “tonto” que acaba de néixer i busca el seu lloc i el troba fent de pallasso. Pep Pascual porta la part musical de la peça que condueix Joan Arqué, el “llest”. Mauro Paganini, ens ha fet riure amb les seves quatre cames fent de vedette de cabaret i Piero Steiner és la nova cara de la companyia que ha substituït al “Martines”. Molt divertit en el número de la joguina del circ a domicili.
Una posada en escena divertida, amb moltes entrades i sortides, jaquetes, sabates, mooooooltes sabates, cortines i fins i tot una volta al món en 80 segons.
L’espectacle conte una successió d’històries surrealistes, amb parts poètiques i parts molt més gamberres, números “tradicionals” dels pallassos de tota la vida i números de creació pròpia, totalment innovadors i divertits.
Potser se us faran grans les sabates; o potser us veureu emmirallats a la pista com si els pallassos us haguessin raptat el cor. I podreu adonar-vos que «riure» no és tan sols una paraula, sinó que és quelcom de més profund.
En resum, una peça que ens proposa una reflexió sobre el món del pallasso vist en la societat actual com un món en decadència. Un qüestionament sobre una figura que cal revitalitzar per l’honestedat que transmet, la seva veritat. Copsem l’enorme tristor i vulnerabilitat del que vol fer riure malgrat que tot li vagi a la contra.
JAPETETE !!! – Llarga vida als pallassos !!!!
Els artistes en acabar l’espectacle, han fet esment de l’absència de l’ànima d’aquesta trilogia, Jordi Martínez, encara en procés de recuperació de l’accident de moto que va patir fa uns mesos.
El Teatre Lliure a conseqüència d’aquest accident, va d’haver de suspendre l’espectacle “El somriure a peu d’escala” , dirigit per Ramon Simó que s’havia de representar la temporada passada i que s’ha traslladat a la nova temporada, en espera de la recuperació d’en Jordi Martínez; els teatraires desitgem que sigui ben aviat.
Autoría: Rhum & Cia, Jordi Aspa
Direcció: Jordi Aspa
Direcció musical: Pep Pascual
Intèrprets: Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, Mauro Paganini i Pep Pascual
Música original: Pep Pascuali Mauro Paganini
Moviment: Magí Serra \ Assessorament i edició de video: Victor Peralta, Rhum & Cia \ Direcció Técnica: Xavi Xipell ‘Xipi’ \ Direcció de producció: Carles Manrique (Velve Events) \ Escenografía: Adrià Pinar, Victor Peralta, Rhum & Cia \ Construcció de l’escenografía: Nafka \ Vestuari: Elisa Echegaray i Paca Naharro \ Disseny il·luminació: Quico Gutiérrez \ Disseny de so i concepció Sonora: Marc Santa / Regidoria: Lluc Armengol \ Distribució: Elena Blanco – Magneticam \ Premsa: Anna Aurich \
Fotografies: Pep Gol
Idioma: italià, català i castellà – Durada: 70 minuts
Hoooola,
no va ser al Grec, però ara al Lliure de Gràcia aquests pallassos amb ànima, tendres, et fan somriure i et fan pensar.
Una trilogia amb un concepte diferent de Pallasso i tan encertats!
A més totes les edats s´ho passen bé amb Rhumans.
No sé com ha evolucionat en “Martines”?
No tenim notícies d’en “Martines”, però esperem que ben aviat el puguem veure novament als escenaris. Aquesta temporada té previst actuar a l’espectacle EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA, al Teatre Lliure amb direcció de Ramon Simó. La data prevista de l’estrena és el 4 d’abril del 2019.