RdP – TOT VA BÉ SI ACABA BÉ (temp. 17/18 – RdP nº 113)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Dimecres d’aquesta mateixa setmana i gairebé per casualitat ens vam assabentar que estava convocada la Roda de premsa del nou espectacle de la companyia Parking Shakespeare, al Parc de l’estació del Nord, on acostumen a representar les seves comèdies durant l’estiu; malgrat que aquesta vegada no estava convocat, em va venir de gust assistir.
Una RdP a l’aire lliure, com de fet acostumen a realitzar les seves actuacions, on es van presentar TOT VA BÉ SI ACABA BÉ, la 10ª i última comèdia de William Shakespeare que la companyia representarà; no ens van voler donar més detalls del que interpretaran a partir de l’any vinent, tot dient que quan tinguessin tot més cuit lligat i madurat, ja ens ho comunicarien en una nova roda de premsa.
Aquesta nova comèdia (amb traducció de Salvador Oliva), ha estat estrenada aquest passat cap de setmana a Manresa, sota la direcció de Mònica Bofill i Judith Pujol amb la participació de tots els actors de la companyia Parking Shakespeare, que curiosament és el primer cop que ho poden fer junts i al complet.
Ens la presenten l’actor i director artístic Pep Garcia-Pascual, acompanyat per les dues directores de l’obra, Mònica Bofill i Judith Pujol.
La jove Helena sap que en qualsevol conte de fades, si l’heroi salva el rei, obté com a recompensa la mà de la seva estimada damisel·la. Però no ha previst que en aquest cas, el suposat heroi és “ella” i que la seva recompensa, el noble Bertran, també hi voldrà dir la seva. S’acaba aquí el conte de fades i comença una història d’enganys, mentides i manipulacions, on cada personatge només mira per a si mateix i les estratègies són cada cop més fosques. Però diuen que tot va bé, si acaba bé. O no?
Com ja sabeu, la companyia Parking Shakespeare aposta per apropar el teatre i per tant la cultura, de forma gratuïta, perquè els diners no sigui un impediment per la gent que no tingui disponibilitat econòmica; malgrat tot i per la supervivència de la companyia, en acabar les representacions demanen la col·laboració del públic perquè aquest aporti els calerons que cregui convenient.
Comenten que potser no és el millor text de Shakespeare ni tampoc la més divertida, però precisament per això ha estat un repte per les directores i els actors, que conjuntament han creat una dramatúrgia paral·lela, que actua a manera de meta-teatre i que dialoga amb l’obra original de Shakespeare, traient els entrellats de la mateixa companyia.
La representació tindrà una durada d’uns 80 minuts; la primera representació es va poder veure ahir 19 de juliol i es podrà veure fins al 5 d’agost de 2018 (excepte els dimecres) a les 19h a l’Espai dels Til·lers del Parc de l’Estació del Nord.
La companyia Parking Shakespeare neix el 2009 amb la idea anglosaxona de representar les obres de William Shakespeare en parcs públics, sense escenografia ni equipaments de so i llums, de manera que tot el protagonisme recau en el text i en els actors. Es tracta d’una proposta única, diferent i atrevida, que no practica cap més companyia a l’Estat i que ha sabut guanyar-se un públic fidel, creixent i heterogeni.
Us deixo com de costum l’àudio de la presentació …,
En acabar la RdP, ens van oferir un passi de gràfics, de la que vaig poder gravar algunes escenes del que veurem aquest any …
Els actors que intervenen són: Òscar Bosch: Lafeu/Mariana – Mireria Cirera: Comtessa del Rosselló – Ester Cort: Diana / Noble I – Adrià Díaz: Bufó / Vídua – José Pedro Garcia Balada: Rei de França – Pep Garcia-Pascual: Bertran – Carles Gilabert: Paraules – Ariadna Matas: Helena – Santi Monreal: Noble II – Ricard Sadurní: Soldat
