MINUIT (temp. 17/18 – espectacle nº 354)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dilluns abans d’anar a la representació de Circ que teníem prevista, dins de la programació del Festival Grec, vàrem voler estar presents a l’entrega del 44è premi Margarida Xirgu, a la nostra estimada actriu Imma Colomer, acte que es va celebrar a l’institut del Teatre.
No vàrem poder estar durant tot l’acte, però sí que vàrem poder veure l’entrega del premi, per marxar tot seguit al Mercat de les Flors, a veure MINUIT, una creació de l’artista francès Yoann Bourgeois, referent del nou circ contemporani francès.
Bourgeois explora, en els seus espectacles de circ i moviment, l’acrobàcia a partir dels conceptes de desequilibri i impuls, i aconsegueix així convertir la caiguda en un salt i viceversa. Ell és un estudiós dels fenòmens físics que condicionen el moviment i els punts de suspensió, que juga amb els límits de la gravetat per després precipitar-se al buit.
La dansa perfecta de l’etern retorn, o un bri d’esperança on sempre que caiem ens tornem a alçar.
Punt de suspensió: aquell moment que un objecte llançat a l’aire assoleix el punt més alt de la paràbola abans de començar a caure.
Yoann Bourgeois va crear la seva companyia l’any 2010 i ha protagonitzat una ascensió fulgurant en el món de l’escena que l’ha portat a codirigir, amb Rachid Ouramdane, el Centre choréographique national de Grenoble (CCN2).
MINUIT és un espectacle que barreja la dansa, les tècniques de circ i la música en directe d’una arpa. Ens parla de les caigudes físiques i emocionals que sempre són un preludi per alçar-se i començar de nou. Els protagonistes s’enlairen i cauen amb l’ajuda d’aparells i dispositius que amplifiquen els fenòmens de la física i els posen al servei del circ.
Jean-Baptiste André, Yurié Tsugawa i el mateix Yoann Bourgeois, semblen de goma i evolucionen per l’enorme escenari del Mercat de les Flors (potser massa gran?) fent palesa la seva tècnica impecable. Un espectacle amb moments d’una poesia hipnotitzant, els graons d’una escala que no porta enlloc, la noia del ninot saltamartí, voler seure en cadires que es pleguen i es despleguen, un pols en una taula, el micròfon impossible, els focus que cauen …
Laure Brisa és l’artífex de la música, amb l’arpa i la seva veu, música que també es compon i descompon omplint tot l’espectacle d’una atmosfera màgica.
La il·luminació de Jérémie Cusenier, enfocada directament al lloc on hem de portar la nostra vista, ha dotat la posada en escena d’una gran suavitat i elegància.
Segons manifesta el director en el programa de mà, l’objectiu d’aquest espectacle és captar el present.
Se’m va ocórrer aquest programa perquè he arribat a una edat en la qual puc imaginar els grans trets de la meva vida futura, independentment del curs que prenguin els esdeveniments, i parlar sobre aquest futur com si es tractés del passat.
… Tant se val el nombre de dies que et quedin, tant se val com sigui d’optimista el pronòstic, aquests dies no seran mai suficients. La meva idea era aturar el temps….
Un espectacle dotat d’una gran poesia i uns moments realment màgics. Tècnicament inqüestionable. El número de l’escala i el llit elàstic, és un dels més fascinants que hem vist mai, i solament per aquest moment paga la pena veure aquest espectacle tan i tan especial.
Malgrat això, també creiem que en alguns moments l’espectacle ha pecat d’un excés de lentitud que es feia encara més evident amb l’enorme i desangelat espai escènic.
Direcció: Yoann Bourgeois amb la implicació de Jean-Baptiste André, Laure Brisa, Yurié Tsugawa
Interpretació: Jean-Baptiste André, Yoann Bourgeois, Yurié Tsugawa
Interpretació musical: Laure Brisa
Composició musical: Laure Brisa, Philip Glass
Concepció sonora: Antoine Garry \Disseny de la il·luminació: Jérémie Cusenier \ Regidoria: Albin Chavignon \ Producció delegada: CCN2 – Centre chorégraphique national de Grenoble \ Fotografia: Géraldine Aresteanu
Idioma: francès traduït al català
Durada: 65 minuts
