– Festival GREC 2018 – Teatre – AUDIÈNCIA & VERNISSATGE – La Villarroel (🐌🐌🐌🐌) – 2018.07.14 (temp. 17/18 – espect. nº 351)

AUDIÈNCIA & VERNISSATGE (temp. 17/18 – espectacle nº 351)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

En el marc del Festival Grec, a la Sala Villarroel, vam veure ahir AUDIÈNCIA & VERNISSATGE, dos textos de Václav Havel, amb traducció de Monika Zgustová, dramatúrgia d’Anna María Ricart i assessorament de Jordi Casasempera, doctor en filosofia especialista en Havel.

Una proposta sota la direcció de Pere Arquillué que tal com ens va explicar a la roda de premsa, assumeix la seva primera direcció teatral.

Un cop vista l’obra, pensem que la direcció de Pere Arquillué ha estat molt acurada i aconsegueix que ens arribi la ironia d’un autor que és “home de principis”, la seva insistència en continuar sent ell mateix i conservar la seva identitat.

L’elecció dels textos de Havel per al seu debut com a director es deu al fet que aquests   “fan un pas més enllà; no donen respostes però sí que insinuen o deixen obertes possibles respostes davant dels problemes que tenim, a partir de la coherència amb un mateix“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Václav Havel (1936-2011) nascut a Praga, fou un reconegut escriptor i polític que va passar quatre anys i mig a la presó (1979-1984) per signar un manifest, després de l’empresonament d’un grup musical. Va ser l’últim president de Txecoslovàquia i el primer president de la República Txeca. D’una manera o altra, va ser president del seu país durant tretze anys.

L’alienació, la mentalitat consumista dels homes i les dones del nostre temps, la dificultat de comunicar-se amb els altres i, encara més, de comprendre’ls, la por al posicionament polític, … són temes presents en tota la seva obra.

Havel escriu AUDIÈNCIA a principis del 1975, una petita peça teatral satírica per fer riure els seus amics (era un autor perseguit pel règim, al qui prohibien publicar). Aquell mateix any escriu una segona peça curta amb el mateix protagonista, Vanek, l’alter ego d’ell mateix, peça que titula com VERNISSATGE.

Aquestes obres es representaven de manera clandestina a domicilis particulars.

La primera, AUDIÈNCIA, és un diàleg entre un mestre cerveser (extraordinari treball de Josep Julién) i Vanek, un autor teatral represaliat pel règim (Joan Carreras) que ha estat destinat a treballar en una feina no qualificada. El mestre cerveser té ordre de les autoritats de redactar informes periòdics sobre la conducta del seu nou pupil, però l’home intentarà fer que, en el súmmum de l’absurd, sigui el mateix escriptor el qui escrigui els informes sobre la seva conducta. Aquesta peça està basada en fets reals, ja que Havel hi havia treballat en una fàbrica cervesera.

VERNISSATGE, és una parella d’amics (hilarants Josep Julien i Rosa Gàmiz) qui intentarà amb el seu sofisticat estil de vida, els seus costums sexuals, la seva envejable paternitat, en resum, la seva inqüestionable “felicitat”, canviar la posició ideològica i vital d’en Vanek. Una parella que representa una part de la societat, que mitjançant coses supèrflues, intenta tirar endavant amb una vida que no te cap al·licient.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Vanek és el protagonista  de les dues peces, un humil intel·lectual que, coherent amb la seva dignitat, ens parla de l’ambigüitat moral i la relació amb el poder. Aquestes dues peces es fusionen en una sola en la vida de Vanek i en aquest espectacle Joan Carreras ha fet una magnífica interpretació d’aquest personatge, que amb el seu estoïcisme ens fa empatitzar amb ell i la seva permanent tristor i astorament per les situacions que ha de viure.

Una nova posada en escena de dues peces que van marcar l’arribada a Catalunya de la dramatúrgia de Havel de la mà de la directora Dolors Vilarasau el 1992 (amb el títol de Havel a escena) i que va reprendre, el 1999, Josep Minguell, que va tornar a portar a l’escenari conjuntament Audiència i Vernissatge.

Més recentment, nosaltres hem pogut veure “Vernissatge”, dirigit per Marilia Samper, al Teatre Maldà. Rellegint la valoració que llavors vàrem fer, reconeixem que potser en aquell moment no havíem captat amb tota la seva plenitud, la ironia i la força que tenia el text de Václav Havel. Tots aprenem al llarg de la vida de les nostres experiències i dels nostres errors i per sort algunes vegades canviem en les nostres opinions.

En aquesta proposta hem de destacar especialment la posada en escena i la transformació, que fan els mateixos actors, del despatx del cerveser, ple de llaunes escampades, en un menjador d’un pis, ple d’andròmines.

Com hem comentat, les interpretacions dels tres actors són engrescadores, portades en molts moments al límit i amb uns papers que exageren els personatges aconseguint perfectament l’absurd que pretenia l’autor. D’aquesta manera, Pere Arquillué ha aconseguit, potenciant l’absurd amb aquestes interpretacions en algun moment grotesques, evidenciar el que Havel volia destacar, la censura que obligava a callar l’evidencia i deixar llegir entre línies el que realment volia explicar.

Una escenografia senzilla de Max Glaenzel basada en 6 peces que fan de porta, de llar de foc, de bar, de lavabo, d’armari, … Encertada la il·luminació de Jaume Ventura, i l’espai sonor de Raimon Segura. El vestuari de Míriam Compte i la caracterització de Toni Santos, amb la direcció de moviment de Ferran Carvajal (mare meva, com es nota sempre la feina d’aquest home quan intervè !!!), completen un equip de luxe.

Una proposta que ens ha agradat molt i un text que manté la seva vigència en la societat i situació en la qual actualment vivim. El missatge crític de l’autor, ara ens ha arribat plenament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autoria: Václav Havel 
Traducció: Monika Zgustová
Dramatúrgia: Anna Maria Ricart
Direcció: Pere Arquillué
Repartiment: Joan Carreras , Rosa Gàmiz , Josep Julien 
Adjunt de direcció i direcció de moviment: Ferran Carvajal \ Escenografia: Max Glaenzel \Vestuari: Míriam Compte \ Disseny de la il·luminació: Jaume Ventura \ Espai sonor: Raimon Segura \ Caracterització: Toni Santos \ Assessorament: Jordi Casasampera \ Direcció de producció: Amparo Martínez \ Cap de producció: Maite Pijuan \ Producció executiva: Raquel Doñoro / Anna Rius \ Ajudant de Producció: Maria Muntané \Responsable tècnic: Moi Cuenca \ Ajudant de Producció: Maria Muntané \ Regidora: Sílvia Domingo  \ Cap tècnic del teatre: Jaume Feixas\ Estudiant en practiques de direcció: Marcel Clement \ Estudiant en pràctiques de vestuari: Salu Forrellat \ Construcció Escenografia: Estudi-Taller d’escenografia Jorba-Miró \ Confecció de Vestuari: Goretti \Premsa: Anna Casasayas i Clara M. Clavell \ Màrqueting i comunicació: Publispec \ Reportatge fotogràfic: David Ruano \ Disseny graphic: Santi&Kco
Idioma: català – Durada: 1h 30’

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.