LA RESPOSTA (temp. 17/18 – espectacle nº 349)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir divendres, vam anar finalment a veure LA RESPOSTA, un text de Brian Friel, amb traducció de Pau Gener, i dirigit per Silvia Munt que es representa al Teatre Goya, dins de la programació del Festival Grec.
Una proposta que ens havien presentat en roda de premsa el passat 19 de juny i de la que no hem parat de llegir crítiques desfavorables. I per sort, s’ha tornat a complir allò de què a expectatives molt baixes, el grau de satisfacció és més alt. I la veritat és que a nosaltres LA RESPOSTA ens ha agradat molt.
Sílvia Munt ha fet realitat un vell projecte personal portant a l’escenari l’obra d’un autor irlandès que, coneixem especialment per muntatges com “Molly Sweeney” (Grec 2012), “Afterplay” (2013), “Translations” (Biblioteca 2014) i “Dansa d’agost” (Biblioteca 2016).
Aquest és el segon any que la Sílvia Munt participa en el festival Grec, ja que a l’edició de 2016 va dirigir “El preu”, en aquesta mateixa sala.
Brian Friel (1929-2015), fou un dramaturg en llengua anglesa, considerat el Txèkhov irlandès. En aquesta obra “A Give me your answer, do!” examina la complexitat de les relacions humanes, l’autor és capaç d’explicar la complexitat de les relacions paternofilials, de les relacions de parella i de les relacions d’amistat. Descriu les preguntes més importants que ens fem cada dia, com ara qui som, qui voldríem ser o com suportem l’existència quan passem un moment dramàtic a la nostra vida.
Tom (David Selvas) i Daisy Connoly (Emma Vilarasau), són matrimoni, ell és un escriptor que fa temps que no escriu. Ella havia estat una pianista considerada una jove prodigi, i ara beu ginebra. Sota una aparent normalitat estan patint greus problemes econòmics i tenen la seva filla Bridget (en el vídeo Raquel Ferri (adulta) i Rita Soteras (nena)) ingressada en un sanatori mental fa més de deu anys.
Han rebut la visita de David Knight (Eduard Buch), un agent literari nord-americà que estudia l’obra literària de Tom per tal de vendre-la a la Universitat de Texas, un fet que els permetria aconseguir seguretat econòmica.
Els Connoly reben la visita dels pares de la Daisy, ella (Carme Fortuny) metgessa jubilada a un pas de la invalidesa, ell (Ferran Rañé) pianista de bar i cleptòman. Han decidit fer un dinar on també estan convidats una parella d’amics, ell un presumptuós escriptor (Àlex Casanovas) i ella, la seva irritable dona (Àngels Gonyalons). Formen una parella aparentment brillant.
Un text coral que explora les frustracions personals i professionals dels set personatges de l’obra, personatges que es mouen entre la infelicitat i la soledat. No és una obra en què passin grans coses, ja que de fet veiem els seus protagonistes durant un dia.
Observem que la incertesa està present en el futur de tots els personatges, tots tenen preguntes sense resposta. Com manifesta la Sílvia Munt en el programa de mà : “És possible que només acceptant la “incertesa necessària”, la impossibilitat de trobar respostes adequades, arribem a trobar un camí per continuar sobrevivint, cada dia, per sobre de les inevitables turbulències vitals. No hi ha respostes, no cal buscar-les ….”
Un muntatge senzill, que entenem han superat els problemes de so que sembla que hi havia a les primeres representacions, una escenografia d’Enric Planas que dóna sensació de buidor, de tristor, d’incertesa. Una modesta gran casa, aïllada, perduda en mig del camp dins del Comptat de Donegali.
Un magnífic repartiment on segurament han destacat una mica més els homes que les dones; ens han agradat totes les interpretacions, destacant les de la parella protagonista, però voldríem remarcar l’excel·lent interpretació d’Àlex Casanovas, en un paper secundari.
Completa la representació una part filmada (vídeo de Daniel Lacasa) que es projecta sobre unes cortines, i ens permet veure la visita del pare a la filla i la dura “relació inexistent” entre ells. Amb aquesta encertada filmació, conformen el preàmbul, l’epíleg i la que seria la mitja part de l’obra.
En resum, un text potent que obliga a la reflexió del perquè ens passem la vida buscant respostes, … Som les persones que volíem ser? … Vivim com volíem viure? … Fem allò que sempre havíem volgut fer? … Són els nostres amics, realment amics?, preguntes que segurament, des de la sinceritat més absoluta, quedarien sense resposta.
Una proposta que a nosaltres, ens ha agradat molt.
Autor: Brian Friel
Traducció: Pau Gener
Adaptació i direcció: Sílvia Munt
Intérprets: Emma Vilarasau, David Selvas, Àngels Gonyalons, Àlex Casanovas, Carme Fortuny, Ferran Rañé i Eduard Buch
Intérprets vídeo: David Selvas, Raquel Ferri i Rita Soteras Vidaurrázaga (nena)
Disseny d’il.luminació: David Bofarull (AAI) \ Escenografía: Enric Planas \ Vestuari: Albert Pascual \ Espai sonor: Jordi Bonet \ Creació i realització video: Daniel Lacasa \ Ajudant de direcció: Daniela Feixas \ Cap tècnic: Arnau Recio \Cap técnic del teatre: Roger Muñoz \ Disenny tècnic video: Martín Elena \ Comunicació i màrqueting: Bitò /Publispec \ Fotografía: David Ruano \ Video: Nanouk Films \ Disenny gràfic: Basetis \Direcció de producció: Josep Domènech \ Cap de producció: Macarena García \ Adjunta de direcció de producció: Clàudia Flores
Idioma: català – Durada: 1h 40minuts
