PINE SMOKE – CLOUD GATE DANCE (temp. 17/18 – espectacle nº 348 i RdP 111)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dilluns passat vaig poder assistir a la Roda de premsa o es va presentar, entre altres espectacles, aquesta magnífica proposta de dansa de la cia. taiwanesa Cloud Gate Dance. L’acumulació de les diferents publicacions que hem volgut fer, corresponents als diversos espectacles que hem vist al llarg de la setmana, ens han impedit fer la crònica d’aquella RdP, amb una nota resum de tots els espectacles que es van presentar aquell dia.
Ara en el moment de fer la valoració de PINE SMOKE, aprofito per deixar l’àudio del que va dir el coreograf Lin Hwai-min sobre aquest espectacle …
Dijous per fi, va arribar el dia de poder veure aquest meravellós espectacle, malgrat que vàrem patir moltíssim per poder arribar a temps al Teatre Grec, ja que veníem de la Seca i ens vam trobar atrapats al Passeig de Colom dins del cotxe durant 3/4 d’hora.
PINE SMOKE l’espectacle de la Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan, és la segona part de Cursive: A Trilogy, una creació que té com a protagonistes el paper d’arròs i la tinta. L’estrena d’aquesta peça es va produir el 30 d’agost de 2003, al National Theater, de Taipei (Taiwan). El nom de l’espectacle fa referència al fum que produeix la fusta de pi en cremar-se, del sutge que sorgia d’aquesta crema es feia una tinta negra.
La cal·ligrafia realitzada amb tinta de fum de pi ofereix una gran diversitat de matisos que creen la il·lusió que la llum flueix entre els traços.
Els vint ballarins de la companyia, la principal companyia de dansa de Taiwan, es mouen a l’escenari amb la mateixa delicadesa que la tinta ho fa sobre el delicat paper d’arròs.
La dansa xinesa més antiga, Cloud Gate (雲門, yún mén o “porta del núvol”), dona nom aquesta companyia taiwanesa nascuda el 1973 que ha estat la primera a introduir la dansa contemporània en la comunitat de parla xinesa.
Lin Hwai-min (1947), és el coreògraf fundador de la companyia, i autor de la peça, un artista que ha basat el seu treball en la meditació, en la pràctica de les arts marcials internes (mentals o espirituals), del txikung (tècniques relacionades amb la medicina tradicional) o en la mateixa cal·ligrafia xinesa. El coreògraf ha anunciat la seva retirada com a director artístic de la companyia per a la fi del 2019.
La música del compositor nord-americà John Cage acompanya la coreografia. Un músic avantguardista i consagrat a l’experimentació sonora.
Lin Hwai-min converteix els cossos dels ballarins en traços dibuixats sobre l’escenari amb un pinzell imaginari, i mitjançant el moviment explora les diferents tonalitats de negre que poden aparèixer en un text. I així ho hem percebut, amb uns ballarins que mostren una flexibilitat i un control absolutament extraordinari. Es mouen efectuant moviments curvilinis, fent cercles amb el seu propi cos i jugant amb els espais en blanc.
Segons declara Lin Hwai-min:
“La gent que mai ens ha vist es queda sorpresa al principi. Necessita un temps d’adaptació per entendre el nostre llenguatge”.
“Estic feliç d’haver obert la porta a un altre tipus de dansa contemporània basada en la filosofia oriental”.
“Busco la bellesa i la simplicitat. La vida ja és suficientment boja i complicada”.
Una peça plena de contrastos, amb parts molt lentes, amb moviments pràcticament imperceptibles dels ballarins, i parts amb moviments molt intensos i actius. La relaxació i el control de la respiració són fonamentals en la seva feina.
A vegades ens donava la sensació que estàvem mirant una filmació en càmera lenta i de sobte el moviment s’accelerava per pocs segons, com si una moviola estigués jugant amb les imatges i els moviments. Semblava que els ballarins havien deixat part del seu esquelet als camerinos del Teatre, per recollir-los un cop acabada la representació. Mai havíem vist res semblant.
En aquesta peça no hi ha dramatúrgia, i està composta de deu fragments on ballen les dones, els homes o grups mixtes amb el gran final on apareix tota la companyia. El vestuari és de Lin Ching-Ju, les noies amb pantalons blancs vaporosos, els nois amb pantalons negres, igualment vaporosos però completats per una capa darrera que actua a manera de faldilla. Les dones són aire, els homes són terra.
Una escenografia inexistent, un terra de color blanc on els cossos dels ballarins dibuixen figures amb uns moviments absolutament sincronitzats i ocupant l’espai just.
Un espectacle preciós, mil·limetrat. Hem vist molts espectacles de dansa al llarg de la nostra vida, però potser cap com aquest.
Com diu aquell de la tele …. BRUTAL !!!
Concepció i coreografia: Lin Hwai-min
Música: John Cage
Intèrprets: Chen Mu-Han, Huang Mai-Ya, Su I-Ping, Yang I-Chun, Tsai Ming-Yuan, Chen Guang-Xuan, Chen Lien-Wei, Hsu Chen, Huang Li-Chieh, Lin Hsin-Fang, Huang Pei-Hua, Chou Chen-Yeh,
Hou Tang-Li, Wong Lap-Cheong,Ko Wan-Chun,Kuo Tzu-Wei, Chou Chang-Ning, Fan Chia-Hsuan, Chen His-Ling
Disseny de la il·luminació: Lulu W.L. Lee \ Disseny del vestuari: Lin Ching-ju \ Representació a Espanya: Ysarca Art Promotions-Pilar de Yzaguirre \ Fotografia: Liu Chen-Hsiang
Durada: 70 minuts
