– Voltar per la Literatura – MASSA MARES PER A UN FILL de Dora Muñoz (🐌🐌🐌🐌) – 2018.07.11 (temp. 17/18

MASSA MARES PER A UN FILL de Dora Muñoz– (temp. 17/18 – llibre nº 044)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

Aquest és el títol número 19 de Llibres del Delicte, la meva editorial de referència de la novel·la negra escrita en català.

La primera novel·la en solitari de l’autora mallorquina Dora Muñoz, que fins al moment havia publicat algun relat.

Massa mares per a un fill, és una obra que ens endinsa en el tema de l’adopció de fills de persones, que a causa de la seva drogodependència, no se’n poden fer càrrec.

En Kevin ha trobat una família adoptiva que l’estima i li pot donar una vida plena de luxes, però na Trini, la seva mare biològica, ha deixat les drogues i sembla entestada a lluitar per recuperar el seu fill només sortir de la presó. Quan se la troben morta en un carreró amb una agulla punxada al braç, tothom pensa que una exdrogoaddicta com ella ha tornat a caure en l’heroïna i la policia tanca el cas sense investigar.

N’Aitor, metge de la presó i amic de na Trini, reviu vells fantasmes quan troba similituds entre aquesta mort i la del seu amic Iker, que també va caure a l’infern de les drogues sense que ell el pogués ajudar. I això mai no s’ho ha perdonat. Així que se submergeix en els baixos fons de Palma per descobrir el món de na Trini i saber per què va morir.

En Kevin ha passat d’una família d’acollida a un altre i com ell mateix diu té tres mares, na Marina, n’Estrella i n’Aina que serà qui finalment l’adoptarà … sense comptar na Trini, la seva mare biològica que el nen no recorda. En Kevin, ara Joan, forma part d’una família benestant i viu en una zona acomodada de Palma.

Una novel·la de lectura amena, escrita en mallorquí i narrada en tercera persona i on copsem que l’autora coneix la problemàtica de què ens parla, i ha dotat al relat de molta autenticitat.

Una trama molt coherent de la mà d’un investigador, n’Aitor, que és com un de nosaltres, una persona que té la seva professió però no creu la versió oficial dels fets i es dedica, pel seu compte, a parlar amb totes les persones que van tenir relació amb na Trini i així intentar esbrinar el que realment va passar.

Un llibre que ens parla doncs de les persones amb problemes d’addicció a les drogues, de la seva lluita per sortir-se i de la seva estigmatització social. I parla també del camí de les adopcions, del neguit dels pares adoptius que pateixen per la possibilitat de perdre el fill que tant han somiat i del patiment dels nens en acollida que de vegades passen d’una família a una altra esperant que la “justícia” decideixi que s’ha de fer amb ells.

Una novel·la on la intriga està molt ben dosificada i acompanyem n’Aitor, en el camí de la reconstrucció dels fets. Novel·la que parla de personatges reals i creïbles i on l’autora explica de manera planera els fets, sense afegir més dramatisme, que el que les mateixes situacions relatades comporta.

Dora Muñoz (Palma, 1954). És mestra i pedagoga, amant lectora de novel·la negra i orientadora al centre d’adults de la presó de Palma.

A la presó va conèixer en carn i ossos als personatges que havia conegut sols de paper i molts d’altres que ni tan sols havia imaginat. D’allà neix el seu pas de llegir a escriure novel·la negra.

Ha publicat un dels tres relats de “Lluna negra” i aquesta és la seva primera novel·la.