MASSA MARES PER A UN FILL de Dora Muñoz– (temp. 17/18 – llibre nÂș 044)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba
Aquest Ă©s el tĂtol nĂșmero 19 de Llibres del Delicte, la meva editorial de referĂšncia de la novel·la negra escrita en catalĂ .
La primera novel·la en solitari de l’autora mallorquina Dora Muñoz, que fins al moment havia publicat algun relat.
Massa mares per a un fill, Ă©s una obra que ens endinsa en el tema de l’adopciĂł de fills de persones, que a causa de la seva drogodependĂšncia, no se’n poden fer cĂ rrec.
En Kevin ha trobat una famĂlia adoptiva que lâestima i li pot donar una vida plena de luxes, perĂČ na Trini, la seva mare biolĂČgica, ha deixat les drogues i sembla entestada a lluitar per recuperar el seu fill nomĂ©s sortir de la presĂł. Quan se la troben morta en un carrerĂł amb una agulla punxada al braç, tothom pensa que una exdrogoaddicta com ella ha tornat a caure en lâheroĂŻna i la policia tanca el cas sense investigar.
NâAitor, metge de la presĂł i amic de na Trini, reviu vells fantasmes quan troba similituds entre aquesta mort i la del seu amic Iker, que tambĂ© va caure a lâinfern de les drogues sense que ell el poguĂ©s ajudar. I aixĂČ mai no sâho ha perdonat. AixĂ que se submergeix en els baixos fons de Palma per descobrir el mĂłn de na Trini i saber per quĂš va morir.
En Kevin ha passat d’una famĂlia d’acollida a un altre i com ell mateix diu tĂ© tres mares, na Marina, n’Estrella i n’Aina que serĂ qui finalment l’adoptarĂ … sense comptar na Trini, la seva mare biolĂČgica que el nen no recorda. En Kevin, ara Joan, forma part dâuna famĂlia benestant i viu en una zona acomodada de Palma.
Una novel·la de lectura amena, escrita en mallorquĂ i narrada en tercera persona i on copsem que l’autora coneix la problemĂ tica de quĂš ens parla, i ha dotat al relat de molta autenticitat.
Una trama molt coherent de la mĂ d’un investigador, nâAitor, que Ă©s com un de nosaltres, una persona que tĂ© la seva professiĂł perĂČ no creu la versiĂł oficial dels fets i es dedica, pel seu compte, a parlar amb totes les persones que van tenir relaciĂł amb na Trini i aixĂ intentar esbrinar el que realment va passar.
Un llibre que ens parla doncs de les persones amb problemes d’addicciĂł a les drogues, de la seva lluita per sortir-se i de la seva estigmatitzaciĂł social. I parla tambĂ© del camĂ de les adopcions, del neguit dels pares adoptius que pateixen per la possibilitat de perdre el fill que tant han somiat i del patiment dels nens en acollida que de vegades passen d’una famĂlia a una altra esperant que la “justĂcia” decideixi que s’ha de fer amb ells.
Una novel·la on la intriga estĂ molt ben dosificada i acompanyem n’Aitor, en el camĂ de la reconstrucciĂł dels fets. Novel·la que parla de personatges reals i creĂŻbles i on l’autora explica de manera planera els fets, sense afegir mĂ©s dramatisme, que el que les mateixes situacions relatades comporta.
Dora Muñoz (Palma, 1954). Ăs mestra i pedagoga, amant lectora de novel·la negra i orientadora al centre d’adults de la presĂł de Palma.
A la presĂł va conĂšixer en carn i ossos als personatges que havia conegut sols de paper i molts d’altres que ni tan sols havia imaginat. D’allĂ neix el seu pas de llegir a escriure novel·la negra.
Ha publicat un dels tres relats de “Lluna negra” i aquesta és la seva primera novel·la.