– Festival GREC 2018 – Dansa – DANCING GRANDMOTHERS – EUN-ME AHN (🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2018.07.09 (temp. 17/18

DANCING GRANDMOTHERS – EUN-ME AHN (temp. 17/18 – espectacle nº 344)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dilluns, dins de la programació del Festival Grec, vam veure en primer lloc, la interpretació de la Barcelona Coral Àsia sota la direcció de Carles J. Comalada, que, a l’espai habilitat a la Plaça Margarida Xirgu, ens van oferir cançons de diferents països d’Àsia, en els diferents idiomes.

Després el plat fort del dia a la Sala MAC del Mercat de les Flors, vam poder veure DANCING GRANDMOTHERS de l’artista coreana Eun-Me Ahn.

Eun-Me Ahn va néixer el 1963 a la República de Corea i s’endinsa en el món de la dansa amb només 11 anys iniciant-se en practiques xamàniques coreanes, descobrint, més tard, la dansa contemporània dels països occidentals. En 1994 es trasllada a New York on s’està fins a l’any 2001, any on torna a Corea com a directora artística de la “Daegu Metropolitan City Dance Company”. Durant la seva estada a New York va mantenir una profunda amistat amb Pina Bausch i és d’aquesta amistat que li ve el sobrenom de “la Pina Bausch de Seül“.

Ja era coneguda al seu país quan, el 2002, va preparar la cerimònia d’obertura de la Copa del Món de Futbol a Daegu, però va fer el salt internacional el 2013 quan va portar al festival Quartier d’Eté de París “Symphoca Princess Bari”, una epopeia pop basada en una història tradicional coreana.

DANCING GRANDMOTHERS és una peça creada en 2011, inspirada en les dones grans de Corea, i és la primera d’una trilogia sobre les generacions (Dancing Teen Teen i Dancing Middle-Aged Men). Va ser estrenat en 2014 al Festival Quartier d’Etè de París transformant l’escenari en una pista de ball gegantina on ballen no només els joves ballarins de la seva companyia sinó també una desena d’àvies coreanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’any 2010, durant un viatge per les zones rurals del seu país, Chungcheong, Jeolla, Gyeongsang i Gangwon, Eun-Me Ahn es va trobar un seguit de dones, d’entre seixanta i noranta anys, a les quals va demanar de ballar per a ella. I en veure la felicitat dels seus rostres quan ho feien, va decidir crear un espectacle que contingués tota l’energia i la satisfacció que aquelles dones aplicaven als seus moviments. El resultat és un muntatge on veurem ballar aquestes dones al natural i veurem també filmacions preses als llocs on viuen habitualment. Entendrem, així, que cadascun dels moviments d’aquestes dones reflecteix la duresa de les seves condicions de vida i que els seus cossos, més o menys arrugats o arrupits, ens expliquen la història completa d’una vida i, a la vegada, de la Corea moderna.

Aquesta artista inicia la peça amb els seus passos de ball a escena mentre veiem projectades imatges del món rural coreà. De mica en mica els seus joves ballarins surten a escena, i ens mostren la seva gran rigorositat i precisió de moviments, en un espectacle hipnòtic, on es barregen la tradició i els sons electrònics, i on el vestuari (de la mateixa Eun-Me Ahn) es converteix en una peça fonamental, amb els seus colors i la seva diversitat.

Els ballarins canvien constantment d’indumentària, la majoria, homes i dones vesteixen en femení, amb vestits i faldilles. Cal destacar que la música de Young-Gyu Jang i la il·luminació de Jin-Young Jan són magnífiques.

De cop la música para, i veiem un documental on les àvies coreanes ballen divertides en el seu espai, la botiga, el carrer, el camp, el camí, …. Totes elles mostren en el rostre l’enorme felicitat que els hi dóna sentir-se protagonistes per una estona. Impagable els gestos i mirades de les persones que accidentalment apareixen a prop d’elles en el documental.

Un viatge en el temps on el moviment es converteix en una necessitat col·lectiva i on es transmet una gran energia positiva i la vitalitat inalterable del moviment.

De mica en mica torna la música i la llum, i l’escenari s’omple de ballarins, els de la jove companyia i les àvies que interaccionen amb ells i omplen de tendresa l’espai. Un espectacle fascinador.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us han agafat ganes de ballar? Doncs afegiu-vos a la festa…

Un cop finalitzada la representació, les salutacions i aplaudiments corresponents, Eun-Me Ahn, convida al públic a sortir a ballar. L’avi Miquel no s’ho pensa dues vegades…

Un final de festa divertit i espectacular.