OUR DEATH WON’T HURT ANYBODY (temp. 17/18 – espectacle nº 338)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Voler assistir al més gran nombre d’espectacles possibles dins d’un Festival com el Grec, comporta els seus riscos, i ahir va ser un clar exemple, perquè ens vàrem equivocar de ple en l’elecció d’aquest OUR DEATH WON’T ANYBODY (La nostra mort no farà mal a ningú).
Erròniament nosaltres crèiem que era un tipus d’espectacle semblant als que “El Teatro de los Sentidos” ens té acostumats i precisament per això el vàrem escollir entre les més de 80 propostes del Festival, però malauradament no vàrem poder connectar amb l’espectacle ni tan sols un minut; és més, al quart d’hora de començar, ja desitjàvem que arribes la mitja part, per poder sortir de la sala i fugir, cames ajudeu-me.
Hem vist la major part dels espectacles de la companyia “El Teatro de los Sentidos” des de la primera producció que varen representar al CCCB i que vàrem tenir la sort de poder aconseguir les poques entrades disponibles; des d’aquell esdeveniment que ens va “marcar” per sempre, precisament per la seva bellesa; des de llavors hem estat uns fidels seguidors dels seus treballs.
Crec que és la primera vegada, en 30 anys, que col·laboren amb una altra companyia, i per tant aquesta OUR DEATH WON’T …, no es pot considerar una producció creada per ells, perquè la seva participació ha estat quasi exclusivament d’assessorament a la companyia “Tang Shu-Wing Theatre Studio” amb residència a la ciutat de Hong Kong. El muntatge ha estat dirigit per Tang ShuWing, titllat al seu país com a l’Alquimista Minimalista.
Per tant son dues companyies ben diferents, que treballen amb llenguatges escènics diversos i que pel que sembla han volgut parlar sobre la humanitat, inspirant-se en el tractat sobre la guerra de Sunzi.
Les llavors d’Our Death Won’t Hurt Anybody, es van plantar l’any 2015 durant una trobada entre Tang Shu-wing, director artístic del Tang Shu-wing Theatre Studio de Hong Kong, i Enrique Vargas, dramaturg i antropòleg del Teatro de los Sentidos de Barcelona. L’encontre, un workshop organitzat pel West Kowloon Cultural District de Hong Kong, va fer néixer el desig de col·laborar en un muntatge basat en la investigació sobre la humanitat, a partir de la intersecció entre la fiscalitat i els sentits.
Un treball que també havia d’explorar les connexions desconegudes entre imatges i narratives que no fossin ni lineals ni coherents, i que posés de manifest la importància de desfermar la imaginació dels espectadors.
Malauradament nosaltres no hem captat res de tot això, i l’única participació del públic ha estat fer sortir a 6 espectadors a una taula, per menjar el que semblaven unes cloïsses cuinades davant nostre … i també convidar-nos a fer una “ballaruga” tipus festa de poble.
El muntatge està basat lliurement en L’art de la guerra de Sunzi, un antic tractat de tàctiques militars que va ser escrit cap al segle V abans de Crist, quan molts dels regnes de la Xina actual estaven en conflicte permanent.
Inspirat lliurement en les deu principals tàctiques que apareixen en aquest clàssic xinès, la peça aprofundeix en el pensament que s’amaga darrere d’aquestes estratègies i reflexiona sobre la seva rellevància en les situacions de la vida quotidiana a les quals hem de fer front.
Poc més … quatre acudits massa coneguts, una actriu que s’ha “barallat” amb una cadira i en començar unes ombres xineses, en el que un avió llança una bomba sobre una ciutat… potser l’única referència a “l’art de la Guerra” de la que parlava el programa de mà.
Això si, molts badalls a les grades on estàvem asseguts i algunes persones que han fugit discretament en mig de la representació. Nosaltres hem resistit l’hora i 40 minuts que ha durat la primera part, i en el descans hem marxat a què ens toques l’aire; per sort ha estat un encert perquè hem aprofitat per passejar camí del Teatre Grec i conèixer l’interior del nou Mercat de Sant Antoni.
Pel que ens ha semblat una bona part del públic també ha marxat sense veure la segona part. La nostra valoració és per tan solament de la primera part, i com veieu no pot ser més baixa.
Sense cap mena de dubte, aquest espectacle ha estat el que menys ens ha agradat, dels 338 que hem vist fins ara en aquesta temporada. Amb això està tot dit.
Esperem i desitgem que els espectadors que han aguantat per veure la segona part, hagin almenys gaudit una mica més que nosaltres d’aquesta proposta.
Dramatúrgia i direcció: Tang Shu-wing – Assessorament: Enrique Vargas
Direcció associada: Arianna Marano – Ajudantia de direcció: Jacky Chan
Disseny de l’espai: Gabriella Salvaterra // il·luminació: Pancho García // vestuari: Patrizia Menichelli // Disseny del so i de la música: Stephane Laidet // Direcció tècnica: Karl Sørensen
Interpretació: Jane Chan, Stephane Laidet, Arianna Marano, Ivy Pang, Eva Pérez, Giovanna Pezzullo, Wong Chun Him, Masu Wong, Rocky Wong
Producció: Carlos Calvo, Bobo Lee // Assistent de producció: Lisa Mercury
Durada aproximada: 210 min (3 h 30 min; amb entreacte inclós)
Espectacle en castellà, català, anglès i cantonès
Hola, no puedo evitar dejar un comentario. El Teatro de Los Sentidos que hizo “eso”, es una franquicia. Son algunos integrantes de la compañía, usando el nombre. De hecho E. Vargas, solo aparece como “asesor” y nó como director de ese proyecto (afortunadamente). Su esencia, la de E. Vargas, no está presente. Es evidente…y lamentable.
Malgrat el que dius, també és lamentable que Enrique Vargas, participi d’aquest projecte totalment fallit, encara que només constí com assessor.
Va assessorar mooooooolt malament, perquè el que vàrem veure, … no té nom.
Espero que el bon nom de “El Teatro de los Sentidos” no quedi malmès.
Gràcies pel teu comentari
Hola,
no he vist l´espectacle, sí un assaig obert, on fins i tot va haver-hi col.loqui. i allà hi havia els dos directors; E.Vargas i Tang Shu-wing,
Algunes accions en moviment em van semblar suggerents, d´altres obertes i sense sentit, però com que era un assaig. Sí que voldria remarcar l´amabilitat i predisposició a escoltar les opinions del públic.
Doncs quin greu perquè hi ha implicats molts actors i dues cultures ben diferents. I Teatro de los sentidos amb els seu director hi és ben present,
E. Vargas va dir que Bcn i Hong kong eren dues ciutats que estaven buscant la seva identitat, em va semblar una bona reflexió d´entrada.
No se pas que veuries a l’assaig, però t’asseguro que el resultat final, va ser lamentable i gairebé un insult als espectadors. Creu-me, és sense cap mena de dubte el pitjor que he vist en molts anys.