KINGDOM (temp. 17/18 – espectacle nº 337)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir, dins del marc del Festival Grec, i al Teatre Lliure, vam veure KINGDOM, el nou espectacle de l’Agrupación Señor Serrano, companyia de la qual som fidels seguidors des de l’any 2012 quan vam veure la seva producció “Katastrophe” dins del Festival NEO 2012 a La Seca, després hem pogut veure “A house in Asia” (2014) a l’Auditori de Granollers, “Birdie” (2016) a la Sala Hiroshima, i “Brickman Brando Bubble Boom” (2013) que nosaltres vam “repescar” la temporada passada al Teatre Lliure.
Així doncs entendreu perque aquest KINGDOM era un dels espectacles que mes esperàvem de tots els d’aquesta edició del Festival Grec.
Tal com van comentar a la roda de premsa, KINGDOM vol donar una visió palpable de la societat capitalista i patriarcal actual. Proposa una identificació del model amb la figura de King Kong i els plàtans.
A través de King Kong i el que representa (virilitat, força irresistible, irreflexió, desig, instint, naturalesa salvatge) es mostren els mecanismes que actuen dins del model econòmic i social d’Occident i que ho arrosseguen a crisis cícliques.
L’altre element de l’espectacle són els plàtans i la indústria del plàtan com a exemple perfecte de què és el capitalisme i com funciona.
Un espectacle on es posa en un mateix sac tot d’elements dispersos que, en conjunt, generen la visió de la societat capitalista i patriarcal de la que volen parlar: plàtans, King Kong, consum, coreografies virils, publicitat, punk rock, supermercats, creixement, descontrol, expansió, multinacionals, escassetat de recursos, cops d’Estat, zoofília, homes, molts homes, en una festa sense fi.
La crisi de 1929. Una expedició desesperada. King Kong. La solució a la crisi. Bananes. Un espectacle fora de control. Més bananes. Biplans de combat disparant. Bananes pertot arreu. El naixement d’un mite… i la seva explotació comercial. Pèl, molt pèl. La crisi de 1976. Bananes. La crisi de 1992. Més bananes. La solució a cada crisi: anar més a fons. Bananes pertot arreu. Cops en el pit. La crisi de 2008. Una altra volta de rosca. Pump up the volume. Agrupació Senyor Serrano. La festa s’acaba. Tots junts. Fins a rebentar.
Un espectacle que comença fent-nos veure, que malgrat el que llegim en premsa, de veus derrotistes, augurant una caiguda del sistema, vivim en el millor dels mons possibles, i repeteixen a manera de mantra que “estem bé, estem bé“.
Una nova proposta que torna a combinar l’ús del vídeo, la performance, les maquetes i la música en directe per crear un micro univers en escena i transmetre el seu missatge. Aquesta vegada els creadors de l’Agrupación Señor Serrano, no surten directament a escena i han comptat amb la participació dels actors Diego Anido, Pablo Rosal, Wang Ping-Hsiang, David Muñiz i Nico Roig que és també el responsable de la música.
Agrupación Señor Serrano és una companyia, amb seu a Barcelona, dedicada a explicar històries sobre aspectes discordants de la nostra societat contemporània. Amb un llenguatge propi tenen una manera inèdita i singular de retratar la realitat. Els seus espectacles no se semblen a cap altra i han rebut etiquetes de tota mena, noves tendències, multidisciplinaris, performances, ….
Una companyia catalana que realitza el 90% de les seves representacions a l’estranger en festivals i teatres d’arreu del món. Actualment l’Agrupación Señor Serrano està liderada per l’Àlex Serrano, responsable de la direcció artística, en Pau Palacios, encarregat dels continguts i la comunicació, i Barbara Bloin, al capdavant de la gerència i la producció.
“El fet que no treballem amb arguments lineals no significa que no expliquem històries. Expliquem històries, però no de manera costumista sinó utilitzant metàfores o eines diverses i establint amb l’espectador una relació més propera, més còmplice, ensenyant-li tots els nostres trucs. És una manera de mostrar-li també que tots els relats, tant els de ficció com els que es presenten com a històrics com els històrics o documentals, són un artefacte en si mateixos”.
Com tots els seus espectacles, Kingdom ha tardat dos anys a ser “construïda” i els seus creadors són l’Àlex Serrano, en Pau Palacios i en Ferran Dordal. Kingdom suposa un pas endavant, una versió corregida i augmentada del llenguatge d’aquesta companyia.
King Kong i plàtans, dos tòtems del sistema, dues bèsties insaciables que necessiten créixer sense límits, grans devoradors de recursos, representants del patriarcat, icones de masses però, sobretot, una condemna inevitable d’un sistema que no pot deixar de créixer encara que això ens empenyi cap a l’extinció.
Un divertit i BRUTAL espectacle amb un final apoteòsic i espectacular, que ens ha deixat una petjada que ens costarà oblidar. Al mes de febrer del 2019, oferiran 6 representacions dins la Temporada del Teatre Lliure.
En acabar la representació, va tenir lloc un debat organitzat per “Dramatúrgies del Debat” que va plantejar dos possibles protocols de conversa amb dos dels creadors, l’Àlex Serrano i en Pau Palacios. Va guanyar per majoria absoluta la utilització del “protocol jerez”, que ha d’incloure a la pregunta i a la resposta, renecs, insults, referències sexuals o escatològiques, blasfèmies … amb l’únic objectiu de canviar la estructura dialèctica entre public i artistes.
El debat, del que us deixem l’àudio, va centrar la majoria de preguntes en la manca absoluta de participació de la dona en l’espectacle, ni actoralment ni en el contingut d’aquest.
Us recomanem que aquesta vegada féu l’esforç d’escoltar l’àudio, perquè creiem sincerament que paga la pena escoltar el que es va dir, i potser aclarirà molts dubtes sobre l’espectacle, especialment a les crítiques que ja s’han fet des dels moviments feministes.
Els creadors van defensar que en el sistema capitalista que coneixem, ni la dona ni l’anomenat tercer mon han participat, perquè no els deixen lloc en el sistema … … per això per ser fidels amb la realitat, n’han prescindit.
Interessantíssima proposta, interessant debat.
Creació: Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal
Performance: Diego Anido, Pablo Rosal, Wang Ping-Hsiang, David Muñiz, Nico Roig
Música: Nico Roig
Videoprogramació: David Muñiz \ Videocreació: Vicenç Viaplana \ Disseny de la il.luminació: Cube.BZ \ Espai escènic i maquetes: Àlex Serrano i Silvia Delagneau \ Vestuari: Silvia Delagneau \ Cap de producció: Barbara Bloin \ Producció executiva: Paula Sàenz de Viteri \ Management: Art Republic
Idioma: català, castellà, anglés, francés, xinés I alemany amb sobretitulació en català
Durada: 75 minuts
