– Festival GREC 2018 – Teatre – EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2018.07.04 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 336)

EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK (temp. 17/18 – espectacle nÂș 336)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Tornem a trepitjar la plaça Margarida Xirgu, abans d’anar a veure l’espectacle que hem escollit …  Avui toca Teatre Grec, en la que serĂ  la darrera representaciĂł de l’espectacle inaugural del Festival Grec, EL POEMA DE GUILGAMESH. VĂ rem escollir aquest dia, perquĂš en el moment de la compra, Ă©s la sessiĂł que ens permetia estar mĂ©s a prop de l’escenari.

Ens asseiem a la plaça una estona per veure el grup IRON SKULLS CO., que fusionen hip-hop, dansa contemporĂ nia, acrobĂ cies i un munt de disciplines mĂ©s …

Un cop entrem al recinte del Teatre Grec, com de costum fem un mos, per preparar-nos a una representaciĂł de “EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK“, que voreja les dues hores de durada.

Les expectatives generades arran de la roda de premsa del passat dia 19 de juny, que ens feia preveure un gran espectacle, havien quedat una mica aigualides per les crítiques negatives que ens van arribar després de la gala inaugural del Festival Grec.

CrĂ­tiques que, ara, un cop vist l’espectacle, no podem entendre ni compartir.

Deia Oriol Broggi, director d’aquest muntatge, que ha obert l’ediciĂł d’enguany del festival Grec, “posats a explicar histĂČries… expliquem-ne una de les mĂ©s antigues del mĂłn!“. Un text amb mĂ©s de 4.000 anys d’histĂČria que encaixa perfectament amb la narrativa del festival. Versionada per Jeroni Rubió Rodon, que defensa que aquesta histĂČria no mereix ser tancada al Museu dels Textos Morts, sinó que cal que sigui treballada, rellegida, repensada i reescrita tantes vegades com calgui.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

El poema de Guilgamesh Ă©s una de les ficcions humanes mĂ©s antigues. MĂ©s antiga que la BĂ­blia, que el Mahabarata, que l’Odissea i la Il·lĂ­ada. MĂ©s antiga que els grans textos fundacionals de moltes cultures. Les gestes heroiques del mĂ­tic rei Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk, cap al 2.700 abans de Crist, inspiren l’epopeia escrita en diverses tauletes de fang trobades a les ruĂŻnes de l’antiga ciutat de NĂ­nive.

El poema de Guilgameix, contĂ© algunes de les histĂČries mĂ©s populars del mĂłn occidental, entre les quals el cĂšlebre episodi del diluvi universal. És la histĂČria d’un home que va voler desafiar la mort i va somiar amb la immortalitat.

El poema estĂ  dividit en dotze tauletes d’argila, les sis primeres tauletes narren la recerca de la glĂČria per part de Guilgamesh i el seu amic-germà Enkidu, perĂČ, obtinguda glĂČria i fama, Enkidu mor. En les sis tauletes restants, Guilgamesh plora el seu amic, ara ja no cerca la glĂČria sinĂł la immortalitat; perĂČ cap humĂ  pot defugir la mort. I aixĂ­ li diu el venerable Uta-Napixtim (esplĂšndid LluĂ­s Soler) a qui els deus van concedir el do de la immortalitat. És ell qui explica el diluvi universal.

“LA VIDA S’ESCOLA ENTRE ELS DITS I L’UNIC QUE PODEM FER ES VIURE-LA”

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Un muntatge que recull els elements caracterĂ­stics de La Perla 29, amb una escenografia molt sĂČbria on destaquen la sorra i les canyes i tambĂ© l’aigua i el foc. Un vestuari amb colors suaus, de Daphna Munz, que dona una gran calidesa. Una acurada il·luminaciĂł de Quico GutiĂ©rrez (A.A.I.) que ha sabut treure partir del magnĂ­fic escenari natural que representa el Teatre Grec.

Amb la posta de sol i la mĂșsica, les ombres i les esplĂšndides projeccions sobre la paret de la muntanya i sobre el mateix escenari, han creat un espai realment mĂ gic.

Aquesta vegada l’Oriol Broggi ha treballat amb la coreĂČgrafa Marina Mascarell que ha treballat deixant entreveure el tema d’una manera molt subtil i sempre lluitant en tot el procĂ©s creatiu perquĂš el mĂłn exposat no travessi la lĂ­nia on tot es converteixi en concret. AquĂ­ passa de jugar a explicar sense explicar, a ajudar a fer entendre el text. Ella ha estat treballant individualment el gest amb cada actor per tal d’entrenar-los en la seva particularitat, i col·lectivament en els moviments grupals.

La mĂșsica a cĂ rrec de Yannis Papaioannou tĂ© durant tota la representaciĂł un eminent to mediterrani, i en cap moment fa ombra a la paraula. L’acompanyen en determinants moments, la Marta Marco i en Joan Garriga, per acabar la representaciĂł amb una interpretaciĂł coral de tot el repartiment, equip d’actors i col·laboradors de la Biblioteca que actuen a manera de cor grec sense veu.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Marcia CisterĂł, Toni Gomila, David Vert, Sergi Torrecilla i Ernest Villegas conformen un quintet que dĂłna veu a Guilgamesh i ens narren la histĂČria. Ernest Villegas Ă©s tambĂ© Enkidu, i Marcia CisterĂł la deessa que sedueix Enkidu i el fa sortir del bosc, abandonant la companyia dels animals i esdevenint humĂ . Tots cinc amb una gran força escĂšnica, una recitaciĂł sĂČbria i tranquil·la i perfectament secundats en papers molt mĂ©s petits per Clara Segura, Marta Marco, Ramon Vila i tal com hem comentat, en LluĂ­s Soler que omple l’escena amb la seva veu.

TambĂ© ha fet una breu apariciĂł “JuguetĂłn”, el cavall de Bodas de Sangre, que mostra la seva bellesa en un parell de voltes a l’escenari.

Malgrat que hem de reconĂšixer que era un text que a priori no ens atreia massa, pel tema que tracta i sobretot perquĂš la major part del text Ă©s pura narraciĂł sense massa diĂ legs, … Un cop hem vist la proposta escĂšnica, creiem que Broggi ha aixecat amb enorme esforç una gran “catedral” teatral, que poques vegades es pot construir amb tants mitjans i tants participants.

No ens ha molestat el seu segell (mĂ©s aviat tot el contrari), perquĂš Ă©s el segell que ens agrada i al que estem acostumats; tampoc creiem (com hem llegit en algunes opinions escrites) que Broggi s’ha volgut retre un auto homenatge, perquĂš ha estat un projecte que ha requerit una gran suma d’esforços col·lectius i perquĂš tambĂ© creiem que s’ha arriscat molt en voler posar a escena un text, que no Ă©s massa amable ni comercial. Per sort, ha aconseguit apropar-lo i fer-lo entenedor per un pĂșblic majoritari.

Broggi en estat pur en una magnĂ­fica proposta plena de lĂ­rica i bellesa. Per nosaltres una gran nit de teatre i una esplĂšndida inauguraciĂł d’un Festival Grec que ha posat el focus en un viatge a l’Orient.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció i espai: Oriol Broggi 
Versió: Jeroni Rubió Rodon 
Coreografía: Marina Mascarell 
Interpretación: Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Sergi Torrecilla, David Vert, Ernest Villegas i també Marta Marco, Clara Segura, Lluís Soler, Ramon Vila. 
I la participaciĂł especial d’un cor d’actors i actrius afins a la Perla 29: Carles AlguĂ©, Marc Artigau, Gina Barbeta, Anna Castells, Babou Cham, Clara de Ramon, Jordi Figueras, LĂ­dia Figueras, Joan Garriga, Marissa Josa, Anna Juncadella, Dani Klamburg, Oscar Muñoz, Marc Rius, Pau Roca, MariĂ  Roch, Xavi Ruano, Enric Serra, Marc Serra, Montse VellvehĂ­ i un cavall 
Interpretació musical: Yannis Papaioannou
Vestuari: Daphna Munz \ Il.luminaciĂł: Quico GuitĂ©rrez (A.A.I.)\ VĂ­deo: Francesc Isern \ So: Damien Bazin \  Assaig cant coral: Pablo Puche \ AjudantĂ­a d’escenografia: Josep Iglesias \ AjudantĂ­a de direcciĂł: Carles AlguĂ© \ ConfecciĂł de vestuari: Època Barcelona \ ConstrucciĂł d’escenografĂ­a:Taller d’escenografia Castells \ Dibuix del cartell: Clara de Ramon \ Regidors companyia: RubĂ©n Homar i Marc Serra \ TĂšcnics companyia: Juan BonĂ© i Cesc Pastor \ ProducciĂł executiva: La Perla 29
Idioma: catalĂ  – Durada: 1h 55minuts

 

Quant a Miquel Gascon

ViatgermanĂ­ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al mĂ xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, mĂșsica, ĂČpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interÚs l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.