– RdP – Festival Grec – SHENZHEN – GENTRY – REALITATS AVANÇADES 2 – LA REVELACIÓ – ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA – Teatre Tantarantana – 2018.07.03 (temp. 17/18 – RdP 109)

RdP – Festival Grec – SHENZHEN – GENTRY – REALITATS AVANÇADES 2 – LA REVELACIÓ – ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA (temp. 17/18 – RdP nº 109)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Les preses a vegades juguen males passades. Havia rebut fa dies la convocatòria de la Roda de premsa d’ahir 3 de juliol, on es presentaven fins a 5 propostes escèniques. Suposo que ho vaig llegir en Diagonal i vaig suposar que se celebrava al Palau de La virreina …

… Però NO era així. La convocatòria posava clarament “Teatre Tantarantana” i no em vaig adonar. Evidentment vaig arribar a la Virreina amb el temps just … i en informar-me de l’error, vaig haver de fer una carrera fins al Tantarantana, on em vaig trobar amb la porta ja tancada, perquè la RdP ja havia començat. Per sort se’n van adonar i vaig poder entrar…

Dalt de l’escenari del Tantarantana, el director del Festival Grec, Francesc Casadesús, estava envoltat dels creadors dels espectacles que es presentaven:

  • SHENZHEN (Significa infern) – Stefano Massini amb direcció de Roberto Romei

Un text escrit a Itàlia, per Stefano Massini, és actualment director artístic del Piccolo Teatro de Milà i que acostuma a fer un teatre altament polític. Es tracta d’un monòleg, gènere que segons Roberto Romei, és on es condensa l’ànima del teatre. Sandra Monclús serà l’actriu que ho interpretarà.

En una fàbrica xinesa quatre treballadors són sotmesos a una examinadora que els avalua en una entrevista que, en bona part, només transcorre en la imaginació de l’espectador. Massini denuncia un món del treball globalitzat en què tots estem controlats i manipulats.

En Shenzhen la crítica política s’articula en dues direccions. La primera és una crítica a les condicions de treball de la Xina contemporània, amb contractes precaris i sous de fam. Però la Xina de Shenzhen agafa un valor simbòlic. Shenzhen és tot el món, és la globalització que no ha creat el paradís que ens venien fa unes dècades, sinó més aviat precarietat, ha abaixat els sous i ha escampat el poder absolut de les empreses sobre qualsevol llei o control, deixant-nos amb una sensació d’inseguretat constant.

Els quatre obrers sacsejats i maltractats per l’examinadora de l’empresa som tots nosaltres, cada vegada més desprotegits, abandonats en mans del mercat. Els obrers no poden fer altra cosa que suportar, intentar agradar o senzillament intentar esquivar els cops, esperant, si no poden ser els guanyadors, almenys no ser els perdedors.

Es podrà veure al Teatre Tantarantana del 6 al 29 de juliol.

_______________________

  • GENTRY – Mos Maiorum

Els tres components de Mos Maiorum (Alba Valldaura, Mariona Naudin i Ireneu Tranis)   … d’entrada es posen els auriculars i comencen a representar una escena de l’espectacle, utilitzant la tècnica teatral del Verbatim, on es crea una dramatúrgia a través d’entrevistes i gravacions sonores que els intèrprets reprodueixen el més fidelment possible amb totes les pauses, accents, imperfeccions i matisos.

En aquesta proposta volen tractar el tema de la gentrificació (procés d’expulsió dels habitants d’un barri per culpa de la revalorització de la zona), explicat a partir de testimonis reals, reproduïts en escena amb total fidelitat.

La gentrificació a la ciutat de Barcelona és el centre de l’espectacle, però on no falten referències a altres fenòmens similars que es produeixen en altres ciutats europees. Un espai amb quatre pantalles a les parets que van mostrant paisatges diversos i canviants acompanya uns actors que, mitjançant els dispositius que porten, podran interactuar amb les imatges. I és que el vídeo i altres tecnologies aconseguiran que el públic quedi immers en un escenari que acull una història de ficció… on no hi ha ficció.

La companyia vol col·laborar així en poder posar fre als desnonaments, que vulneren drets bàsics i universals de l’home.

El muntatge va guanyar el passat 2017 el premi Adrià Gual, que concedeix l’Institut del Teatre al millor projecte d’escenificació.

Es podrà veure a la Sala Hiroshima del 7 al 9 de juliol.

_______________________

  • REALITATS AVANÇADES 2 (Enlluernats per la Democràcia) – Simona Levi

Un espectacle que projecta una mirada crítica sobre la democràcia sota la forma d’una performance-conferència interactiva carregada d’una bona dosi d’humor i sàtira.

En el 2006, Conservas va publicar un vídeo a la xarxa;  mostrava, en forma d’una ficció que tot i això es nodria d’imatges reals, com immobiliàries i entitats financeres conspiraven, mentre les administracions miraven cap a una altra banda. El vídeo, davant les queixes d’una entitat bancària, va deixar d’estar disponible a la xarxa.

Aquest fet va donar origen a un espectacle que es va veure durant la temporada 2007/2008 a setze ciutats de l’Estat i de l’estranger.

El públic del Grec, 10 anys després tornarà a assumir el paper d’un poble convocat a la sala pels seus governants. Volen que els assistents prenguin decisions que seran transcendentals per al futur… I ho faran distribuint entre els espectadors unes cartolines de colors que han de permetre al “poble” expressar les seves opinions, convertint un procés de participació aparentment democràtic en un joc escènic.

L’humor, la crítica i el compromís són elements fonamentals d’aquest espectacle, una sàtira corrosiva, farà pensar on són els límits (si és que n’hi ha) entre l’art i l’activisme.

La proposta es podrà veure al Mercat de les Flors del 9 a l’11 de juliol.

_______________________

  • LA REVELACIÓ – Jorge-Yamam Serrano

El fenomen dels ‘whistleblowers’ o filtradors d’informació reservada mitjançant la xarxa inspira un espectacle de teatre documental a ritme de thriller tecnològic.

Què faríeu si tinguéssiu accés a un material classificat que demostrés l’abús, la corrupció i la il·legalitat tant del govern com de grans empreses? Els protagonistes d’aquest espectacle són els tres grans whistleblowers digitals actuals: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. Els seus actes els han portat a l’exili i la presó.

El fenomen dels ‘whistleblowers’ actualment no tenen un marc legal, i cal aconseguir-ho, ja que sense ells la societat no avançaria; tenim casos molt coneguts i actuals a la nostra societat com és l’exemple del cas Gürtel, que sense les filtracions dels ‘whistleblowers’ tot continuaria igual i el PP i en Rajoy continuarien mantenint el poder.

La revelació, tracta també sobre els diferents tipus de censura moderna, la crisi dels mitjans i del periodisme, la llibertat d’expressió, les formes de control de governs i les noves formes digitals de resistència. Tots els diàlegs, situacions i documents de l’obra són reals, tot i que sovint semblen fruit d’una ficció dramàtica o d’una història d’espionatge.

Es podrà veure a l’Espai Lliure del Teatre Lliure, de l’11 al 14 de juliol.

_______________________

  • ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA – José Saramago amb direcció de Roger Juliá

Un dels grans de les lletres portugueses, José Saramago, signa una història, irònica i pessimista, sobre les possibilitats de practicar la democràcia d’una manera real. Una faula contemporània sobre la relació entre governats i governants.

Prem com a protagonistes, per una banda la ceguesa del poder, en veure que quan es fan eleccions, una gran part de la població decideix votar en blanc. Per l’altra banda ens mostra la manca d’interès dels ciutadans cap a les decisions polítiques.

La novel·la arriba ara a l’escenari, explorant la distància que separa els ciutadans de les decisions que prenen els seus governs i plantejant una amarga reflexió sobre els drets i les responsabilitats que implica una democràcia real. Ens mostra també la realitat d’una societat malaltissament consumista i atrapada en la necessitat d’un creixement perpetu.

El muntatge ens proposa una visió sarcàstica i còmica d’un poder capaç de mostrar la seva cara més brutal en els moments més foscos i que busca en enemics externs la responsabilitat d’uns resultats electorals que no comprèn.

Es podrà veure a l’Espai Lliure del Teatre Lliure, el  27 i 28 de juliol.

_______________________

Podeu escoltar l’àudio de la Roda de Premsa …

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Rodes de Premsa, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.