– Festival GREC 2018 – Teatre – FALSESTUFF. LA MUERTE DE LAS MUSAS (🐌🐌+🐚) – TNC – Sala Petita – 2018.06.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 328)

FALSESTUFF. LA MUERTE DE LAS MUSAS (temp. 17/18 – espectacle nº 328)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb aquest espectacle de Nao Albet i Marcel Borràs, hem estrenat el nostre recorregut pel GREC 2018, i la veritat és que esperàvem molt més.

FALSESTUFF la muerte de las musas, és una proposta esbojarrada que va de falsificacions. Ja vam poder intuir a la roda de premsa que tot plegat seria una mica peculiar. Nou artistes a escena que parlen diferents idiomes i pertanyen a nacionalitats diferents, tots provenen de tendències culturals molt diverses.

Un full annex al programa de mà ja dóna també pistes abans d’entrar a la sala de què estem davant de quelcom diferent. I esperem molt dels 190 minuts d’espectacle.

Un espectacle creat a partir de Falstaff, el personatge de Shakespeare, convertit aquí en un falsificador d’art. Falstaff és un cavaller anglès que, en “Enric IV”, on apareix per primera vegada, és un covard que presumeix d’unes victòries que no ha aconseguit. És pura falsedat.

Nao Albet i  Marcel Borràs s’inspiren en aquest personatge per explicar la història d’André Féikiévich, un falsificador d’art obsessionat a captar a la perfecció l’essència de les obres que falsifica. Aquesta obsessió el portarà a explorar fins a límits insospitables la seva pràctica. Els seus actes fraudulents provocaran la fúria de Boris Kaczynski, que en l’intent d’atrapar-lo, s’adonarà que les pistes que segueix han estat falsificades fins al punt que resultarà impossible distingir entre la realitat i la farsa.

Porten el tema de les falsificacions del món de l’art al món del teatre, imaginant falsificacions de muntatges i aprofitant per mostrar els diferents estils de teatre per tal de copsar quin és més “verdader” …. dansa-teatre,teatre d’objectes, teatre documental, teatre musical, teatre més contemplatiu, post dramàtic, postmodern ….

Una proposta on Nao Albet i Marcel Borràs destil·len energia a dojo, i es desinhibeixen totalment dalt l’escenari. Engany sobre engany i canvi de línia interpretativa constant, en una primera part que no ens dóna treva i on es van succeint situacions i canvis d’escenografia de manera continuada.

Una mitja part que al nostre entendre ha tallat el ritme de l’espectacle, que d’altra banda creiem innecessàriament llarg, i l’ha alentit. Això si, la segona part comença amb un hilarant col·loqui post funció que ha contrastat massa amb la davallada de ritme de la part del monòleg documental que l’ha seguit.

Un final amb un tiroteig espectacular a escena i una sorpresa en el desenllaç de tot plegat.

El muntatge està ambientat a l’exterior d’una nau industrial als afores d’alguna ciutat a l’est d’Europa, on una parella de policies espia des del seu cotxe els estranys moviments que tenen lloc dins del recinte. Tenen l’objectiu de descobrir la identitat d’un multidisciplinari criminal relacionat amb el món de l’art contemporani.

Intervenen a més dels mateixos Nao i Marcel, el còmic Jango Edwards amb una gran força escènica, l’actriu lituana Diana Sakalauskaité, el músic i actor Victor Lauwers, co-fundador de la companyia belga Kuiperskaai, l’actor francès Naby Dakhli, l’artista performatiu Thomas Kasebacher, la ballarina Sau-Ching Wong i l’actriu Laura Weissmahr.

La parella Nao Albet i Marcel Borràs porten 10 anys de treball conjunt i ens han sorprès molt en els treballs que hem vist en anteriors ocasions com “Atraco paliza y muerte en Agbanäspach”, “Los Esqueiters” o “Mammón” i suposem que per això ens hem quedat una mica sorpresos del resultat d’aquesta proposta, el seu novè espectacle, amb moments molt bons i d’altres que ens han resultat feixucs.

Han portat en aquesta proposta trets característics de les seves creacions com són el ritme trepidant, la ruptura de la 4a paret, els referents cinematogràfics, la música i el seu desig inqüestionable de jugar a escena. Però malgrat l’enorme energia abocada, els mitjans emprats i de ben segur, l’elevat pressupost de tot plegat, a nosaltres no ens ha fet el pes. Com hem dit al començament de la crònica, n’esperàvem molt més.

I volem des d’aquí manifestar el nostre estupor i a voltes indignació del tema de l’ús de la nostra llengua, el català. Entenem o volem entendre que durant el muntatge es parli en alemany, anglès, castellà, flamenc, francès, italià, lituà, neerlandès, rus, xinès, però perquè la sobre titulació és en castellà i no en català ????

No ho podem entendre !!!!, o millor dit, no ho volem entendre !!!!

Autoria, dramatúrgia i direcció: Nao Albet i Marcel Borràs
Amb: Nao Albet, Marcel Borràs, Jango Edwards, Naby Dakhli, Thomas Kasebacher, Victor Lauwers, Diana Sakalauskaité, Laura Weissmahr, Sau-Ching Wong.
Disseny de vestuari: Vera Moles amb la col·laboració de Maria Gasa \ Col·laboració en la dramatúrgia i la direcció: Lisa Boa Houbrechts \ Disseny d’escenografia: Adrià Pinar amb la col·laboració d’Oscar van der Put \ Disseny de llums: Cube bz \ Composició musical i espai sonor: Nao Albet \ Disseny de so: Albert Balada \ Disseny de vvídeo: Oslo Albet \ Caracterització: Toni Santos \ Coreografia: Nao Albet, Marcel Borràs i Sau-Ching Wong \ Moderador col·loqui: Pedro Azara \ Ajudanta de direcció: Anna Serrano \ Ajudanta d’escenografia: Maria Alejandre
Producció executiva: Anabel Labrador
Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Grec 2018 Festival de Barcelona i Associació Uns Nois que fan Teatre
Idiomes : alemany, anglès, castellà, flamenc, francès, italià, lituà, neerlandès, rus, xinès … i Sobretitulat en castellà.
Durada: 190 minuts amb entreacte de 15 minuts inclòs.

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Festival GREC 2018 – Teatre – FALSESTUFF. LA MUERTE DE LAS MUSAS (🐌🐌+🐚) – TNC – Sala Petita – 2018.06.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 328)

  1. Imma C. ha dit:

    Bon dia!
    Ahir vam anar al TNC pensant ai què veurem! I sincerament la primera part de Falsestuff em semblar perfecte primer les falsificacions d´art i després el western, energia a dojo, però energia creativa, barreja de llengües i de música, un Jango Edwards al punt.
    A la segona part comença a la baixa, i en certs moments et pots perdre, però com quan mires un quadre i t´ agrada en conjunt.
    Molts dels elements a escena eren reciclats, p.e les plantes de La importància de dir-se Frank.
    Trobo bonic aquest tàndem Nao Albet-Marcel Borràs, i han madurat, però encara tenen ganes de jugar. En anglès actuar és “to play” com jugar.
    Per molts anys durin les ganes de jugar!

    No s´entèn com la traducció és en castellà en un TNC.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      M’alegro moltíssim de què t’hagi satisfet.

      Nosaltres som uns admiradors d’aquest parell i els hem seguit des dels seus inicis, però aquest espectacle ens va decebre força, potser perquè esperàvem molt més.

      No té perdó que el català no aparegui almenys en el sobretitulat.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.