– Teatre – LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA  (🐌🐌) – El Maldà – 2018.06.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 324)

LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA (temp. 17/18 – espectacle nº 324)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La segona proposta que vam poder veure diumenge passat a El Maldà, és el quart projecte de la companyia Els McGregor Teatre amb dramatúrgia i direcció de Blanca Bardagil.

LES CIGONYES VÉNEN DE TAIlÀNDIA, és el primer treball de la companyia en el que s’allunya dels temes clàssics; recordem que prèviament han fet “RÒMUL EL GRAN“, “Up All Night” i “Potser“; ara han volgut apostar i treballar conjuntament amb una autora contemporània. Malauradament, nosaltres creiem que aquesta aposta no els ha acabat de sortir rodona, precisament pel text.

Després de “LLIBRES PER CREMAR” que vam veure en aquesta mateixa sala fa uns mesos, Blanca Bardagil ha escrit i dirigeix aquesta proposta que ens explica la història de 4 personatges que decideixen emprendre un aparentment innocent joc de veritats i mentides que acabarà per canviar les seves vides.

La Rita és la germana de la Sandra. La Sandra és la parella d’en Jordi. Tots tres celebren que la Rita aviat serà mare i, entre brindis i rialles, juguen a un joc: cadascú ha de dir dues mentides i una veritat, i la resta ha d’endevinar quina de les tres coses és certa. Aquest joc aparentment innocent precipitarà els esdeveniments, i amb l’arribada d’en Guillem i la relació que hi tenen cadascun d’ells, ja no hi haurà marxa enrere. 

Una peça amb un argument potencialment força interessant, precisament perquè en Teatre no és un tema massa tractat, la maternitat sense la figura paterna, amb la simple utilització d’esperma d’un donant (en aquest cas conegut). Una llàstima que no es vulgui entrar en profunditat en un tema d’actualitat rabiosa i s’hagi perdut l’oportunitat de tractar el tema de forma seriosa.

Aquí s’ha volgut iniciar la proposta amb un plantejament en format comèdia, per acabar derivant en un thriller inversemblant, utilitzant un batibull d’elements que van apareixent a l’acció, i que acaben per convertir la peça en un simple “divertiment esbojarrat”, sense saber trobar una sortida amb una certa coherència.

Un elaborat argument que  malauradament li resta veracitat als personatges, en un continuo lligar i deslligar en el sentit literal dels termes. Girs i més girs argumentals que acaben convertint la proposta en un absurd i ens condueixen a un inesperat desenllaç, que potser és la millor aportació per salvar la proposta.

Un ritme frenètic on els quatre personatges, dues germanes, el marit d’una d’elles i l’amic de tota la vida, que suposadament s’estimen, o com a mínim s’aprecien, s’amenacen, es fan mal, i es traeixen entre ells. Tots els personatges semblen normals, però tots amaguen alguna veritat als altres. Tots han patit algun daltabaix a la seva vida, la mort dels pares o la pèrdua de la feina o de la parella. Tots han arribat a una situació límit.

Embolica que fa fort” és l’expressió amb la que nosaltres definiríem el resultat de la proposta.

Per sort, els intèrprets, Laura Riera (Rita), Boris Cartes (Guillem), Lara Correa (Sandra)  i Xavier Alomà (Jordi) ens han ofert unes bones interpretacions, malgrat que les hem trobat en algun moment impostades en la deriva cap un thriller sense sentit. Ells ho fan bé, fins i tot molt bé, però és la deriva argumental la que els hi resta lluïment.

No podem desvelar res més del muntatge perquè cal mantenir la intriga. Només constatar que han aparegut molts temes, el món de la parella, l’amistat, la desitjada paternitat, la maternitat, la precarietat laboral, la confiança, la pèrdua, l’enveja …. Potser massa temes per una obra de durada curta.

Pensem que és un text que requeriria una revisió en profunfitat, perquè el tema central és interessant i el plantejament de comèdia-thriller podria arribar a ser molt atractiu.

Autoria i direcció: Blanca Bardagil
Intèrprets: Laura Riera, Boris Cartes, Lara Correa, Xavier Alomà
Espai escènic: Anna Tantull \ Il·luminació: Aina Vergés \ Vestuari: Marina Prats \ Espai sonor: Damià Duran \ Imatge: Medea Films \ Estudiant en pràctiques d’El Timbal: Agnés Pérez  \ Producció executiva: Eduard Autonell
Una coproducció d’Els McGregor Teatre i ENA
Idioma: català – Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.