– Òpera – MANON LESCAUT (🐌🐌🐌+🐚) – de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – 2018.06.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 322)

MANON LESCAUT (temp. 17/18 – espectacle nº 322)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nova nit d’òpera dins de les funcions incloses al nostre abonament; l’última de les dotze representacions al Liceu de MANON LESCAUT de Giacomo Puccini (1858-1924), el primer gran èxit del compositor.

Coproduïda amb el Teatre San Carlo de Nàpols i el Palau de les Arts de València, porta la firma del director d’escena Davide Livermore, autor també de l’escenografia. La direcció musical ha estat a càrrec del francès Emmanuel Villaume.

Es tracta d’un drama líric en quatre actes amb llibret de Domenico Oliva i Luigi Illica, que va ser estrenada al Teatro Regio de Torí l’1 de febrer de 1893, i al Gran Teatre del Liceu l’abril del 1896.

L’acció s’ha traslladat del segle XVII a la darreria del XIX, data de composició de l’òpera i també d’inauguració de la duana d’Ellis Island, per on havien de passar tots els qui entraven a Estats Units per Nova York. Livermore situa l’inici de l’òpera al gran vestíbul d’Ellis Island, el 1954, data de clausura de la duana.

Un ancià Renato Des Grieux (l’actor Albert Muntanyola) demana als policies que el deixin estar sol cinc minuts, i, a través d’un flashback, ens dóna a conèixer tota la història. Ell hi serà present tota l’estona. Livermore planteja tota l’òpera des de la mirada de Renato que ens recorda el seu amor per Manon.

Manon Lescaut (Maria Pia Piscitelli) és una dona capritxosa i voluble, que camí del convent enamora a un jove estudiant, Renato Des Grieux (Rafael Dávila) i fugen a París. Amb aquesta fugida trunquen els plans del germà de Manon (Jared Bybee), que pretenia casar-la amb el recaptador d’impostos que viatjava amb ells, Geronte di Ravoir (Carlos Chausson).

Tres mesos més tard, Manon viu amb Geronte, en una casa de barrets, on hi viu en un clima de luxe i vida relaxada, però continua enamorada de Renato. El germà decideix reunir-los, i descoberta per Geronte, és acusada d’exercir la prostitució, detinguda i condemnada a l’exili al desert nord-americà. Des Grieux intercedeix en va per ella, i decideix acompanyar-la a l’exili on ella acabarà morint “sola, perduta, abbandonata“…

… en aquest vídeo interpretada per Liudmyla Monastyrska (un altre repartiment).

Segons David Livermore el desert de Puccini és una metàfora del desert de l’ànima, la condició extrema de soledat i desesperació que pot sentir un immigrant que arriba a un lloc on no coneix ningú i no en parla l’idioma.

Inspirada en la novel·la Histoire du Chevalier Des Grieux et de Manon Lescaut de l’abbé Prevost, publicada a França el 1731, aquesta és la tercera adaptació després de les òperes d’Auber (estrenada el 1856) i de Massenet (estrenada el 1884).

Unes interpretacions que en general han estat bastant ajustades, de la que destacaríem per sobre de la resta, la gran interpretació de la soprano italiana Maria Pia Piscitelli, en el paper de Manon Lescaut.

Oh, sarò la più bella!“, interpretada per Jorge de León i Maria Pia Piscitelli.

Destaca una escenogràfica pròpia a cada un dels actes, referenciats sempre a l’illa d’Ellis a Nova York, l’estació d’Amiens, París, el port de Le Havre i l’hospital d’emigrants, davant de Nova York. Una escenografia que ens va agradar força, malgrat voler tenir una aparença realista, si exceptuem algun petit nyap, com quan apareix la màquina del tren, amb una excessiva fumerola i sense cap vagó darrere seu.

Enguany, Manon Lescaut ha estat l’òpera escollida pel “Liceu a la fresca” que va tenir lloc el passat 16 de juny en la seva quarta edició.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció musical: Emmanuel Villaume
Direcció d’escena: Davide Livermore
Direcció del cor: Conxita García
Escenografía: Davide Livermore i Giò Forma \ Vestuari: Giusi Giustino \ Il.luminació: Nicolas Bovey \ Videocreació: D-WOK
Intèrprets: Maria Pia Piscitelli (Manon Lescaut) \ Jared Bybee (Lescaut, germà de Manon) \ Rafael Dávila (Renato Des Grieux) \ Carlos Chausson (Geronte di Ravoir) \ Mikeldi Atxalandabaso (Edmondo, amic de Des Grieux) \ Marc Pujol (l’hostaler) \ Carol García (un music) \ Jose Manuel Zapata (el mestre de ball) \ Michael Borth (un sergent) \ David Sánchez (un comandant) \ Jordi Casanova (el fanaler) i Albert Muntanyola (Renato-actor)
Orquestra Simfónica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Durada aproximada amb entreactes: 2h 45’

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.