– √ípera – MANON LESCAUT (ūüźĆūüźĆūüźĆ+ūüźö) – de Giacomo Puccini –¬†Gran Teatre del Liceu – 2018.06.22 (temp. 17/18 – espectacle n¬ļ 322)

MANON LESCAUT (temp. 17/18 – espectacle n¬ļ 322)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc√®niques –¬†

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nova nit d’√≤pera dins de les funcions incloses al nostre abonament;¬†l’√ļltima¬†de les dotze representacions al Liceu de¬†MANON LESCAUT de Giacomo Puccini (1858-1924), el primer gran √®xit del compositor.

Coprodu√Įda amb el Teatre San¬†Carlo¬†de N√†pols i el Palau de les Arts de Val√®ncia, porta la firma del director d’escena¬†Davide¬†Livermore, autor tamb√© de l’escenografia. La direcci√≥ musical ha estat a c√†rrec del¬†franc√®s¬†Emmanuel¬†Villaume.

Es tracta d’un drama l√≠ric en quatre actes amb llibret de¬†Domenico¬†Oliva i¬†Luigi¬†Illica, que va ser estrenada al¬†Teatro¬†Regio¬†de Tor√≠ l’1 de febrer de 1893, i al Gran Teatre del Liceu l’abril del 1896.

L’acci√≥ s’ha traslladat del segle XVII a la darreria del XIX, data de composici√≥ de l’√≤pera i tamb√© d’inauguraci√≥ de la duana d’Ellis¬†Island, per on havien de passar tots els qui entraven a¬†Estats Units¬†per Nova York.¬†Livermore¬†situa l’inici de¬†l’√≤pera¬†al gran vest√≠bul d’Ellis¬†Island, el 1954, data de clausura de la duana.

Un anci√†¬†Renato¬†Des¬†Grieux¬†(l’actor Albert Muntanyola) demana als policies que el deixin estar sol cinc minuts, i, a trav√©s d’un flashback, ens d√≥na a con√®ixer tota la hist√≤ria. Ell hi ser√† present tota l’estona.¬†Livermore¬†planteja tota l’√≤pera¬†des de¬†la mirada de Renato que ens recorda el seu amor per¬†Manon.

Manon¬†Lescaut¬†(Maria Pia¬†Piscitelli) √©s una dona capritxosa i voluble, que¬†cam√≠ del convent enamora a un jove estudiant,¬†Renato¬†Des¬†Grieux¬†(Rafael¬†D√°vila) i fugen a Par√≠s. Amb aquesta fugida trunquen els plans del germ√† de¬†Manon¬†(Jared¬†Bybee), que pretenia casar-la¬†amb el recaptador d’impostos que¬†viatjava¬†amb ells, Geronte di Ravoir (Carlos Chausson).

Tres mesos m√©s tard,¬†Manon¬†viu amb¬†Geronte, en una casa de barrets, on¬†hi¬†viu en un clima de luxe i vida relaxada, per√≤ continua enamorada de¬†Renato. El germ√† decideix reunir-los, i descoberta per¬†Geronte, √©s acusada d’exercir la prostituci√≥, detinguda i condemnada a l’exili al desert nord-americ√†.¬†Des¬†Grieux¬†intercedeix en va per ella, i decideix acompanyar-la a l’exili on ella acabar√† morint “sola, perduta, abbandonata“…

…¬†en¬†aquest¬†v√≠deo¬†interpretada per¬†Liudmyla¬†Monastyrska¬†(un altre repartiment).

Segons David¬†Livermore¬†el desert de Puccini √©s una met√†fora del desert de l’√†nima, la condici√≥ extrema de soledat i desesperaci√≥ que pot sentir un immigrant que arriba a un lloc on no coneix ning√ļ i no en parla l’idioma.

Inspirada en la novel¬∑la¬†Histoire¬†du¬†Chevalier¬†Des¬†Grieux¬†et¬†de¬†Manon¬†Lescaut¬†de l’abb√©¬†Prevost, publicada a Fran√ßa el 1731, aquesta √©s la tercera adaptaci√≥ despr√©s de les √≤peres d’Auber¬†(estrenada el 1856) i de¬†Massenet¬†(estrenada el 1884).

Unes interpretacions que en general han estat bastant ajustades, de la que destacaríem per sobre de la resta, la gran interpretació de la soprano italiana Maria Pia Piscitelli, en el paper de Manon Lescaut.

Oh, sar√≤ la pi√Ļ bella!“, interpretada per¬†Jorge de Le√≥n i Maria Pia Piscitelli.

Destaca una escenogr√†fica pr√≤pia a cada un dels actes, referenciats sempre a l’illa d’Ellis¬†a Nova York, l’estaci√≥ d’Amiens, Par√≠s, el port de Le Havre i l’hospital d’emigrants, davant de Nova York. Una escenografia que ens va agradar for√ßa, malgrat voler tenir una aparen√ßa realista, si exceptuem algun petit nyap, com quan apareix la m√†quina del tren, amb una¬†excessiva¬†fumerola i sense cap vag√≥¬†darrere¬†seu.

Enguany,¬†Manon¬†Lescaut¬†ha estat l’√≤pera escollida pel “Liceu a la fresca” que va tenir lloc el passat 16 de juny en la seva quarta edici√≥.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció musical: Emmanuel Villaume
Direcció d’escena: Davide Livermore
Direcció del cor: Conxita García
Escenografía: Davide Livermore i Giò Forma \ Vestuari: Giusi Giustino \ Il.luminació: Nicolas Bovey \ Videocreació: D-WOK
Intèrprets: Maria Pia Piscitelli (Manon Lescaut) \ Jared Bybee (Lescaut, germà de Manon) \ Rafael Dávila (Renato Des Grieux) \ Carlos Chausson (Geronte di Ravoir) \ Mikeldi Atxalandabaso (Edmondo, amic de Des Grieux) \ Marc Pujol (l’hostaler) \ Carol García (un music) \ Jose Manuel Zapata (el mestre de ball) \ Michael Borth (un sergent) \ David Sánchez (un comandant) \ Jordi Casanova (el fanaler) i Albert Muntanyola (Renato-actor)
Orquestra Simfónica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Durada aproximada amb entreactes: 2h 45’

Quant a Miquel Gascon

Viatgerman√≠ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al m√†xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, m√ļsica, √≤pera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.