– Teatre – JOSEFINA LA GALLINA PUSO UN HUEVO EN LA COCINA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 2018.06.21 (temp. 17/18 – espectacle nº 321)

JOSEFINA LA GALLINA PUSO UN HUEVO EN LA COCINA (temp. 17/18 – espectacle nº 321)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dijous, amb moltes ganes de veure aquesta proposta de la Cia. Vaca 35 Teatro en Grupo, vam fer cap a la Sala Atrium, on ja havíem assistit a la roda de premsa de presentació del dia 8.

JOSEFINA LA GALLINA, PUSO UN HUEVO EN LA COCINA és el primer treball unipersonal que la companyia ha decidit explorar. Dirigida per Diana Magallón, la proposta parteix d’una curiosa afirmació de l’únic actor present a l’escenari : “Les va a sonar raro lo que les voy a decir, pero soy una gallina”.

Aquesta gallina cuida dels seus ous amb cura. Els posa noms a cadascun d’ells, els enterra en la sorra perquè sempre tinguin la temperatura ideal, fins i tot els porta al cinema i celebra els seus aniversaris. Aquesta gallina no és com les altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta proposta pren com a punt de partida un esdeveniment de la infància de l’actor protagonista José Rafael Flores. Reflexiona sobre l’impacte del bullying durant la infantesa i les desaparicions i assassinats de dones en el nord del país.

Una metàfora de la consciència de l’ésser humà quan aconsegueix assabentar-se de qui és i decideix assumir-ho.

Ens parla de la violència de Ciudad Juárez on ell va néixer i va passar la seva infantesa, ens parla de la por i el dolor i també de l’amor, de quan va marxar a la ciutat més poblada del món, Ciudad de Méjico (DF), quan va deixar de ser José/Josefina per convertir-se en Rafael.

La migració com un concepte detonant i les gallines com a metàfora de les nostres vides.

José Rafael Flores es despulla davant nostre mostrant-nos la seva gran fragilitat, la vida l’ha ferit, i ell ha estat capaç de reaccionar, sobreviure i explicar-ho damunt l’escenari tot mirant-nos als ulls. La seva interpretació ens arriba per la gran honestedat que desprèn.

L’acompanya Alberto Rosas a l’acordió amb la nota adequada en cada moment de la peça. Ell és còmplice de l’actor, donant sonoritat als seus passos, i als moments vitals que travessa la narració.

Acordionista i actor uneixen les seves veus per entonar a “capella” un cant candenche rescatat del folklore fronterer.

Josefina la gallina, puso un huevo en la cocina és el resultat d’una exploració a l’interior, no només de l’actor protagonista, sinó de cadascun dels integrants del grup donant com a resultat una dramatúrgia solida i molt real.

El silenci de la nit quan l’enorme Ciudad de Méjico dorm, i que al mateix temps desapareguis en aquesta immensitat.
Un indigent amb tota la seva vida dins d’un carret metàl·lic de supermercat.
Plorar asseguda en l’excusat sobre de la teva pròpia merda. Mirar un punt fix en el no-res i que t’assaltin les llàgrimes.
Un rostre desencaixat.
Ser un complet buit.
Migrar.
Potser en tot cas, aquesta sigui una investigació sobre l’amor i la solitud.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una escenografia on sis trapezis de filferro guarden els ous de la gallina, ous que representen els moments més durs de la seva vida. I, amb la seva paraula i la seva mirada, ens enfronta a una realitat que viuen moltes persones que lluiten buscant la seva identitat, el seu espai, en una societat cada cop més injusta, més intolerant amb la diferència i més tolerant amb la violència.

Completen l’espai escènic de Natalia Sedano un paper d’embalatge com si és tractes d’una pissarra, on hi ha fotos de la infantesa de l’actor i diferents missatges ja escrits o que ell va escrivint durant la representació, dues cadires i un petit sorral. També es projecten algunes fotos i com a cloenda, una pel·lícula familiar.

Vaca 35 Teatro en Grupo, ha fet onze anys com a companyia. És un grup que dialoga, que busca, que es posa en risc, amb l’única intenció de defensar una veu pròpia creativa, i de re valorar el que el TEATRE representa.

Nosaltres els coneixem per alguns dels seus emblemàtics espectacles, com aquell “CUANDO TODOS PENSABAN QUE HABIAMOS DESAPARECIDO” que vàrem poder veure a Fira Tàrrega del 2015 …. o encara un any abans amb aquell “LO UNICO QUE NECESITA UNA GRAN ACTRIZ, ES UNA GRAN OBRA Y LAS GANAS DE TRIUNFAR” estrenat també a Fira Tàrrega, però que nosaltres vam veure a la Sala Atrium el gener del 2014.

Una proposta que s’ha de veure, que paga la pena veure. 

“Dicen que las gallinas somos bien putas”

Creació col·lectiva Vaca 35 Teatro
Direcció: Diana Magallón
Dramaturgia: José Rafael Flores
assessoria de muntatge: Damián Cervantes
Intèrprets: José Rafael Flores (actor) i Alberto Rosas (músic)
Ajudant de direcció: Mari Carmen Ruiz \ Disseny de llums i espai: Natalia Sedano \ Producció: Vaca 35 Teatro en Grupo A.C.
Idioma: castellà – Durada: 50 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.