RdP – FALSESTUFF – (temp. 17/18 – RdP nº 100)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Segona RdP d’ahir divendres …. i de La Villarroel al Teatre Nacional de Catalunya, traient el fetge per la boca per poder arribar a temps.
Pot una falsificació acabar superant l’original? S’ho pregunten dos dels valors més joves i desacomplexadament innovadors de l’escena catalana actual, Nao Albet i Marcel Borràs acompanyats d’un repartiment molt jove i inesperat; ells tenen una edat similar a Nao i Marcel, però parlen idiomes diferents i pertanyen també a nacionalitats diferents.
Una RdP una mica peculiar, ja que comença tot amb una falsificació, on Francesc Casadesús i Xavier Albertí es fan passar de sobte per en Nao i Marcel.
Suposem que els membres de l’equip de joves artistes en el moment de treballar s’entenen en anglès, malgrat que la RdP, Nao i Marcel (els autèntics), ens transmeten les seves idees en un perfecte català. Ens expliquen que el títol de FALSSESTUFF l’han agafat de prestat falsejant-lo, ja que la proposta que presenten té molt poc a veure amb el personatge de Sir John Falstaff que apareix en tres drames de William Shakespeare. Malgrat tot, es tracta d’una proposta que des de l’inici a la seva fi parla de TEATRE.
L’espectacle va de falsificacions en l’art i sobretot vol fer reflexionar sobre l’originalitat, sobre les còpies, de com es pot ser original avui en dia en Teatre, quan sembla que vivim en una societat on tot és saturació.
Volen parlar també de diferents estils de Teatre contemporani per esbrinar quin d’ells és més “veritat” i quin és més “mentida”… dansa-teatre, teatre d’objectes, teatre documental, teatre musical, teatre més contemplatiu, postdramàtic, postmodern.
Ens comenten que la companyia està formada per nou actors i actrius de diferents països que tots parlen el seu idioma; tots provenen de tendències culturals molt diferents i diverses; de tècniques molt diferents; a més de les actuacions dels mateixos Nao Albet i Marcel Borràs, veurem a l’escenari el còmic Jango Edwards, l’actriu lituana Diana Sakalauskaité, el músic i actor Victor Lauwers, co-fundador de la companyia belga Kuiperskaai, l’actor francès Naby Dakhli, l’artista performatiu Thomas Kasebacher, la ballarina Sau-Ching Wong i l’actriu Laura Weissmahr.
Nao i Marcel com coneixem, no són massa partidaris de crear propostes amb un argument convencional, però en aquest cas han volgut fer-ho en un format semblant a un Thriller sobre falsificacions en l’art.
Ens expliquen la història d’André Féikiévich, un falsificador d’art obsessionat a captar a la perfecció l’essència de les obres que falsifica. Aquesta obsessió el portarà a explorar fins a límits insospitables la seva pràctica. Els seus actes fraudulents provocaran la fúria de Boris Kaczynski, que en l’intent d’atrapar-lo s’adonarà que les pistes que segueix han estat falsificades fins al punt que resultarà impossible distingir entre la realitat i la farsa.
La representació té una durada que sobrepassa les tres hores (190 minuts amb entreacte inclòs). La seva estrena serà el 28 de juny i es podrà veure a la Sala Petita del TNC fins al 15 de juliol.
Us deixo, com de costum l’àudio del que es va dir a la presentació …
Fals cargol