– Teatre – MORPHEO 115 (🐌🐌🐌+🐚) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 2018.06.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 320)

MORPHEO 115 (temp. 17/18 – espectacle nº 320)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous, als baixos22 del Tantarantana vam poder veure la nova producció del Teatre Kaddish i la companyia Kolmanskop, MORPHEO 115, que ens havien presentat en la roda de premsa del passat dia 11.

El Teatre Kaddish, situat a les Golfes de la Torre Muntadas, al Prat de Llobregat, neix l’any 1975 per iniciativa d’un grup d’estudiants de l’institut Baldiri Guilera, que, després d’un curs de teatre, van decidir seguir actuant, estrenant el seu primer projecte, “pRÒIEG”, el febrer de 1976. Actualment és un centre de creació, programació i formació en les arts escèniques.

Els integrants de la companyia Kolmanskop creuen en la idea de convivència, creant el text a partir del treball col·lectiu i dissenyant la posada en escena a partir de les propostes conjuntes. Aquesta és la segona obra de la companyia després de KOLMANSKOP presentada a l’Àtic 22 en 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

MORPHEO 115 és un nou projecte, un nou “somni” que parla de la identitat com a col·lectivitat, en una societat dominada pel capitalisme. Un personatge imaginari, Robert Polsøn, fascinat pel personatge de James Bond, es rebel·la contra el sistema que vol manipular els seus somnis a través d’imatges cinematogràfiques i fàrmacs.

Una persona que lluita per retrobar la seva història, de la qual recorda moments, dins dels seus malsons, i que les dues “noies Bond”, les seves infermeres, guardianes del sistema, volen allunyar.

L’any 1988 la Cia va matar els pares de Robert Polsøn en un tiroteig a Munich. Després d’aquest fet terrible, Robert Polsøn es converteix en un conillet d’índies de l’experiment més innovador, el projecte MORPHEO: una manipulació dels somnis a partir d’imatges i fàrmacs, de pel·lícules i drogues. L‘experiment acabarà aterrant a les mans d’un publicista que tocarà el cel de l’èxit per acabar caient al pou de la pèrdua d’identitat.

Morpheo 115 (Vida y sueño de Robert Polsøn) és una reflexió onírica sobre la fi de les utopies i la construcció d’un món a base de la manipulació d’imatges que consumim dia a dia. Una al·legoria en forma de thriller sobre un somni comú anomenat lliure-mercat.

No és una proposta fàcil i requereix que l’espectador estigui atent i molt obert a acceptar que la creació teatral pot innovar i buscar altres camins no convencionals per explicar una història; per tant aquesta proposta presentada en una fàbrica de creació, potser no busca agradar a tothom, aspecte que de ben segur per la jove companyia seria molt fàcil i no obstant prefereixen arriscar a la recerca d’una posada en escena diferent del que veiem habitualment, i apostant per un teatre visualment molt plàstic, que a nosaltres ens ha fascinat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vol ser a més a més, una reflexió crítica sobre el capitalisme i la seva força, recordant els experiments secrets del servei d’intel·ligència americà, va dur a terme durant l’anomenada guerra freda, per lluitar contra el comunisme, on la realitat va superar, de molt, la ficció. Tant era així, que sovint aquests experiments servien de base als guions de pel·lícules d’espies. Un capitalisme que ens ha incapacitat per somiar com voldriem i que ens ven els somnis que vol que comprem.

MORPHEO 115 és una peça política envoltada per un món oníric. Una proposta on l’estètica visual té una gran importància i on Josep Carreras ha creat un espai escènic molt poètic que juga amb els contrallums i una sèrie de telons de plàstic a diferents nivells, on es projecten imatges i que tanquen als personatges en diferents espais.

Una proposta on els tres intèrprets, Guillem Gefaell (autor també de la dramatúrgia), Laura Tamayo i Mònica Hernàndez mostren el seu entusiasme i el seu compromís en fer evident la necessitat de fer front als somnis, les nostres il·lusions i desitjos … alguns d’ells possiblement imposats.

Alerten del perill de l’ús de les imatges, de la publicitat o de les xarxes, per generar les nostres formes de vida i fer-nos crear uns “altres jos modelats” perquè la societat ens accepti i ens “compri”.

Malgrat hem de reconèixer que en algun moment de la representació ens hem arribat a perdre, la proposta ens ha agradat força; creiem que té un gran treball darrere que segurament no s’aprecia amb una mirada superficial, és una proposta valenta, arriscada i que compta amb l’empenta d’un gran equip de joves creadors il·lusionats en la seva feina, que ens han tornat a sorprendre, i als que sense dubte, seguirem a partir d’ara amb atenció.

Dramatúrgia: Guillem Gefaell
Direcció: Kolmanskop Project
Intèrprets: Laura Tamayo, Mònica Hernàndez i Guillem Gefaell
Ajudant de direcció: Maria Donoso \ Espai: Josep Carreras \ Disseny de video: Manel Arévalo \ Vestuari: Eli Siles \ Fotografía: Manel Arèvalo i Pablo Avilés \ Assessor escènic: Albert Boronat \ Producció: Kaddish/Kolmanskop
Idioma: castellà  – Durada: 70 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.