– Teatre – MORPHEO 115 (🐌🐌🐌+🐚) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 2018.06.20 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 320)

MORPHEO 115 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 320)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Ahir dijous, als baixos22 del Tantarantana vam poder veure la nova producció del Teatre Kaddish i la companyia Kolmanskop, MORPHEO 115, que ens havien presentat en la roda de premsa del passat dia 11.

El Teatre Kaddish, situat a les Golfes de la Torre Muntadas, al Prat de Llobregat, neix l’any 1975 per iniciativa d’un grup d’estudiants de l’institut Baldiri Guilera, que, desprĂ©s d’un curs de teatre, van decidir seguir actuant, estrenant el seu primer projecte, “pRÒIEG”, el febrer de 1976. Actualment Ă©s un centre de creaciĂł, programaciĂł i formaciĂł en les arts escĂšniques.

Els integrants de la companyia Kolmanskop creuen en la idea de convivĂšncia, creant el text a partir del treball col·lectiu i dissenyant la posada en escena a partir de les propostes conjuntes. Aquesta Ă©s la segona obra de la companyia desprĂ©s de KOLMANSKOP presentada a l’Àtic 22 en 2016.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

MORPHEO 115 Ă©s un nou projecte, un nou “somni” que parla de la identitat com a col·lectivitat, en una societat dominada pel capitalisme. Un personatge imaginari, Robert PolsĂžn, fascinat pel personatge de James Bond, es rebel·la contra el sistema que vol manipular els seus somnis a travĂ©s d’imatges cinematogrĂ fiques i fĂ rmacs.

Una persona que lluita per retrobar la seva histĂČria, de la qual recorda moments, dins dels seus malsons, i que les dues “noies Bond”, les seves infermeres, guardianes del sistema, volen allunyar.

L’any 1988 la Cia va matar els pares de Robert PolsĂžn en un tiroteig a Munich. DesprĂ©s d’aquest fet terrible, Robert PolsĂžn es converteix en un conillet d’índies de l’experiment mĂ©s innovador, el projecte MORPHEO: una manipulaciĂł dels somnis a partir d’imatges i fĂ rmacs, de pel·lĂ­cules i drogues. L‘experiment acabarĂ  aterrant a les mans d’un publicista que tocarĂ  el cel de l’ùxit per acabar caient al pou de la pĂšrdua d’identitat.

Morpheo 115 (Vida y sueño de Robert PolsĂžn) Ă©s una reflexiĂł onĂ­rica sobre la fi de les utopies i la construcciĂł d’un mĂłn a base de la manipulaciĂł d’imatges que consumim dia a dia. Una al·legoria en forma de thriller sobre un somni comĂș anomenat lliure-mercat.

No Ă©s una proposta fĂ cil i requereix que l’espectador estigui atent i molt obert a acceptar que la creaciĂł teatral pot innovar i buscar altres camins no convencionals per explicar una histĂČria; per tant aquesta proposta presentada en una fĂ brica de creaciĂł, potser no busca agradar a tothom, aspecte que de ben segur per la jove companyia seria molt fĂ cil i no obstant prefereixen arriscar a la recerca d’una posada en escena diferent del que veiem habitualment, i apostant per un teatre visualment molt plĂ stic, que a nosaltres ens ha fascinat.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Vol ser a mĂ©s a mĂ©s, una reflexiĂł crĂ­tica sobre el capitalisme i la seva força, recordant els experiments secrets del servei d’intel·ligĂšncia americĂ , va dur a terme durant l’anomenada guerra freda, per lluitar contra el comunisme, on la realitat va superar, de molt, la ficciĂł. Tant era aixĂ­, que sovint aquests experiments servien de base als guions de pel·lĂ­cules d’espies. Un capitalisme que ens ha incapacitat per somiar com voldriem i que ens ven els somnis que vol que comprem.

MORPHEO 115 Ă©s una peça polĂ­tica envoltada per un mĂłn onĂ­ric. Una proposta on l’estĂštica visual tĂ© una gran importĂ ncia i on Josep Carreras ha creat un espai escĂšnic molt poĂštic que juga amb els contrallums i una sĂšrie de telons de plĂ stic a diferents nivells, on es projecten imatges i que tanquen als personatges en diferents espais.

Una proposta on els tres intĂšrprets, Guillem Gefaell (autor tambĂ© de la dramatĂșrgia), Laura Tamayo i MĂČnica HernĂ ndez mostren el seu entusiasme i el seu compromĂ­s en fer evident la necessitat de fer front als somnis, les nostres il·lusions i desitjos … alguns d’ells possiblement imposats.

Alerten del perill de l’Ășs de les imatges, de la publicitat o de les xarxes, per generar les nostres formes de vida i fer-nos crear uns “altres jos modelats” perquĂš la societat ens accepti i ens “compri”.

Malgrat hem de reconĂšixer que en algun moment de la representaciĂł ens hem arribat a perdre, la proposta ens ha agradat força; creiem que té un gran treball darrere que segurament no s’aprecia amb una mirada superficial, Ă©s una proposta valenta, arriscada i que compta amb l’empenta d’un gran equip de joves creadors il·lusionats en la seva feina, que ens han tornat a sorprendre, i als que sense dubte, seguirem a partir d’ara amb atenciĂł.

DramatĂșrgia: Guillem Gefaell
DirecciĂł: Kolmanskop Project
IntĂšrprets: Laura Tamayo, MĂČnica HernĂ ndez i Guillem Gefaell
Ajudant de direcció: Maria Donoso \ Espai: Josep Carreras \ Disseny de video: Manel Arévalo \ Vestuari: Eli Siles \ Fotografía: Manel ArÚvalo i Pablo Avilés \ Assessor escÚnic: Albert Boronat \ Producció: Kaddish/Kolmanskop
Idioma: castellà  – Durada: 70 minuts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.