– Teatre – SI TINGUÉSSIM MÉS COCA ET DEMOSTRARIA COM T’ESTIMO (🐌🐌🐌🐌) – Terrats en Cultura – 2018.06.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 316)

SI TINGUÉSSIM MÉS COCA ET DEMOSTRARIA COM T’ESTIMO (temp. 17/18 – espectacle nº 316)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Terrats en Cultura, és una iniciativa de Coincidències, associació cultural que impulsa aquest esdeveniment amb uns escenaris fora de l’habitual. Enguany, la seva sisena edició de la qual vam parlar arran de la Gala de presentació que va tenir lloc el passat mes de maig.

Gràcies als amfitrions, gent que cedeix el seu terrat, podem gaudir d’una sèrie d’espectacles d’arts escèniques a l’aire lliure, algunes d’elles amb vistes privilegiades de la ciutat.

En aquesta ocasió però, el terrat del barri de Les Tres Torres de Barcelona, no en tenia de vistes, perquè estava situat a sobre d’una antiga caseta de planta baixa, però que era idíl·lica per poder gaudir plenament de l’obra “SI TINGUÉSSIM MÉS COCA ET DEMOSTRARIA COM T’ESTIMO“, en la segona nit de representació.

Un nou text del dramaturg irlandès John O’Donovan, que establert a Londres, és autor d’una obra extensa que s’ha estrenat a teatres londinencs com The Old Vic, Old Red Lion Theatre, New Diorama, Southwark Playhouse, Theatre503, Arcola Theatre i RADA. Aquest text “If we got some more cocaine, I could show you how I love you” va ser estrenat a l’Old Red Lion Theatre l’agost de 2016 i va obtenir un premi IARA al millor dramaturg.

Aquesta peça, traduïda per Gemma Beltran, té lloc dalt d’un terrat, de manera que l’espectacle, dirigit per Alberto Díaz (director de EL LLARG DINAR DE NADAL), s’adapta extraordinàriament a l’espai escènic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És la nit de Sant Joan en una ciutat petita. Hi ha una festa en algun lloc i en Miki i en Rai tenen tot el que necessiten: alcohol, pasta, drogues… I es tenen l’un a l’altre. L’únic problema és que estan atrapats. Atrapats en un terrat. Junts. I mentre esperen que la policia deixi de donar voltes a l’edifici, se n’adonen que s’han de dir algunes veritats. Una comèdia romàntica inusual i agra que ens parla sobre l’amistat, l’amor i la por.

En Marc Balaguer (Miki) i en Pau Escobar (Rai) arriben esbufegant i amb mascares al terrat de la casa on viu el Rai en una ciutat d’Irlanda. Han atracat una benzinera i el seu boti és de 16 euros, uns kit kat i un parell d’ampolletes de whisky. La policia està a sota de l’edifici i ells decideixen esperar que marxin.

També han agafat un paquet de cocaïna i diners de casa d’en Rai.

Una història d’amor gai explicada amb un diàleg molt viu i amb pinzellades d’humor. Ells s’expliquen un munt d’anècdotes viscudes individualment, que evoquen més personatges i que conformen el seu entorn.

Miki està pendent d’un judici i ha de tenir especial cura perquè no torni a ser detingut cometent qualsevol delicte. Viu amb la seva mare i encara està enamorat d’en Pau, un noi que va conèixer quan tenia 15 anys. Aparentment fort i segur de si mateix, amaga amb cura la seva fragilitat i tendresa.

Rai acaba de fer divuit anys i no vol reconèixer públicament la seva homosexualitat,  mantenint un aparent nuviatge amb la Cati. Viu amb la seva mare i la parella de la mare que no el suporta. Van marxar de casa seva, en un altra ciutat, de nit. Enrere quedava la seva àvia, a la que ell se sent molt lligat i el seu pare.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Parlen mentre fumen i esnifen cocaïna. Les seves pors, les seves inquietuds, el seu futur. No s’atreveixen a reconèixer que s’estimen i cadascú busca una sortida a la seva vida.

Unes interpretacions magnífiques, absolutament versemblants i una posada en escena que ens ha fet sentir part integrant de la conversa de la parella. Ells apareixen a escena grimpant per una paret i veurem un parell d’escenes que ens fa patir per la seva integritat.

Bons efectes especials amb el soroll “espontani” dels petards que aquests dies inunden Barcelona, i els efectes especials del so i la llum blava dels cotxes de policia.

Una proposta que ens ha agradat molt; desitgem que tingui un llarg recorregut.

Autor: John O’Donovan
Traducció: Gemma Beltran Aniento
Adaptació: Gemma Beltran Aniento i Alberto Díaz
Direcció: Alberto Díaz
Intèrprets: Marc Balaguer i Pau Escobar
Producció executiva: Alberto Díaz
Idioma: català – Durada: 75 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Teatre – SI TINGUÉSSIM MÉS COCA ET DEMOSTRARIA COM T’ESTIMO (🐌🐌🐌🐌) – Terrats en Cultura – 2018.06.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 316)

  1. fuetimate ha dit:

    Una iniciativa molt curiosa, la dels terrats!
    El títol m’havia semblat més original quan al llegir “coca” m’ha vingut al cap, la coca de recapte…tot i que la sinopsis de l’obra que has explicat també sembla molt interessant.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Doncs si, efectivament…. és una iniciativa molt curiosa la de fer espectacles de música i teatre als terrats a l’aire lliure, fora dels teatres.

      Aquesta proposta parlava de “cocaïna” i no de “coca de recapte”, però haig de dir que a més a més vam tenir una consumició gratuïta de beguda i també “coca” dolça per fer un mos.

      Gràcies pel teu comentari

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.