– Concert – MARIZA (🐌🐌🐌) – VI Festival Jardins de Pedralbes – 2018.06.13 (temp. 17/18 – espectacle  nº 313)

MARIZA – Festival Jardins de Pedralbes (temp. 17/18 – espectacle nº 313)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’edició passada del Festival Jardins de Pedralbes, no vàrem poder assistir a cap dels concerts previstos, malgrat que prèviament fins i tot havíem cobert la Roda de premsa on es presentaven. No va poder ser perquè va coincidir plenament amb el nostre viatge al nord d’Europa.

Ahir dimecres per tant, era la primera vegada que trepitjàvem el recinte del Festival Jardins de Pedralbes, que enguany celebra la seva sisena edició. I ho fèiem gairebé dues hores abans de l’inici del concert per tal de gaudir de l’ambient.

En un entorn realment màgic, amb uns jardins perfectament il·luminats, Concert Studio, ha programat un festival amb una acurada atenció en tots els detalls, des de la rebuda a l’entrada on una hostessa s’ofereix sense demanar-li pas a fer-nos una fotografia de record…

… fins a una abundant i fins i tot sofisticada oferta gastronòmica, on participen sis restaurants de la ciutat; cal destacar el gran nombre de persones que formen part de l’organització i que es desviuen per fer que la teva visita sigui el més agradable possible.

Malauradament ens vam perdre per motius d’agenda, el concert que va oferir Miguel Poveda el passat 8 de juny i que ens hauria agradat molt haver viscut en directe.

Som fidels seguidors del Fado portuguès i hem assistit a molts concerts d’aquest gènere a casa nostre i també a Portugal i molt especialment als que ens ha ofert la nostra admirada Dulce Pontes, que hem seguit gairebé des de l’inici de la seva carrera.

Ahir, MARIZA ens va oferir un concert on presentava el seu nou disc, anomenat com ella, “Mariza”, al mateix temps que va interpretar nombrosos temes de la seva discografia.

MARIZA, aquella “nena de Moçambic”, criada al popular barri de Mouraria a Lisboa, va saber prendre les regnes de la seva cultura musical i es va convertir en una artista universal obrint-se al món, però sense perdre la consciència de la seva identitat portuguesa.

MARIZA és el nom artístic de Marisa dos Reis Nunes (Moçambic, 1973), cantant de fado, la qual és considerada per molts com una de les artistes portugueses més internacionals de tots els temps. Al llarg de la seva trajectòria, Mariza ha estat nominada a alguns dels premis més importants del món.

En menys de dotze anys, Mariza va passar de ser un fenomen local, amb un petit cercle d’admiradors lisboetes, a ser una de les més aplaudides estrelles del circuit mundial de la música.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Va publicar el seu primer àlbum en 2001, “Fado en mim”, mostrant una jove cantant amb una forta personalitat artística. En aquest àlbum cantava peces del repertori d’Amàlia Rodrigues donant-li ja, el seu toc personal.

En 2007 va ser una de les protagonistes de la pel·lícula Fados, de Carlos Saura i ha participat en diversos documentals sobre la història del fado tant per a la BBC com per a la televisió portuguesa.

El seu repertori, encara que estigui fermament ancorat en el Fado clàssic i contemporani, inclou també temes “cap-verdians” i temes clàssics del blues.

El disc que va presentar ahir, i que inicialment s’havia d’anomenar “Amor”, després “Fado bailado”, per acabar amb “Mariza“, va partir de la idea de cantar les peces que ella escoltava de nena a les tavernes del seu barri: “Trigueirinha”, “É mentira”, “Fado errado”. Ella les interpreta al seu aire, i ha incorporat, per primera vegada, un tema compost per ella anomenat “Oraçao”.

Ahir, va ser un bon concert que va durar quasi dues hores, on Mariza va estar acompanyada dels cinc músics que habitualment l’acompanyen.

Malgrat tot, creiem que aquest gènere demana a crits un recinte molt més petit i encara que la sonoritat de Jardins de Pedralbes era molt bona, nosaltres situats a l’última fila de platea lateral, la vàrem trobar molt lluny nostre i gairebé no apreciàvem el seu rostre; no estaria de més col·locar una pantalla per apropar les imatges més importants a les fileres més llunyanes, com de fet ja es fa habitualment en recintes d’un gran aforament.

Ens agradaria molt poder assistir al Concert de Les Estrelles de Broadway, del pròxim 26 de juny. Intentarem encabir-ho en la nostra massa atapeïda agenda cultural.

Deixa un comentari