11 ª Taula de POESIA Amics del Brossa – EL CAMINANT EFÍMER (temp. 17/18 – espectacle nº 312)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

PerImma Barba & Miquel Gascón –

Onze anys d’ençà que la taula de poesia va començar a caminar per iniciativa dels Amics del Brossa. Un grup d’amants de la poesia que es reuneixen cada dimecres amb noves propostes de lectures, col·laboracions de poetes contemporanis i escriptura de poemes per part dels mateixos participants.

I com a cloenda del curs poètic té lloc una trobada oberta als amics dels Amics del Brossa i on els participants de la taula de poesia ens ofereixen un recital de poemes.

Després d’onze anys d’activitat, s’han posat sobre la Taula de poesia molts temes que han versat i compartit a través d’actuacions i reculls de poemes: “Palau de Destral”, “Setè Replà”, “Sonata per la vida” o “Poemes”. Seguint “Elementals”, enguany el camí ha estat també entorn de quatre elements, més universals que clàssics. Seguirem les petjades que compassen cada etapa de la vida i el seu vaivé, que tomben la memòria i les paraules, i ens mostren un camí que deixarà d’existir, per ser la imatge d’allò que havia estat.

Agrupats en quatre etapes de la vida, la infantesa, la joventut, la maduresa i la vellesa, els deu participants de la taula han anat recitant els poemes al mateix temps que anaven deixant a la maleta joguines, llibres o fotos, recordatoris d’etapes viscudes. La proposta d’enguany ha estat batejada com “El caminant efímer”.

Com a element de transició d’una etapa a l’altra, el violí de l’Enric Badal que ha interpretat un fragment de “Escenes de nens” de Schumann i “El cigne” de Camille Saint-Saëns, o la veu de Maria Pujol que ha recitat-cantat “Paraules d’amor” de Serrat.

Els deu participants de la taula han estat:

Enric Badal
Laura Campos
Marta Font
Teresa Menero
Maria Lluísa Penelas
Maria Pujol
Lara Rodríguez
Agnès Soteras
Dolors Vinyoles
Ferran Ycobalzeta

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Poemes de creació pròpia que ens han anat recitant des de l’ànima i que han recollit en el llibre que ens han regalat.

Deixem transcrits en el blog un tastet dels poemes:

TRENCADISSA

Malucs d’ivori esberlats
per un corall inaudit.
Dolmen de granit sobtat
per un despertar humit.
Daltabaix.
Rebel·lia del furor
que s’enfila des del ventre.
Deflagració de l’amor
que no reconeix fronteres.

EL CIM

Des del zenit,
esplendorós,
fites el món.
Inconscient
que sols t’espera
el davallant. 

CAMÍ

Potser he estat un camí
sense objectiu ni projecte.
Tan se val, no passa res
per ser només un viarany
que no porta ben bé enlloc.
El que compta no és l’indret
on esperava arribar,
són les pedres cantelludes
i les ferides dels peus,
les flors, l’onada i el vent
que han gronxat les matinades

ENCARA HI ETS?

Digues, encara hi ets?
Ni que sigui en la lluïssor de la mirada
o en l’esclat agut del pic de la rialla.
Ni que sigui en la rojor de la vergonya
o en el batec punyent front la desraó,
en la troballa de qualsevol paisatge,
de qualsevol amor.
Digues, encara hi ets?
tot allunyant els malsons.
Les petjades invisibles
que com a llera d’un riu
m’han fet caminar el camí.

Malgrat que reconeixem que la poesia no és un gènere al que estem massa acostumats, ha estat una experiència que ens ha agradat viure.