– FESTIVAL PÍNDOLES 2018 – Tercera i ùltima jornada – 2018.06.10 – Castell de Montjuïc (temp. 17/18 – espectacles  nº 305 a 310)

FESTIVAL PÍNDOLES 2018 – Tercera i ùltima jornada – (2018.06.10) – (temp. 17/18 – espectacles  nº 305 a 310)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge, i contra pronòstic, va ploure i va obligar a l’organització del Píndoles a canviar la ubicació d’un dels espectacles que es feien dalt de la torre de vigilància, i ells es van situar sota els porxos del pati d’armes. Canvis ja previstos i que no van representar cap entrebanc per al públic.

Des d’aquest petit espai, volem cridar ben fort un “bravo” a la gairebé perfecta organització de tot el Festival.

  • 13 – ALEX BARTI (🐌🐌🐌) – (temp. 17/18 – esp.  nº 305)

 Va ser el primer espectacle que vam poder veure en l’últim dia del Festival. Un titella que ens espera “amagat” a la caixa del piano i que en sortir ens descobreix la seva “humanitat”. És un titella que parla sense parlar, que somriu, olora, gesticula i sembla tant persona com els que observem atentament els seus moviments.

“Alex Barti”, és un espectacle sense text. Tota la història i la comèdia, s’expressa amb moviment, mim i música.

La inversemblant simbiosi entre manipulador i ninot fan que l’espectador pugui traspassar la frontera entre realitat i ficció. ¿No és potser Barti tan humà com Alex? I és que Barti, el complex titella, ¡és viu! La seva forma de moure parla per si mateix. Tot d’una ens mira, gesticula, mostra les seves dents, mou els seus dits, i el seu caràcter, les seves emocions, els seus canvis d’humor es reflecteixen amb tanta naturalitat a la cara de drap que no pots fer res més que emocionar-te. Els seus ulls sempre estan buscant noves oportunitats amb les quals fer sentir l’essència de la vida, l’alegria més genuïna, la innocència.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens hem enamorat del titella, però creiem que podria anar una mica més enllà en el desenvolupament de la història que ens presenta. També en la nostra sessió va ocórrer un petit entrebanc en embolicar-se els fils del titella i estar una bona estona esperant pacientment que es pogués resoldre el problema. Malgrat això, va ser una de les tres obres guanyadores del Festival.

Direcció: Alex Mihailovski
Intèrprets: Alex Mihailovski
Idioma: Sense text – Gènere: Titelles

 _____________________ 

  • 14 – AMBULANTIS (🐌🐌) – (temp. 17/18 – esp.  nº 306)

Un projecte multidisciplinari de difícil classificació, ja que compagina audiovisual amb gravacions, teatre d’objectes amb actors, llums i ombres… i que ells defineixen com a “teatre sensorial”. Hem de dir, abans de res, que creiem que l’espai on va ser presentat no era l’adequat i pensem que és un espectacle que de ben segur ha de guanyar, i molt, en un espai més reduït … i amb les parets mes “netes”.

Basat en un gran nombre d’entrevistes, “Ambulantis” és un projecte multidisciplinari escènic que des de l’any 2010 porta investigant entorn les persones quan es traslladen temporalment o permanentment del seu lloc d’origen. Una oda a les persones quan viatgen. Premi Inund’art 2011. “Teatre fet a mà” (José Henriquez, La Guía del Ocio). Presentat a la Fira de Tàrrega, el Museu de la Història de la Immigració de Catalunya i el Festival LOOP de Barcelona, entre d’altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També vam considerar excessiva la durada de les projeccions de la presentació, que es “menja” ben bé una tercera part del temps del qual disposen. Un treball imaginatiu, amb una acurada tasca de manipulació d’objectes i que parteix de la idea que la vida és un viatge que ens obliga sovint a deixar enrere allò que estimem.

Malauradament és un dels espectacles que ens ha decebut més de tot el Festival, potser perquè esperàvem molt més del que vam poder veure. Malgrat tot, creiem que darrere existeix un enorme treball del nombrós grup d’artistes que intervenen.

De ben segur, ens agradarà tornar-lo a veure, quan aquest estigui totalment acabat… perquè tal com ens van dir en finalitzar, el que hem vist, únicament ha estat un petit tast de l’espectacle que tenen pensat estrenar ben aviat.

Aquesta proposta també va ser un dels projectes guanyadors del Festival.

Para gustos colores.

Idea Original: Anton Coimbra i Nuno Pinto.
Dramatúrgia: Daniela Morales, Francisca Mujica, Magdalena Staniewicz, Mercè Rua i Anton Coimbra
Direcció: Anton Coimbra
Intèrprets: Mercè Rua, Daniela Morales, Magdalena Staniewicz, Francisca Mujica, Anton Coimbra
Idioma: Castellà – Gènere: Altres disciplines

 _____________________ 

  • 15 – ARPENAZ 4.1  (🐌🐌🐌) – (temp. 17/18 – esp.  nº 307)

Aquesta peça es presenta dins d’un túnel amb una gran sonoritat. Una parella parla de la seva relació emmarcada en uns condicionants sociològics i educatius que assigna els rols d’home i dona dins la parella i dins la família. Qüestionen si trenquen o no amb aquests condicionants i de quina manera es veuria afectada la seva relació.

Cau la nit a la zona d’acampada, les proves de so han acabat, en un rotllana de cadires es prepara Aigua de València, una noia es maquilla i un noi no. De lluny només se sent el baix, i el bombo que a cada negra sacseja els fonaments d’una relació, de l’amor, del sexe, del món.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un tema que podria ser interessant però que es planteja d’una forma molt simple, molt previsible i que no ens ha deixat cap pòsit. També trobem que és massa curt el temps que han emprat per explicar-nos la història, potser la més curta del Festival.

Malgrat les bones interpretacions dels dos actors, quan ha acabat ha estat com un “coitus interruptus” amb la peculiaritat de què esperàvem molt més i ens ha deixat freds.

Dramatúrgia: Fèlix Casanellas
Direcció: Eloi Tres
Intèrprets: Marta Guasch, Adrià Nicolás
Idioma: Català – Gènere: Drama

 _____________________ 

  • 16 – EL SOPAR o DE COM ELLA SOPA TOTA SOLA EL DIA DE L’ANIVERSARI DE LA MORT DEL SEU PARE  (🐌🐌🐌+🐚) – (temp. 17/18 – esp.  nº 308)

Una noia sopa tota sola, acaba de veure la seva mare que frenèticament pedaleja en una bicicleta estàtica. Fa temps que la seva mare està com absent i la noia parla amb si mateixa, o amb els llibres, o amb els retrats de la paret.

“El sopar. O de com ella sopa tota sola… el dia de l’aniversari de la mort del seu pare”. O de com ens intentem consolar criticant el capitalisme amb filosofia barata. O, fins i tot, de com ens autoconvencem amb frases apreses en llibres il·lustrats que ens allunyen i protegeixen de la colpidora veritat de la mort. O, potser, de com la carn, la sang i el dolor guanyen la batalla al llenguatge.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens parla de la malaltia del seu pare, un virus que li anava menjant el cervell fins que un bon dia va prendre una decisió, una decisió que va deixar la mare absent. La noia intenta assimilar la seva situació, intenta entendre i justificar, intenta acceptar la mort del seu pare. Perquè ja ha passat un any. Perquè ella hi era.

Una proposta que ens ha agradat molt, amb una interpretació excel·lent de la Núria Corominas, que en acabar ens ha dit que ha estat improvisada, perquè l’actriu que l’havia de fer no havia pogut venir.

Doncs, felicitats pel text i per la interpretació.

Dramatúrgia: Núria Corominas
Direcció: Irene Vicente i Núria Corominas
Intèrprets: Joana Romero Nuria Corominas
Idioma: Català – Gènere: Drama

 _____________________ 

  • 17 – WELCOME TO BERLIN (🐌🐌🐌🐌+🐚) – (temp. 17/18 – esp.  nº 309)

Aquesta ha estat la proposta afectada per la pluja, s’havia de representar al terrat de la torre i s’ha hagut d’adaptar a l’espai de la sala.

Coneixem als dos creadors de fa temps i admirem la seva feina, la seva frescor i naturalitat. I amb aquesta proposta no ens han decebut, els hem sentit propers i sincers  i ens han fet formar part de l’obra fent-nos sentir, amb ells, el neguit d’un canvi sobtat de rumb a les seves vides.

En Carles i la Berta estan en el millor moment de la seva relació. Tenen 27 anys i no viuen junts (no perquè no volen, sinó perquè no s’ho poden permetre). Però la Berta rep una beca per treballar 6 mesos a Berlín, i ara només tenen 24 hores per decidir si diuen bye bye a Barcelona o a la seva relació. Welcome to crisi de parella.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Berta rep una oferta de feina que l’allunyarà temporalment de Barcelona, ha de marxar a Berlín i ho ha de decidir en un termini molt curt de temps. En Carles està content per ella però totes les pors que la distancia pot portar a la seva relació, apareixen de cop, i alhora. Els consells d’amics i familiars tampoc no ajuden a prendre la decisió correcta.

Una de les propostes que nosaltres hauríem donat com a guanyadores.

Basat en la sèrie de Joan Burdeus i Pau Ortiz
Adaptació, dramatúrgia, direcció i interpretació: Núria Deulofeu i Jaume Viñas
Ajudantia de direcció: Joan Burdeus i Pau Ortiz
Idioma: Català – Gènere: Comèdia

 _____________________

  • 18 – LA INVERSEMBLANT PERIPÈCIA D’EN JAMES RICHARDS(🐌🐌🐌🐌) – (temp. 17/18 – esp.  nº 310)

L’última de les divuit propostes del Festival que hem vist nosaltres. En sortir, temps just per emetre el vot que com a públic ens corresponia.

Basat en un fet real, ens explica la història d’una nit d’en James, una nit que fa trontollar totes les seves, i les nostres, conviccions d’espai i temps. Una ensopegada, un accident intranscendent el porta a un món paral·lel on els Beatles encara fan concerts perquè tots els membres són vius. És l’any 2008.

Em dic James Richards. Una nit, tornant a casa, vaig quedar inconscient per culpa d’ensopegar d’un cau de conills. Quan vaig despertar estava a un món paral·lel. Com el nostre però en un altre plànol temporal o alguna cosa així. No recordo com hi vaig arribar, només el cau de conills enmig del no res. No em creieu? En tinc proves. Us prometo que és ben cert. No m’agraden gens les mentides. Us ho juro pels Beatles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Excel·lent interpretació de l’Adria Díaz que ens ha convençut que allò que ens explica li va passar realment. Un bon punt final per a un Festival que ha cobert amb escreix les nostres expectatives.

Dramatúrgia i direcció: Sílvia Navarro
Intèrprets: Adrià Díaz
Companyia: La Canina
Idioma: Català – Gènere: Comèdia

_____________________ 

Fem temps tot esperant a l’escrutini del jurat i del públic, que no tardarà a arribar. Fa fred i mentre esperem, sopem una miqueta.

Els premis de l’edició d’enguany són:

Premis del jurat:

DUEL
AMBULANTIS
ALEX BARTI

Premi del públic:

AQUEST SOL, HI ÉS PER A TOTS ?

i un últim premi que atorga Cal Gras consistent en una residència a la seva seu d’Avinyó (Bages) i que recau en la proposta EL SOPAR o DE COM ELLA SOPA TOTA SOLA EL DIA DE L’ANIVERSARI DE LA MORT DEL SEU PARE.

Les quatre obres guanyadores es reestrenaran a El Maldà, Sala Flyhard i el Tantarantana en format d’espectacle itinerant.

Les dates són les següents:

El Maldà25 de juny

Tantarantana Teatre26 de juny

Sala FlyHard – 27 de juny

Podeu veure la ressenya de la primera joranada AQUÍ

…. i AQUÍ la segona jornada.

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.